Resultats de la cerca

L’església de Sant Cristòfol, avui dia arruïnada, fou el temple de l’antic vilatge de la Coscollosa, situat al nord-oest de Sant Martí de la Morana, damunt el tossal dit de Sant Cristòfol Una de les primeres referències documentals del castell d’aquest vilatge data del 1040, que és esmentat com a castellum Coscoliose en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu El 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, consta que foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de Choschonosa , la…

El primer senyor que coneixem del lloc de Jafre s’anomenava Artal de Jafre Aquest Artal, cavaller, apareix, segons Lluís Constans, signant l’acta de fundació d’una capellania, instituïda pel vescomte Dalmau de Rocabertí Això no obstant, segons Francesc Monsalvatje, l’any 1277, en un document és esmentada la venda dels delmes de la parròquia de Jafre feta, en una època anterior, per Artal —potser el del document precedent— al prior del monestir de Sant Miquel de Cruïlles aquest instrument del 1277 és, precisament, el reconeixement que féu Arnau de Bordils, fill d’Artal, d’aquesta…

Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…

Les primeres referències documentals del lloc d’Arbúcies apareixen al final del segle IX en alguns preceptes carolingis de Carles el Calb, en la forma Arbutiae , esmentat com a límit de propietats L’església de Sant Quirze fou consagrada el 6 de febrer del 923 pel bisbe Guiu de Girona, i li foren atorgades com a sufragànies les esglésies de Santa Maria de Llors, Sant Pere Desplà, Sant Iscle, Sant Nazari i Sant Segimon del Bosc ara dins la parròquia de Sant Feliu de Buixalleu Segons Monsalvatje, fou manada construir per Gauribert L’any 1162, l’església de Sant Quirze, amb les sufragànies de…

Casal o gran casa forta de la partida del mateix nom, situada al sud del terme, al límit amb Vila-seca de Solcina L’any 1169 l’arquebisbe Hug de Cervelló feu establiment d’un mas que era prop del torrent de Porpres a favor de N Calbó, amb pacte de tenir-lo en feu per l’església de Tarragona, la qual percebria els delmes i les primícies corresponents En aquesta donació no s’esmenta el nom del mas, però, pels límits territorials que proporciona el document, hom coincideix a assenyalar que es tracta de la primera referència del mas Calbó En aquests moments el mas era conegut amb el…

L’església de Sant Lleïr o Lliser d’Arcalís és identificada, amb reserves perquè no se’n documenten d’altres dedicades a sant Lliser en aquesta zona, per I Puig i Ferreté amb l’església de Sant Lliser de Sesui , que es documenta l’any 947 en una donació i venda que feren els comtes Isarn i Adelaida al monestir de Gerri, de l’alou de Sesui , amb l’església, que era a la Ribera de Sort Aquesta possessió és confirmada l’any 966 en la butlla del papa Joan III a favor del monestir de Gerri Tanmateix, Gerri no degué conservar el domini sobre aquesta església L’any 1054, Brocard, fill del vescomte…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

L’actual església del fossar de Vilobí, ara en desús, és una obra del segle XVII, modificada al segle XVIII, però d’origen molt antic L’indret de Vallformosa, al Penedès, potser és documentat ja l’any 977, quan es va reconèixer als habitants del lloc les seves propietats Alguns autors creuen, això no obstant, que l’instrument esmentat fa referència a Vallformosa del Bages, municipi de Rajadell El primer document trobat fins ara que anomena l’església és de l’any 1087, en què Bonfill Odefind donà a Santa Maria de Solsona una peça de terra situada al comtat de Barcelona, al castell de Sant…

El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…

Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força vicissituds al…