Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
La Industrial Farinera de Barcelona
Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el…
burgera
Transports
Cadascuna de les dues peces o taulons que anaven col·locades a banda i banda del tallamar, per sota del bauprès, i des d’on els mariners feien llurs evacuacions.
Gessa

Vista general de la vila de Gessa (Vall d’Aran)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran), situat a la dreta de la Garona, a la seva confluència amb el barranc de Corilha.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere Sobresurt la casa de Ròsa, amb una torre cilíndrica La vila és coneguda a partir de l’any 1278 amb els noms de Hyexa, Gricha el 1298, Grixa, Xessa i Gessa entre el 1312 i el 1316 El 8 de novembre de 1313 els cinc cònsols i la resta de cinquanta-cinc homines ville de Geyxa , entre els quals hi havia Guillem Tron, archipresbiteri vallis superioris de l’Aran, juraven fidelitat a Guillem de Castellnou, conseller i procurador del rei Jaume II, i li feien homenatge Els rectors de Gessa mantingueren el títol d’arxiprests de la part alta de…
Castelló de Rugat
Castelló de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al límit amb el Comtat, estès des del vessant septentrional de la serra de Benicadell, fins a les terres planes drenades pel riu de Micena i el barranc de Castelló
o de Rafalgani.
Els conreus ocupen la meitat del terme El regadiu va en expansió gràcies a la perforació de pous arbres fruiters, hortalisses, tarongers Al secà, predominant, hom conrea la vinya 600 ha, en gran part, per a la producció de raïm de taula, cereals 100 ha i olivera 80 ha Hi ha bestiar de llana, avicultura i apicultura La indústria ceràmica hi té una gran tradició el nom del poble és motivat per les seves famoses terrisseries, que feien gerres per a vi, oli i aigua Actualment, modernitzada, disposa de fàbriques de rajoles i de rajoles de mosaic Hi ha també una fàbrica de torró…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de…
bastaix

Representació de bastaixos en un capitell de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© Gemma Roset
Oficis manuals
El qui té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana ( bastaix de capçana
), d’una corda ( bastaix de corda
), d’una barra ( bastaix de barra
), etc.
Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el qual prestaren…
Sant Salvador de la Platja o del Mar (el Vendrell)
Art romànic
La primera notícia d’aquesta església, la proporciona el testament de Guitard, jurat el 1054 per Geribert i Domuci damunt l’altar de Sant Salvador, que té una basílica situada dins el castell de Calders Guitard llegà una somera per a l’obra de Sant Salvador Com que aquesta església es trobava dins el castell de Calders, el 1120 Calixt II confirmà a Roland Oliver, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, la possessió de la capella de Sant Salvador i Santa Maria de Calders, amb el seu castell, estanys, aigües, termes, delmes i primícies A la segona meitat del segle XII l’església de Sant…
Santa Eulàlia (Solsona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de…
Mario del Treppo
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Nàpols, s’especialitzà en el comerç baixmedieval La seva obra es caracteritza per un notable rigor científic i pel profund coneixement dels mecanismes comercials de la Mediterrània a la darreria de l’Edat Mitjana Les seves primeres investigacions s’inscriuen en el context en què tant Federico Chabod a Itàlia com Jaume Vicens i Vives a Catalunya feien reviscolar temes que posteriorment tingueren una bona acollida entre els medievalistes l’estudi del comerç mediterrani, l’expansió de la corona catalanoaragonesa o les crisis…
Caffarelli
Música
Cantant castrat italià.
El seu nom autèntic era Gaetano Majorano tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro , de DN Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats italianes El 1738 viatjà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina