Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
Matèria i energia
Matèria i energia, dos conceptes gens senzills Termes com matèria i energia són de mal definir Tot i això, en el cas de la matèria, les coses són en principi una mica més fàcils Quan pensem en una cosa material, solem imaginar-nos alguna cosa amb massa, una cosa que se’ns presenta als sentits com una entitat corpòria, ja sigui un objecte com una pedra, l’aigua dins d’una ampolla o fins i tot el vent que ens esbulla els cabells Però aquesta no és tota la realitat que percebem Un so, per exemple, l’entenem com una vibració de les molècules de l’aire que es propaga a una certa velocitat,…
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions energètiques…
Lluís Berenguer. Porcellana elèctrica
Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro 1921, illustrat per Francesc Labarta Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a installar Per…
producció de parelles
Física
Fenomen produït en interaccionar un feix de raigs γ (gamma) amb la matèria, consistent en la creació d’un electró i un positró.
És una transformació de la radiació en matèria Com que, segons l’equació d'Einstein, l’equivalent en massa d’aquestes dues partícules és d’1,02 MeV, la radiació γ incident ha de posseir una energia superior a aquest valor perquè es pugui produir el fenomen l’excedent es reparteix en parts iguals, en forma d’energia cinètica, entre les dues partícules creades A diferència dels altres fenòmens d’interacció entre una radiació electromagnètica i la matèria efecte fotoelèctric i efecte Compton, la probabilitat de la producció de parelles augmenta amb l’energia dels raigs γ L'anihilació és el…
experiment de Millikan
Electrònica i informàtica
Física
Experiment destinat a mesurar la càrrega elèctrica de l’electró, realitzat del 1910 al 1916 per un equip dirigit per R. A. Millikan.
L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat fixa, que és la…
fotoionització
Química
Alliberament d’un electró o més d’un, d’un àtom o d’una molècula com a resultat de l’absorció d’un fotó.
relació càrrega-massa
Electrònica i informàtica
Relació entre la càrrega i la massa d’una partícula ionitzada, i, en particular, relació entre la càrrega i la massa de l’electró.
estatera
Numismàtica i sigil·lografia
Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del s VII aC.
raigs X

fototeca.cat
©
Física
Radiació electromagnètica de freqüència superior a la visible emesa per un àtom en produir-se el salt d’un electró d’una òrbita externa a una d’interna, pel fet d’haver perdut aquesta un electró per efecte d’una excitació exterior o d’una absorció per part del nucli (captura K).
En l’espectre de les ones electromagnètiques els raigs X es troben en la franja de longituds d’ona compresa entre 100 Å i 10 -6 Å El nom de raigs X els fou donat per WC Röntgen el 1895, en descobrir-los i desconèixer-ne la natura Correntment hom els obté per impacte sobre un fitó metàllic de platí o tungstè d’electrons accelerats mitjançant una diferència de potencial d’uns quants milers de volts això té lloc a l’interior d’un tub de vidre tancat on ha estat fet un buit elevat Hi ha dos tipus de tubs productors de raigs X els de càtode fred i els de càtode calent Els primers són tubs de raigs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina