Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Ciutat del Cap

La Ciutat del Cap des del mar
© Xevi Varela
Ciutat
Capital de la província del Cap Occidental i capital legislativa de Sud-àfrica, vora l’Atlàntic, a l’extremitat septentrional de la península del Cap.
Situada entre el mont Table i la badia de Table El pla urbà és ortogonal, amb una quadrícula de carrers orientada per blocs en la direcció del perfil de la platja de la badia La creixença urbana s’ha esdevingut per absorció de les àrees suburbanes circumdants per l’aglomeració és la segona ciutat del país És centre comercial d’una gran regió agrícola i ramadera, i mercat de fruites, cereals, vins i llana El seu port, que inclou modernes installacions pesqueres, és el més important de la República, tant pel moviment comercial com pel de passatgers La indústria és notablement diversificada, amb…
Enveig

Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la solana, que comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol (on es troben els pobles d’Enveig i la Vinyola) i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit, format per les valls dels rius de Bena i de Brangolí, que aflueixen per la dreta al Reür.
Aquest darrer sector, on hi ha els pobles de Bena , Feners i Brangolí , hom l’anomena la Muntanya d'Enveig Hom conrea 619 ha, la majoria de les quals són ocupades per prats i farratge, que possibiliten una ramaderia important de bestiar boví 400 caps, oví 950 caps, cabrum i equí Hom conrea també 9 ha d’hortalisses i de cereals Darrerament s’ha incrementat força el turisme d’estiu Hi ha una certa activitat econòmica que es manté gràcies a l’existència de l’estació del tren de la línia Barcelona-la Tor de Querol, i del tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor…
Daimús
Daimús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la costa, a la plana al·luvial (pla de la Llacuna) del sud de la desembocadura del riu d’Alcoi, el qual desembocava antigament dins el terme.
Un cordó litoral separa la platja de Daimús , baixa i arenosa, d’una àrea de marjals en gran part i dessecada, que havia estat aprofitada per a arrossars, on encara hi ha pasturatges i on és tradicional el conreu del vímet i de la canyamel El regadiu ocupa gairebé tot el terme aprofita en gran part l’aigua de la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Daimús els principals conreus són els tarongers, les hortalisses especialment cebes i tomàquets primerencs, en part destinats a l’exportació El turisme, subsidiari de la veïna platja de Gandia, ha pres darrerament…
Clairà
Clairà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a l’esquerra de l’Aglí; el terme és drenat, a més, per la riera de Clairà, afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles.
La superfície agrícola és de 1 052 ha hi predomina la vinya 849 ha de denominació d’origen controlada, els arbres fruiters 175 ha d’albercoquers, presseguers, pereres i pomeres i les hortalisses 80 ha Darrerament hi ha un lleuger augment de la vinya i les hortalisses a camp obert o hivernacle en detriment dels arbres fruiters La població, després d’un màxim de 1 871 h el 1886, disminuí fins a arribar a 1 280 h el 1946, que s’inicià una recuperació El poble 1 330 h agl i 85 h diss 1982 8 m alt és prop d’un km a l’esquerra de l’Aglí, a la carretera de Perpinyà a Sant Llorenç de la…
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…
Massalfassar
Massalfassar L’església parroquial de Sant Llorenç
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, que ocupa una petita extensió del pla al·luvial allargat d’E a W des de la mar.
El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis de l’Horta que…
la Maçana
Vista de la Maçana
© Fototeca.cat
Parròquia
La quarta, segons un ordre tradicional, de les set parròquies que integren Andorra, situada a la vall de la ribera d’Ordino, dita també ribera de la Maçana.
Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant Iscle és…
analitzador d’imatge
Electrònica i informàtica
Comunicació
Dispositiu emprat per a realitzar l’anàlisi de les imatges a transmetre.
Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…
programa de telerealitat
Ràdio i televisió
Sociologia
Programa televisiu d’entreteniment, amb formats diversos, que mostra com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs artístic, de convivència, de supervivència, etc o de magazín amb entrevistes, comentaristes, etc Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial Aquest tipus de programa fou creat als Estats…
Albert García i Demestres
Música
Compositor i tenor.
Estudià a Barcelona, Wuppertal, París, Mòdena i Bolonya D’esperit rebel i incoformista, que es tradueix en una música fresca, comunicativa i d’una gran imaginació tímbrica, en el seu catàleg destaquen les òperes de cambra Para ti —soledades sin sombra , Aprima’t en 3 dies , estrenada al festival Grec’97 i Mariana en sombras , encàrrec de l’ajuntament de Granada i basada en la figura de Mariana Pineda la creació simfònica, encàrrec de l’OBC, La festa Pepa Vargas in memorian 2004 un Stabat Mater 2004 i bandes sonores per a cinema i televisió També s’ha destacat com a divulgador de la música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina