Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
Zhuangzi
Filosofia
Filòsof xinès, famós per la seva obra homònima.
Primer pensador històric del taoisme , la seva obra és una de les millors de la prosa xinesa, tot i la seva dificultat d’interpretació Exposà el seu pensament a través de conceptes i, sobretot, d’exemples, mites i allegories Proposà una saviesa basada en la connaturalitat la veritable virtut, incompatible amb qualsevol esforç, és espontània i s’identifica amb la natura de les coses i amb el tao El coneixement d’aquest principi universal, etern i indefinit, comporta la desaparició de totes les distincions, el menyspreu del raonament lògic i la relativització del judici moral Contràriament a…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (segles V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
cultura megalítica
cultura megalítica El dolmen de la Roca d’en Toni, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura prehistòrica definida per la presència de megàlits.
Bé que existeixen megàlits en altres zones, el concepte de cultura megalítica és aplicat només a Europa i a algunes zones del Pròxim Orient Hom hi distingeix alhora diversos centres, amb matisos propis, estesos a la península Ibèrica, França i les illes Britàniques, principalment En diverses illes mediterrànies Balears, Còrsega, Sardenya hi ha també una fase megalítica anterior a llurs civilitzacions més característiques Quant als orígens de la cultura megalítica, una hipòtesi els situa a l’occident d’Europa, mentre que una altra els fa derivar de corrents orientals…
erm
Geografia agrària
Sector del paisatge agrari que no produeix.
Són erms les superfícies de roca nua o els paratges molt carstificats, on el sòl ha pràcticament desaparegut i les plantes són quasi inexistents Hi ha un altre tipus d’erm, que és aquell que no produeix perquè l’home l’ha abandonat la seva existència és, però, molt efímera en les regions humides, car, en el conjunt de la dinàmica del paisatge, aquests erms o tornaran a ésser conreats o passaran, a través de diferents estadis d’evolució, al paisatge clímax corresponent A causa de l’actual abandonament de l’agricultura en el món de la civilització industrial, apareixen importants…
Saul Bellow

Saul Bellow
© Universitat de Chicago
Literatura
Escriptor canadenc de procedència jueva.
Cresqué a Chicago i hi cursà estudis a la universitat, on posteriorment se centrà la major part de la seva carrera docent La seva primera novella, Dangling Man 1944, és plena d’elements kafkians Posteriorment publicà, entre d’altres, les novelles The Adventures of Augie March 1953, que guanyà el National Book Award, The Victim 1947, Seize the Day 1956, Henderson The Rain King 1959, Herzog premi Formentor, 1964, Mr Sammler's Planet 1970, Humboldt's Gift 1975, premi Pulitzer, novella amb humor i picaresca The Dean's December 1981, diatriba contra els règims comunistes, More Die of Heartbreak…
Miquel Pérez i Sánchez
Literatura
Arquitectura
Poeta i arquitecte.
Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d…
dori | dòria
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que envaí Grècia al segle XII aC i s’imposà als aqueus.
La llegenda els feia descendents d’Heracles i afirmava que tornaren a llur pàtria d’origen, però l’arqueologia ha demostrat que el segon millenni eren establerts a la conca del Morava i que tingueren contactes solament esporàdics amb la civilització micènica La invasió es dirigí cap a Tessàlia, i s’establiren principalment al Peloponès, on derrotaren els aqueus refugiats a l’Arcàdia També s’establiren a Creta, a Rodes i a les costes de la Cària, on fundaren l’Hexàpolis Dòrica Fins al segle IX aC els doris crearen un règim de feudalisme senyorial entorn de les antigues ciutats…
Mitra
Mitologia
Divinitat irànica que apareix ja en un text cuneïforme del segle XIV aC.
En els Veda apareix juntament amb Varuna de vegades apareix el compost Mitravaruna , potser com a personificació del cel diürn, mentre que Varuna podria ésser la del cel nocturn En el mazdaisme deixa d’ésser una divinitat i passa a ésser un dels Yazata o venerables Posteriorment, a Pèrsia i en contacte amb la civilització hellènica, Mitra esdevingué una divinitat solar, i el seu culte es difongué ràpidament a Occident Sovint és representada aquesta divinitat en el moment de matar el toro còsmic que morint dóna origen a la vida Del seu culte, celebrat en els mitreus, es coneixen…
Josep Maria Capdevila i Balanzó
Filosofia
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, crític literari i filòsof.
Vida i obra Llicenciat en dret, el 1916 assistí al Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors, el qual el feu entrar en els cercles culturals i periodístics barcelonins El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del Seminari de Filosofia d’Eugeni d’Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Membre del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, exercí la docència en diversos centres, com les Escoles d’Arts i Oficis Collaborà a La Publicitat , La Veu de Catalunya , Quaderns de Poesia , El Fígaro Madrid, Mirador , La Nova Revista i Revista de Catalunya Dirigí la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina