Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Història
Estadista austríac d’origen renà, comte i més tard príncep de Metternich-Winneburg (1806).
Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…
Hans Henny Jahnn
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Treballà en ocupacions diverses, i durant la Primera Guerra Mundial hagué de fugir a Noruega a causa del seu pacifisme De retorn a Alemanya començà a adquirir notorietat com a autor de drames expressionistes com Pastor Ephraim Magnus 1923 i Die Krönung Richards III ‘La coronació de Ricard III’, però el 1933 la censura exercida sobre les seves publicacions l’obligà a emigrar a Suïssa Després de la guerra retornà a Alemanya, on es dedicà a tasques editorials La seva obra constitueix una revolta contra la repressió motivada per la moral cristiana i l’ordre burgès i una exaltació de…
García Gil Manrique
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
El 1632 fou nomenat bisbe de Barcelona Com a tal, convocà i presidí els sínodes del 1634, 1635, 1636 i 1638 Davant les violències i els sacrilegis comesos per les tropes castellanes al Principat, féu instruir procés als responsables i n'excomunicà els caps militars En esclatar la revolta del Corpus de Sang 1640, juntament amb els bisbes de Vic i d’Urgell, pogué evitar que fos cremat el palau del lloctinent, comte de Santa Coloma, però fou del parer que aquest no havia de fugir davant la insurrecció Assassinat aquest i mort el duc de Cardona, successor seu, el govern de Madrid el…
Ferran de Lloaces i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies 1519-23, als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae Bruges 1528, Barcelona 1531, en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna…
Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra
Història
Polític.
Estudià comerç i treballà a la FECSA S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou nomenat conseller de proveïments juny del 1937 - febrer del 1939 de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España , durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible Després de fugir a París, anà a…
Ignasi Ferretjans i Sanjuan
Història
Economia
Dirigent obrer i activista polític.
Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la…
Hermann Wilhelm Göring
Hermann Wilhelm Göring
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i estadista alemany.
Pilot distingit durant la Primera Guerra Mundial, el 1922 s’adherí al partit nazi, i el 1923, per la seva intervenció en el fracassat putsch de Munic, hagué de fugir d’Alemanya, i no pogué tornar-hi fins al 1927 Membre del Reichstag 1928, passà a presidir-lo el 1932 Nomenat per Hitler ministre sense cartera del Reich, cap del govern de Prússia i responsable de les forces aèries 1933, organitzà la Gestapo i la Luftwaffe Director del segon pla econòmic quadriennal 1936 i president del consell d’economia de guerra 1940, exercí una veritable dictadura sobre la indústria d’Alemanya i…
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V d’Anglaterra…
Mani
Cristianisme
Predicador persa, fundador del maniqueisme.
Es formà en la secta ebionita, d’origen judeocristià, dels elcesaïtes, la qual intentà de reformar creà una doctrina i una església de caràcter sincrètic en què barrejà ensenyances de Jesús, Zoroastre i el Buda Predicà a Pèrsia en temps del primer rei sassànida 224-241, i ho féu després pel Balutxistan, d’on hagué de fugir, i tornà a Pèrsia Detingut per ordre dels mags mazdeistes, morí, segons uns, a la presó, i segons uns altres, escorxat viu la llegenda de la seva crucifixió ha d’ésser entesa allegòricament Anomenat també Mani Ḥayyâ ‘Mani el Vivent’, en grec passà com a…
Eritrea 2012
Estat
El Govern eritreu no va respondre a la incursió de les tropes etíops al març, en la qual van atacar, segons fonts d'Addis Abeba, les bases d'uns rebels afars que dos mesos abans havien matat cinc turistes a la regió d'Afar, a Etiòpia El Govern etíop acusa el president eritreu, Isaias Afewerki, de donar suport als insurgents afars i oromos, que combaten per la secessió dels seus respectius territoris, i a les milícies islamistes d'al-Xabab, que s'enfronten a Somàlia al Govern federal de transició La manca de resposta d'Eritrea confirmava l'aïllament del règim, sancionat per les Nacions Unides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina