Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
Ideogrames cal·ligràfics
Per als occidentals, són el paradigma de la complicació signes abstrusos i aparentment capriciosos que, a tot estirar, prenen un valor decoratiu a la porta dels restaurants xinesos o japonesos I, tanmateix, constitueixen el sistema d’escriptura més antic dels vigents, i és emprat quotidianament per un de cada cinc humans Són els ideogrames anomenats “zhuanzi” en xinès o “kanji” en japonès, els caràcters gràfics de l’Extrem Orient, presents en els textos més antics i en els ordinadors més moderns Els primers caràcters xinesos coneguts, inscrits en ossos i closques de tortuga…
Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977, fou nomenat…
,
grec

Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
semicultisme
Lingüística i sociolingüística
Mot que per la seva introducció tardana en la llengua o per qualsevol altra causa (per exemple, l’influx del llatí eclesiàstic) no ha sofert una evolució fonètica completa i presenta un estadi més evolucionat que el cultisme i menys que un mot popular.
Per exemple, spatula ha conservat a mitges el grup secundari t'l en ‘espatlla’, que en vetula ha evolucionat a ‘vella’
breu
Gramàtica
Signe en forma de semicercle obert per dalt (˘) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba breu, en l’ortografia d’alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa
Arxiu MACBA (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…
,
Articles
L’apostrofació S’escriu l’article apostrofat en els casos dubtosos següents Davant d’abreviatures, d’acord amb la normativa l’adapt l’adaptador, l’esq l’esquerra, l’Illtre Sr l’Illustre Senyor Però la illustr la illustració, la urb la urbanització Davant de sigles llegides com acrònims apostrofem l’article definit d’acord amb la normativa, atenent al gènere de la sigla Davant de essa líquida només apostrofem l’article definit masculí l’IEC, l’OMIC, l’START l’Strategic Armament Reduction Treaty, l’ONU, l’URSS, la IUPAC, la SFIO la Section Française de l’Internationale Ouvrière, la UEC Davant…
francès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament septentrional del domini lingüístic gal·loromànic, la llengua d’oïl (en oposició a l’occità, llengua d’oc, que en constitueix la part meridional).
Entre els dialectes d' oïl , el francià dialecte de l’Illa de França consolidà ja ben aviat, per raons històriques i polítiques, la seva supremacia Actualment el francès és, en graus diversos, la llengua d’uns 75 milions de francoparlants És parlada a l’estat francès on constitueix la llengua oficial, a Bèlgica on és cooficial amb el flamenc, als cantons francoparlants de Suïssa a la Confederació Helvètica és cooficial amb l’alemany, l’italià i el retoromànic, al Canadà cooficial amb l’anglès i als territoris de les antigues colònies franceses De totes les llengües neollatines és la que…
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
màcron
Gramàtica
Signe en forma de ratlleta horitzontal (ˉ) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba llarga, en l’ortografia d’alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.