Resultats de la cerca
Es mostren 384 resultats
Les primeres fases en la formació de les estrelles
Consideracions generals La nebulosa de la Pipa anomenada així per la seva forma de pipa de fumar és un dels núvols moleculars més propers al Sol, del qual el separa una distància de 450 anys llum La seva massa és de 10000 M ⊙ i fa uns 15 anys llum de punta a punta La formació d’estrelles només s’està produint en el nucli dens anomenat B59, on s’ha detectat una vintena d’infants estellars amb masses entre 0,1 i 1 M ⊙ ESO / Y Beletsky El bressol de la formació estellar són els núvols moleculars del medi interestellar Les estrelles sorgeixen d’un procés en què el material inicial —el tènue gas…
Silicosi
Patologia humana
Definició La silicosi és una malaltia caracteritzada pel dipòsit de partícules de sílice als pulmons, la qual cosa origina la formació de nòduls i condueix a una fibrosi pulmonar que genera una insuficiència respiratòria Aquesta malaltia correspon al grup d’alteracions anomenades pneumoconiosis , degudes al dipòsit de pols inorgànica inhalada al teixit pulmonar, de les quals la silicosi i l’asbestosi són les més freqüents A més, com que habitualment la inhalació de la pols s’esdevé en l’ambient professional, s’inclou entre les malalties pulmonars professionals per inhalació , un grup de…
Russafa: un barri multicultural
Carrer del barri de Russafa, València, sd F Torres Les nostres ciutats ja són multiculturals gràcies al veïnat immigrant A València, aquest procés ha estat particularment ràpid A la dècada dels anys noranta, el nombre d’estrangers es va mantenir molt reduït, i, tot i patir un lleuger increment, suposava l’1,5% de la població en gener de 2000 Amb el nou segle, el flux migratori ha augmentat, i el veïnat estranger s’ha multiplicat per deu i ha modificat els carrers i la percepció ciutadana En gener de 2007, 102 166 veïns de València eren estrangers, cosa que suposava el 12,8% dels habitants de…
La serra de Bernia
La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…
Els celenterats: cnidaris i ctenòfors
Entre els cnidaris trobem organismes que viuen fixats al substrat durant tota la seva vida adulta encara que en alguna fase del seu cicle poden ésser nedadors i planctònics, com ara els coneguts coralls, les gorgònies, les actínies i les anemones Però també n’hi ha que viuen durant tot el seu cicle com a formes nedadores, típicament planctòniques, com ara les meduses La de la fotografia, de l’espècie Cotylorhiza tuberculata , arriba a atènyer mig metre de diàmetre, i no és rar veure-la durant la primavera i la tardor prop de la costa, en aigües superficials els adults neden solitaris i,…
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…
Els ecosistemes marins
Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina