Situació
Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual.
F. Tur
L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts.
Mapa: 220M781. Situació: 31TDG962880.
Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac. (JBH-JVV)
Història
L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de Masarac. No hi ha notícies anteriors a aquesta data.
Al segle XVII apareix ja com a parròquia independent.
En un document del final del segle XI, anys 1079-91, hom hi consigna que el comte Hug d’Empúries tenia, pel monestir de Sant Quirc de Colera, una “domenegadura optima” amb diversos masos, terres, etc. i les grans condomines que allí hi havia, al “vilare de Nadal”.
L’església actual de Sant Pere de Vilarnadal és una construcció del segle XVIII. (JBH-MLIC)
Escultura
L’església de Sant Pere de Vilarnadal té en una cantonada del mur de llevant de la sagristia un carreu de forma rectangular. El seu estat de conservació és bo, però un dels costats presenta diversos escantonaments i cops. Aquesta zona més perjudicada fa difícil que puguem donar unes mides exactes de l’amplada de la peça, que oscil·la entre 49 i 43 cm. Les altres mides són 59 cm de llarg i 19,5 cm de fons.
És un carreu de pedra calcària, decorat amb una creu inscrita dins un cercle de 24 cm de diàmetre. La creu, de tipus grec i amb els braços acabats en forma d’espàtula, recorda el model de creu patent(*).
No sabem quina era la funció original d’aquesta pedra, però ben segur que no fou realitzada per ocupar la cantonada exterior d’una sagristia. El fet que porti dibuixat en baix relleu el signe de la creu, un signe de caràcter sagrat, demostra que fou esculpida per ésser col·locada en un lloc determinat més rellevant.
J. Badia i Homs considera tota l’església de Vilarnadal una obra del segle XVIII. És probable que aquesta pedra fos una “deixalla d’un temple anterior, possiblement romànic”(*), que hom reutilitzà en la nova construcció de l’edifici religiós.
Una creu de característiques similars decora el centre de la llinda de la porta del mur de migjorn de Sant Esteve de Pedret. (AAR)