Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Castell de Puigbò (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista panoràmica general A mà esquerra podem veure la torre i més cap a mà dreta la sala i l’església J Martí Restes d’un castell, d’una església i d’altres construccions, situades al mig d’una clariana de camps que hi ha a la part alta d’una de les petites valls que neixen al vessant septentrional dels rasos de Tubau Mapa 255M781 Situació 31TDG236757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de terra que, des del poble de Gombrèn, mena als Cortals cal travessar aquest veïnat de cases i seguir al llarg de 4 km una pista que s’enfila vers migjorn Les construccions medievals de Puigbò són…
Vicenç Maria Rosselló i Verger
Historiografia catalana
Geògraf.
Cursà filosofia i lletres a València, on gaudí del mestratge d’Antonio López Gómez Llicenciat el 1958, fou l’ajudant del seminari de geografia El 1962 defensà la primera tesi doctoral de geografia a la Universitat de València i hi ocupà la plaça de professor adjunt numerari de geografia el 1963 Fou catedràtic de geografia, primer a la Universitat de Múrcia 1967-69, i, després, a la UV 1969-2001 A Múrcia i, sobretot, a València ha format una nodrida generació de professors universitaris de geografia i, a més, ha estat pioner i mestre de geògrafs físics per això és un referent de l’escola…
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
meteorologia

Llançament del satèl·lit meteorològic europeu Metop-B (2012)
© EUMETSAT
Meteorologia
Ciència que estudia les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera.
La meteorologia no té només en compte els canvis físics i químics de l’atmosfera, sinó també els diversos efectes directes d’aquesta sobre la superfície de la Terra, els oceans i la vida en general Hom empra el mot “temps” per a designar l’estat o les condicions de l’atmosfera així, hom parla de fred o de calor, cel cobert o esboirat, precipitació pluja, neu, etc, boira i moviment de l’aire vent Aquests components, caracteritzats per la temperatura, el vapor d’aigua i el moviment de l’aire, poden combinar- se entre ells de distintes maneres i donar com a resultat les diferents varietats de…
Astronàutica 2010
Astronàutica
El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…
Física 2018
Física
Grafè superconductor El grafè amb electrons esdevé un material superconductor, mentre que el grafè bicapa esdevé un aïllant de Mott canviant l’orientació relativa de les dues capes © AlexanderAlUS La notícia de l’any en física va ser la demostració que es pot controlar la conductivitat elèctrica de materials bidimensionals bicapa canviant l’orientació relativa de les dues capes El grup de l’investigador valencià Pablo Jarillo-Herrero del MIT va publicar dos articles en què mostrava, en primer lloc, que el grafè bicapa –un material format per només dues capes de grafè– esdevé un aïllant de…
Vicenç Guarner: un menorquí al servei de la Generalitat
Vicenç Guarner va néixer l’any 1893 a Maó, on estava destinat el seu pare, també militar Traslladada la família a Barcelona, Vicenç va estudiar a l’institut de Sant Gervasi i el 1908 ingressà a l’Academia de Infanteria de Toledo, on formà part de la quarta companyia de cadets, juntament amb José Asensio, Muñoz Grandes, Alonso Vega, Yagüe i Leopoldo Menéndez Va sortir com a segon tinent el 1911 i, com a primer tinent, ingressà a l’Escola de Guerra A la tardor del 1916, a l’Ateneu de Madrid, va conèixer Manuel Azaña i, el 1919, acabats els seus estudis, va diplomar-se en Estat Major Va prestar…
Josep Calmette
Historiografia catalana
Medievalista i paleògraf rossellonès.
Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…
El Racó d’Ademús
Aspecte característic de la vegetació de la part culminant del puig Calderón, amb pins roigs esparsos i, sobretot, les mates ajagudes de la savina Juniperus sabina de muntanya, que clapegen el terra Martí Domínguez El Racó d’Ademús 17, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El Racó d’Ademús constitueix un enclavament envoltat de terres d’administració aragonesa, al nord-oest de la comarca dels Serrans, entre muntanyes i penya-segats El topònim Ademús ja anuncia la seva recòndita localització i sembla significar en àrab ad-daymús «el racó» És per això que el terme el Racó d’…
Estudis florístics o de biodiversitat vegetal de plantes vasculars
Els quatre volums de la Flora dels Països Catalans , d’Oriol de Bolòs i Josep Vigo, i una mostra corresponent al teix de la representació gràfica i dels mapes de distribució, que constituïren una aportació extraordinària, perquè per primera vegada representaven cartografiades les àrees de les diferents espècies als Països Catalans, a la resta d’Europa i a la Mediterrània La recerca florística ha generat, a la dècada del 2000, la culminació d’obres de síntesi, en format de flores o manuals d’identificació, l’avenç dels aties de distribució i, també, la confecció de portals de biodiversitat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina