Resultats de la cerca
Es mostren 1182 resultats
paradoxa dels bessons
Física
Efecte relativista derivat de la dilatació del temps relativitat).
Si dos bessons, situats inicialment en un mateix punt d’un sistema de referència inercial S, se separen, l’un d’ells romanent a S mentre que l’altre emprèn un viatge espacial a gran velocitat, aleshores la cinemàtica relativista prediu que, en tornar-se a trobar, el bessó que ha romàs a S ha envellit més que no ho ha fet el que ha viatjat Per al nostre sentit comú, aferrat a la idea d’un temps absolut, és difícil d’entendre que aquesta dilatació del temps dels rellotges mòbils no és una paradoxa sinó una conseqüència matemàtica de la teoria de la relativitat que ja ha estat evidenciada…
cambra de deriva

Principis de la deriva: la detecció de la partícula carregada que, procedent del feix incident, travessa la cambra, és possible gràcies a la mesura del temps de migració t , cap a l’ànode detector, els electrons d’ionització, de velocitat constant v , produïts al pas de la partícula
© fototeca.cat
Física
Detector de partícules derivat de la cambra proporcional multifil
.
Consisteix en dues distribucions planes de fils conductors parallels, mantinguts a un potencial elèctric que creix linealment cap a un costat amb un gradient d’uns 500 a 1 000 V/cm, on és situat un ànode detector A conseqüència de la uniformitat del camp elèctric, els electrons, alliberats en la ionització del gas de la cambra originada pel pas d’una partícula carregada, migren cap a l’ànode detector amb una velocitat constant v ≃5 cm/ μs la mesura del temps t que triguen a arribar-hi permet de determinar la distància d a la qual s’ha produït la ionització la traça del pas a la partícula és…
liposarcoma
Patologia humana
Tumor maligne derivat de cèl·lules immadures del teixit adipós.
bromocriptina
Farmàcia
Química
Derivat semisintètic de l’ergocriptina, alcaloide del sègol banyut.
A causa d’una acció dopaminèrgica inhibeix la secreció de la prolactina, hormona luteòtropa, alliberada pel lòbul anterior de la hipòfisi Així mateix, té acció sobre l’hormona del creixement Terapèuticament és emprada per a suprimir la secreció làctia i per al tractament de l’acromegàlia i de la malaltia de Parkinson
rodamina B
Química
Derivat N,N,N’,N´-tetraetílic de la rodamina.
Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants
denominatiu | denominativa
colangiocarcinoma
Patologia humana
Carcinoma derivat de les vies biliars intrahepàtiques o extrahepàtiques.
Després del carcinoma hepatocellular és el tumor maligne primari del fetge més freqüent
diparcol
Farmàcia
Nom registrat del dietilaminoetil fenotiazina, derivat de la fenotiazina.
Hom l’utilitza en forma de clorhidrat com a antihistamínic i analgèsic Té acció atropínica i ha estat emprat en el tractament del parkinsonisme
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…
trigon
Música
Neuma que equival a tres notes, les dues primeres de so idèntic i la tercera més aguda, o bé la segona d’alçada més elevada que les altres dues, aquest cas menys freqüent que l’anterior.
El mot llatí trigon o trigonus , derivat del grec trígonos 'triangular', li ve de la forma per mitjà de la qual es representa tres punts situats als vèrtexs d’un triangle precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae , per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina