Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
mar lunar
Astronomia
Cadascuna de les extenses planes de coloració fosca que presenta la superfície de la Lluna.
Les dades i els materials obtinguts gràcies als vols tripulats Apollo han demostrat que són constituïdes, principalment, per roques basàltiques i per una capa de regolita d’uns quants metres de profunditat constituïda per fragments de roques, per petits cristalls i per pols, la qual cosa dóna lloc a un sòl bastant compacte Hom tambe observà que les mars no son perfectament llises, sinó qu presenten nombrosos accidents de petites dimensions
livedo
Patologia humana
Coloració lívida de la pell produïda, generalment, per un factor local qualsevol (fred, compressió, etc).
xantocromia
Patologia humana
Coloració groga d’una part del cos o d’un líquid orgànic, especialment del cefalorraquidi.
vaca

vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una mica més…
pigment

Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
dermatomiïtis
Patologia humana
Col·lagenosi que afecta preferentment la pell i els músculs.
Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica la…
escórpora

Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.
Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis No tenen bufeta Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia…
quelació
Bioquímica
Procés mitjançant el qual es forma un complex de coordinació, anomenat quelat, entre un ió metàl·lic i un lligand bidentat o multidentat.
La quelació comporta un canvi notable de les propietats dels ions que la sofreixen, especialment pel que fa a la coloració i a la conductivitat elèctrica D’altra banda, el procés de quelació origina espècies notablement més estables que les que es formarien entre els mateixos ions i lligands monodentats, principalment a causa de factors de tipus entròpic efecte de quelat La quelació troba aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa, ja sia mitjançant la formació de quelats colorats característics de determinades espècies catiòniques, ja sia promovent la precipitació…
Resposta sexual en la dona
En la dona, si bé succeeixen fets equiparables, la resposta sexual és una mica més complexa Durant la fase d’excitació , també sota la regulació del sistema nerviós parasimpàtic, es produeix un increment de l’aportació sanguínia a la regió genital Tanmateix, atès que en aquest cas no hi ha cossos erèctils capaços de recollir el volum sanguini accessori, la congestió vascular genital dóna lloc a un fenomen molt diferent que en l’home, per bé que complementari en la funció de l’erecció la lubricació vaginal Aquesta lubricació es deriva de la intensa congestió vascular de les parets vaginals,…
acrodextrina
Bioquímica
Varietat de dextrina
, la més extensament hidrolitzada, que no dóna ja cap coloració amb el iode.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina