Resultats de la cerca
Es mostren 1015 resultats
Sant Andreu

Interior de l’església de Sant Andreu (Tona)
© Vincent van Zeijst
Cim
Església situada al cim del turó del Castell de Tona (Osona), al costat del mateix castell.
L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…
Sofia

Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…
Bescaran
Poble
Poble (1.360 m alt.) del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a 1.360 m d’altitud, al vessant de ponent del puig de Coll de Midós, a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
Les cases, esglaonades, s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Martí L’església sembla obra moderna té forma rectangular, amb una sola nau i capelles laterals El campanar quadrat, de torre, és adossat al SE A l’exterior, servint de font, hi ha un sarcòfag decorat amb unes creus de braços iguals inscrites dins cercles, obra molt rústega Per amunt del poble, però molt a prop de les cases, hi ha un antic colomer, de planta rectangular Vora el poble, entremig de les terrasses de conreadís, hi ha el cementiri i un bell campanar romànic, resta de l’antic monestir de Bescaran Un altre…
Santa Maria d’Orellà
Art romànic
Situació Església totalment reconstruïda entre els segles XVII i XIX, que aprofita només de l’antiga construcció romànica la paret de la part nord de la nau ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és a la part baixa del poble d’Orellà, a 860 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 39” N - Long 2° 10’ 0” E Orellà és a 4 km d’Oleta Per a arribar-hi cal agafar a Oleta la carretera D-4 i tot seguit la D-4b en direcció a Aiguatèbia Un trencall a mà dreta mena a Orellà Història Els primers esments del lloc d’Orellà són de mitjan segle X Orelianum , 957 villa Aureliani , 978 Segurament,…
La indumentària de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Sant Martí de Granera
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, on hi ha el primitiu portal tapiat M Anglada El temple parroquial es troba al barri anomenat de l’Església, a un centenar de metres vers ponent de la capella de Santa Cecília Mapa L36-14363 Situació 31TDG217199 MAB Història L’església parroquial de Sant Martí de Granera, com a punt de referència d’un ampli terme, apareix el 1040 en la documentació de Sant Benet de Bages, monestir que posseïa amplis dominis en el seu territori Altres referències del 1068 en endavant en confirmen la continuïtat Avançat el segle XIII hom va renovar l’església, de la qual ha…
Sant Pere de Vilarnadal (Masarac)
Art romànic
Situació Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual F Tur L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts Mapa 220M781 Situació 31TDG962880 Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac JBH-JVV Història L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de…
la Portella

Vista de l’absis del monestir de Sant Pere de la Portella
© CIC-Moià
Abadia
Antiga quadra i abadia benedictina (Sant Pere de la Portella o de Frontanyà), situada al municipi de la Quar (Berguedà), a la capçalera de la riera de la Portella, afluent del Llobregat per l’esquerra, dins el terme d’Olvan, que drena la vall de la Portella prop del castell de la Portella (o de Frontanyà), actualment desaparegut i no localitzat, que fou centre de la senyoria i després baronia de la Portella.
L’abadia fou fundada per Guifré, vicari comtal de la Portella, que juntament amb la seva mare Doda li feu importants llegats vers l’any 1000 El monestir tenia comunitat pròpia el 1003 i el seu abat Cesari obtingué una butlla papal de protecció i confirmació de béns el 1016 El bisbe i abat Oliba hi envià dos monjos de Ripoll per ordenar la vida monacal el 1018 Els senyors de la Portella es reservaren el dret de presentació de l’abat 1031 El 1035 es consagrà l’església del monestir, i el bisbe Ermengol hi fundà una confraria Tenia abat i dotze monjos A la fi del segle XIII estava en decadència…
Sant Feliu de Barruera

Sant Feliu de Barruera
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Barruera (la Vall de Boí), situada fora del nucli antic de la vila, al costat de la carretera, anant cap a Erill la Vall.
L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha decorat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina