Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
hiloquer
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils de la família dels suids caracteritzat pel pèl, llarg i espès, i pel fet de tenir, sobretot els mascles, els ullals molt desenvolupats.
És vegetarià i habita en grups, formats com a màxim per 20 individus, tots mascles o bé femelles i joves És típic de les selves de l’Àfrica central
Els rafidiòpters
Característiques de grup Els rafidiòpters constitueixen un petit grup de neuropteroïdeus de dimensions mitjanes o petites aproximadament 2 cm de llargada, fàcils de reconèixer per la forma del cos, amb el cap gros i pla, triangular o quadrangular, continuat pel primer segment del tòrax, que és exageradament allargat i adquireix l’aspecte d’un coll llarg això fa que hagin pres el nom vulgar d’insectes girafa o insectes serp en diverses llengües Posen els dos parells d’ales, membranoses i transparents o groguenques, amb el pterostigma ben diferenciat, que pleguen fent teuladeta sobre el cos Són…
xinxa
Entomologia
Gènere d’insectes hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters, de la família dels cimícids, de cos deprimit, més o menys ovalat, sense ocels i amb els ulls composts poc desenvolupats.
Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu que no és…
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d’atur…
Cursos d’història de Catalunya de la campanya d’història de l’Associació Conèixer Catalunya
Historiografia catalana
Acció promocional i divulgativa de la història de Catalunya iniciada el 1997 i dirigida per l’Associació Conèixer Catalunya (ACCAT).
S’ha concretat en llibres, vídeos i exposicions de murals fets a Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, suport als guions de la sèrie La memòria dels Cargols , de Dagoll Dagom TV3, i, especialment, en cursos per a adults i altres adreçats a universitaris amb convenis amb les principals universitats públiques i desenvolupats per un collectiu de 300 professors, cobrint tot el territori català Ha estat presidida per Joan Amorós i Enric Pujol, que també han redactat el Curs d’Història de Catalunya editat per Rosa Sensat, recull de materials que s’utilitza a les classes L’…
La piel quemada
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 110 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Lluís Puigvert MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Salvador Escamilla cançons INTERPRETACIÓ Antonio Iranzo José, Marta May Juana, Silvia Solar la belga, Ángel Lombarte Andrés, Luis Valero Manolo, Carlos Otero el portuguès, Jordi Torras el català del bar, Jaume Picas l’intellectual del pub, Josep Castillo i Escalona, Miquel Graneri ESTRENA Barcelona, 20111967, Madrid, 12021968 PREMIS Círculo de Escritores…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina