Resultats de la cerca

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat bisbe al…

Llicenciat el 1946 en Filosofia i Lletres per la Universidad Central de Madrid posteriorment Universidad Complutense, es doctorà el 1949 en aquesta universitat, on desenvolupà tota la seva trajectòria acadèmica La seva obra poètica Subida al amor, 1945 Hacia otra luz, 1950 Oda en la ceniza , 1967 Selección de mis versos , 1980 Metáfora del desafuero , 1989, Premio Nacional de poesia 1990  El ojo de la aguja,  1993, i  El martillo en el yunque,   1997 es caracteritza pel rigor intellectual i formal i pel subjectivisme, està editada tota en conjunt a Primavera de la muerte Poesías…

Estudià música al Conservatori de Pavia i filosofia i lletres a les universitats de Pavia i Estrasburg Fou bibliotecari assistent al Conservatori de Bolonya 1938-42 i professor de literatura italiana en aquest mateix centre 1943 i també al Conservatori de Milà 1967 Destacat bibliògraf en la línia de R Eitner i A Einstein, concebia la bibliografia com un mitjà per a aprofundir el coneixement de la música Obtingué una gran reputació amb Bibliografia della musica strumentale italiana stampata in Italia fino al 1700 vol I Florència, 1952 vol II Florència, 1968, una obra de referència per a la…

Se sap poc de la seva primera joventut, però sembla que exercí d’organista en diverses esglésies de la regió de Cremona Des del 1583 estigué actiu a la capella musical de la família dels Gonzaga a Màntua i a partir del 1596, arran de la mort de Jacques de Wert, exercí el càrrec de mestre de capella de la cort ducal A la seva mort, la plaça fou ocupada per Claudio Monteverdi Tot i que també publicà algunes composicions sacres, destacà com a compositor de madrigals, que foren molt difosos i gaudiren d’una molt bona acollida Entre el 1579 i el 1612 se n’editaren no menys de vuit llibres, de la…

Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com a professor i especialista en avaluar…

Feu el batxillerat a València i ingressà a la Facultat de Farmàcia de Madrid Abandonà els estudis a causa dels seus problemes de salut i la seva afició per la història Es dedicà a recollir dades sobre la seva ciutat natal en diversos arxius, com el de Simancas i el d’Índies Escriví nombrosos articles sobre Utiel i Requena, molts dels quals de divulgació històrica, a la premsa comarcal i a diaris com Las Provincias , El Mercantil Valenciano i El Pueblo , de València, i El Sol i El País , de Madrid També fundà dos periòdics, El Heraldo de Utiel i Viñador de Utiel El 1899 publicà Historia y…

A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant vint-i-sis…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps…

Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica 1940, presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal 1933, Evolució sexual de l’infant 1935, Els fills, sexe i educació 1966 i Els inadaptats 1970, entre d’altres La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil Collaborà amb ressenyes, estudis…