Resultats de la cerca

Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a…

Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…

Sovint l’èxit d’una operació de salvament depèn de la rapidesa amb què és iniciada i portada a terme, com és el cas dels tripulants i passatgers d’avions accidentats, de nàufrags, d’escaladors accidentats, d’incendis, etc En el cas d’avions i de vaixells accidentats, les operacions de salvament han efectuat grans progressos, especialment gràcies al desenvolupament de les comunicacions per ràdio, que permeten de demanar ajut ràpidament o de detectar l’accident per la pèrdua de contacte de les estacions de terra amb l’avió o amb el vaixell El salvament també ha progressat gràcies als avions de…

En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega, i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells…

Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM i del Reial Club Nàutic de Barcelona RCNB, destacà també en beisbol i motociclisme Fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista de Barcelona Com a regatista, fou en tres ocasions campió d’Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia 1966 i participà en l’Admiral’s Cup 1967, 1969 a bord del Karmatan II Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 com a cap de l’equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Federació Espanyola de Vela D’altra banda, fou un dels principals impulsors…

Fundat el 1940, a Santiago de Xile Tenia com a finalitat la revitalització del Centre Català local a través d’activitats festives “fer pàtria amb crits i soroll” tal com deia el seu himne, amb lletra del poeta Pere Quart i música de l’Exèrcit Popular El grup fou promogut pels exiliats arran de la guerra civil, com Josep Gasull, Josep Bertran i Narcís Tort, entre d’altres Carles Ribas en proposà el nom, en tenir el suport dels antics residents, com Josep Montserrat Cerdà, que en fou el primer president En foren també presidents Agustí Tafall, Josep Nogués, Ramon Montserrat, Miquel Oyonarte,…