Resultats de la cerca

El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082 Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del castell de Verdú,…

El lloc de Penelles, a la plana urgellesa de la comarca, és esmentat per primera vegada el 1069 1079, en què el comte Ermengol IV d’Urgell va dotar el monestir de Santa Maria de Gualter, entre altres béns, amb la meitat de les primícies que tenia a Penelles El castell de Penelles nasqué en un extrem del terme de Butsènit com a quadra fronterera, i la seva jurisdicció va anar lligada en un primer moment al castell de Butsènit Molts documents així ho confirmen L’any 1084 Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda de Castellbò, que havien obtingut del comte d’Urgell les Penelles, van…

Situació Restes de les dues naus paralleles cobertes amb voltes de canó que havien format part del castell palau dels vescomtes d’Àger ECSA - F Fité El castell d’Àger, juntament amb la canònica de Sant Pere, és situat dalt del turó que domina la vila homònima L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior FFLI Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història La vall i el castell d’Àger foren conquerits per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, centúria en la qual la documentació que ha pervingut fa…

Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura, el mateix que…

Situació Vista aèria d’aquest important castell, esglaonat a la muntanya, amb l’antiga església parroquial en el seu recinte inferior ECSA - J Todó Els vestigis d’aquesta fortalesa són dalt d’un turó, a l’est de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Per la carretera que va a Sant Sadurní, i que ve de Martorell C 243-B, a un quilòmetre i mig de Gelida trobarem, a mà esquerra, vora la font de Cantillepa, un trencall asfaltat que puja fins al mateix peu de la part inferior o baixa del castell, al costat del barri dels Tarongers El castell resta sempre obert al públic Hi ha una guia amb…

Situació Vista del turó damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell F Tur Les ruïnes del castell medieval de Begur coronen el cim del turó del seu nom, en el massís de Begur, a poca distància —uns 2 km— del litoral És un mirador d’amplis horitzons, sobretot vers tramuntana i ponent la vista s’estén per la plana i les muntanyes que la limiten i per la costa amb una gran extensió de mar El nucli de la vila de Begur s’arrecera a migdia del puig del Castell, amagat dels perills del mar, en una posició característica del poblament alt-medieval Mapa 335M781 Situació 31TEG174453 Hom pot…

El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona En fer testament el 1084 Ramon…

Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del…

El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el privilegi dels…

L’any 1225, és esmentat documentalment per primera vegada el castell d’Ullastret “ castrum de Oleastreto” El comte d’Empúries, que en devia ésser el senyor, el cedí temporalment al bisbe de Girona, com a garantia d’un conveni, juntament amb la vila d’Empúries i amb el castell de Verges Amb tot, és molt probable que aquest castell comtal ja existís en una època força anterior a aquesta data Després de 1225, les notícies que fan referència a aquest castell també són força escasses L’any 1309, el castell i la vila d’Ullastret consten entre els béns compromesos amb relació al casament del comte…