Resultats de la cerca

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de…

Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc…

Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…

Fou advocat Collaborà a La Ilustración Valenciana , El Eco del Turia , La Opinión , Las Provincias , Almanaque de Valencia  i El Museo Literario  Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i La creuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica que mantingué amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i Labaila,…

Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels segles X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà, reescrita al…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana  de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb articles sobre…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana  1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci , entre el 1878 i…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…