Resultats de la cerca

Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou…

La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals a tres,…

Des del 1650 visqué a Leipzig, on rebé classes d’orgue de H Scheidt El 1655 succeí a J Rosenmüller com a organista a l’església de Sant Nicolau de Leipzig Al cap de dos anys es traslladà a Dresden, on gaudí del mecenatge de Johann Georg II, elector de Saxònia, i impartí classes de clavicèmbal a la filla del príncep Malgrat la seva curta vida, gaudí de gran fama, sobretot per les seves dues colleccions de cançons, del 1657 i el 1667 respectivament, d’una a cinc veus amb acompanyament instrumental, amb les quals elevà la cançó alemanya a un grau de desenvolupament important Moltes…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg,…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren trets…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble, entre d’altres, de H Swarowsky Després d’haver-se diplomat en direcció d’orquestra, violoncel i acompanyament pianístic, estigué sota el mestratge de H von Karajan a Salzburg Entre el 1961 i el1969 fou director musical del Conjunt Barroc Vienès També fou director de la Wiener Volksoper 1964-66 i del Landestheater de Salzburg 1966-68 Més endavant treballà a Linz i a l’Òpera de Viena El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg i de l’Òpera del Rin de la ciutat alsaciana, on romangué fins el…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord per temps a la…

Tot i que el terme era usat genèricament per a referir-se a qualsevol forma de lament, pròpiament designava el plany que tenia lloc durant l’amortallament del difunt Habitualment era cantat per dones, amb alternança de solista éxarkhos i cor i acompanyament instrumental d’aulos D’antuvi es compongueren laments en forma de solo per a aulos nómoi threnetikoi , preeminentment en mode lidi Dins dels diferents tipus de laments de la tradició grega se’n troba un de dedicat especialment als déus i els herois, del qual podrien ser successors alguns cants bizantins, com ara els…

La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no referir-se a…

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…