Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
dret administratiu
Dret administratiu
Conjunt de normes del dret públic intern que regulen l’organització i l’activitat de les administracions públiques.
Hom manté que aquest dret és inicialment conseqüència de la divisió de poders instaurada arran de la revolució burgesa per eliminar els privilegis del monarca i de la noblesa, que troba un desenvolupament en l’estat de dret, com més va més intervencionista L’anàlisi històrica demostra, però, la importància assolida per l’administració pública en molts estats de règim autoritari Cal remarcar que les finalitats perseguides per l’administració depenen, en realitat, de la ideologia política de la classe governant El dret administratiu vigent a Espanya s’inspira en el régime administratif francès…
Elise Boulding
Política
Nom amb què és conegut la sociòloga i activista pacifista i feminista nord-americana Elise Marie Bjorn-Hansen.
Reconeguda com una de les fundadores de la disciplina acadèmica dels estudis sobre pau i conflictes Es casà amb Kenneth Boulding 1910–93, economista i poeta anglès amb qui treballà extensament en la investigació per la pau Es graduà al Douglass College ara part de la Rutgers University i completà el seu màster a Iowa State El 1969 obtingué el doctorat a la Universitat de Michigan i posteriorment ensenyà a la Universitat de Colorado i a Dartmouth Formà part de la societat religiosa dels amics quàquers, liderà la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i contribuí a crear l’…
Geheime Staatspolizei
Història
Policia política de l’estat nacionalsocialista alemany.
L’origen consistí en la creació d’un òrgan prussià 1933, encarregat a Hermann Göring, i d’un òrgan bavarès 1934, confiat a Heinrich Himmler, però l’organització definitiva fou obra de Himmler i Reinhard Heydrich el 1936 La Gestapo restà estructurada com a cos policíac únic del Reich i fou dividida en policia d’ordre Ordnungspolizei i policia de seguretat Sicherheitspolizei Esdevingué, així, la força repressiva nazi més important i disposà de mitjans illimitats per a aconseguir els seus fins les seves decisions no necessitaven l’aprovació dels tribunals de justícia, i així pogué…
Carles VII de França
Història
Rei de França (1422-61).
Fill i successor de Carles VI Delfí 1417, estigué al costat dels armanyaguesos, que el reconegueren rei a la mort del seu pare 1422, malgrat les estipulacions del tractat de Troyes , mentre que el duc de Bedford s’intitulà regent de França en nom d’Enric VI Les victòries angleses motivaren una profunda penetració en territori francès Xampanya, Maine, Anjou La crítica situació de Carles VII fou salvada per Joana d’Arc, que féu aixecar el setge d’Orleans 1428 i consagrar la legitimitat de sobirà francès fent-lo coronar a Reims 1429 Assassinat l’incapaç favorit La Trémoille 1433, s’inicià la…
Juli Moll i Gómez de la Tía
Filologia
Filòleg.
Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…
Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet
Filosofia
Història
Política
Polític i enciclopedista francès, marquès de Condorcet.
Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions…
Brunei 2012
Estat
L'agenda política i econòmica del país va estar delimitada, un any més, pel domini del soldà Hassanal Bolkiah, el qual, al juliol, durant el tradicional discurs de celebració del seu aniversari, va anunciar la introducció de mesures de promoció ràpida per als funcionaris públics i la construcció d'un gran pont per a connectar les zones rurals de l'est amb la regió central Pel que fa a l'àmbit econòmic, la taxa de creixement de Brunei per al 2012 va ser modesta, l'1,8% del PIB, tot i que prou estable a causa de la solidesa de la demanda, els preus del petroli, la inversió en exploració…
camarilla
Política
Grup de persones que, sense reconeixement oficial i ocultament, influeix sobre les decisions del monarca o de l’autoritat superior de l’estat.
El terme té l’origen en el conjunt de persones que, reunides davant la cambra reial de Ferran VII, influïren sobre la conducta política del rei durant els anys 1814-1820 i 1823-1833
publicitat
Economia
Sociologia
Dret administratiu
Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.
En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari el contingut d’aquest missatge els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge ràdio, televisió, diaris, etc la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en…
gal·licanisme
Cristianisme
Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic.
En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina