Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta (Navès)
Art romànic
Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…
Santa Maria de les Grades (Arboçols)
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta església del segle XI —decorada amb arcuacions i lesenes—, on es fundà la primitiva comunitat de canonges del Sant Sepulcre de Marcèvol ECSA - A Roura Es tracta de l’antiga església parroquial del poble de Marcèvol, avui gairebé abandonat del tot És al capdamunt d’un serrat, prop de l’antic priorat de Marcèvol Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 55” N - Long 2° 30’ 4” E Marcèvol és a 2,5 km d’Arboçols per la carretera D-35 Història El primer esment del lloc de Marcèvol es troba en la butlla que el papa Sergi IV atorgà a Cuixà el 1011, on consta que aquest monestir…
Sant Jaume de Belianes
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Jaume és dins el nucli urbà del poble de Belianes, el qual és situat en un petit turó a la riba esquerra del Riu Corb, al S de Bellpuig Les esteles de l’antic fossar parroquial es conserven en un parc públic i al cementiri actual Mapa 33-15 389 Situació 31TCG347032 Des de Bellpuig s’arriba a Belianes prenent la carretera LP-2015 CPO Història La parròquia de Sant Jaume de Belianes té l’origen a la segona meitat del segle XI Ja consta en una llista de parròquies del bisbat de Vic datada entre els anys 1050 i 1079 Aquesta relació de dependència envers Vic s…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
republicanisme
Història
Política
Doctrina dels partidaris de la república com a forma de govern.
A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb els absis de disposició trevolada i el petit campanar de torre que s’alça en la seva unió amb la nau M Anglada L’església de Sant Bartomeu, del petit nucli de la Baronia de Sant Oïsme, és al centre d’aquesta població, arrecerada al penyal on hi ha les ruïnes del castell, al costat de l’embassament de Camarasa i de la carretera d’Àger a Tremp, per Fontllonga i el pas de Terradets JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG215520 Història Inicialment, aquesta església degué ser una capella castellera, i més tard assumí les funcions parroquials que tenia la propera…
la Trinitat
Misteri, sovint considerat com a nucli fonamental del cristianisme, segons el qual Déu és alhora Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit.
És a dir, que en Déu hi ha —d’acord amb la formulació tradicional— una natura, o essència, en tres persones persona 3 3 Pare , Fill i Esperit Sant Discernible ja, d’alguna manera, en l’Antic Testament Déu es manifesta mitjançant la seva paraula , en la qual és present, i alhora mitjançant el seu esperit , que fa entendre aquesta paraula, el misteri de la Trinitat s’insinua explícitament —bé que no en termes de doctrina abstracta— en el Nou Testament, en la revelació que el Crist fa de Déu com a Pare que envia el seu Esperit als creients la praxi baptismal, els símbols de la fe —…
L’altra arquitectura religiosa gòtica: les sinagogues, les mesquites
Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…
Sant Pere de Vilamarics (Monistrol de Montserrat)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de llevant, amb la capçalera, llisa, i amb una finestra a l’absis, que és l’element que més s’ha conservat F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça vora un bosc que limita amb un planell conreat, en un indret després del terme, situat entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Castellbell i el Vilar Long 1°49’04” - Lat 41°39’12” Hom hi va per la carretera de Castellbell a Marganell, al quilòmetre 3,1, de la qual surt un camí, situat a mà dreta, que en un breu recorregut mena a la capella, la qual, tot i que és emboscada, és visible des del camí…
el Cinca

El Cinca a Aïnsa
Damgraphy (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu (171 km) de la conca de l’Ebre, afluent, per la dreta, del Segre.
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana El mòdul absolut a l’estació de Mediano és de 44,54 m 3 per segon Neix al mont Perdut, flueix en direcció WE per la vall de Pineta fins a la de Bielsa, on rep el Barrosa, després continua en direcció meridiana i rep el Cinqueta per l’esquerra i l’Ara per la dreta Aigua avall d’Aïnsa, els pantans de Mediano i El Grado regulen el riu abans de rebre l’Éssera per l’esquerra Quan deixa l’àrea muntanyosa i s’endinsa en el Somontano, la vall del riu s’eixampla, rep l’Alcanadre per la dreta, passa per Fraga i desguassa al Segre a la Granja d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina