Resultats de la cerca

Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T…

Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit,…

Pertanyent a una influent família dels mitjans de comunicació, fou cadet a l’Escola Naval de Cartagena Cursà estudis d’economia i administració d’empreses a la Universitat de Kansas, d’economia i administració pública a la London School of Economics, d’economia i periodisme a Harvard i de dret i diplomàcia a la Universitat de Tufts Del 1972 al 1981 fou representant de la Federación Nacional de Cafeteros de Colombia a l’Organització Internacional del Cafè OIC El 1981 s’incorporà al diari familiar El Tiempo  el 1983 com a president del comitè editorial Publicà nombrosos articles i…

Fill del cap de la influent tribu paixtu Popalzai, el qual fou membre del parlament instaurat pel rei Mohammar Zahir Shah 1964-73 Estudià a Simla Índia, i en 1980-89 s’uní als mujaidins en la lluita contra els soviètics a l’Afganistan Fou adjunt del ministre d’afers estrangers 1992-94 El 1996 fugí al Pakistan, des d’on organitzà la guerrilla contra el règim talibà, que probablement féu assassinar el seu pare Amb l’enderrocament dels talibans novembre del 2001, tingué un paper destacat en les conferències de Bonn per a dissenyar el futur polític del país i en la conferència de…

Església L’antic monestir de Santa Maria del Pedregal estigué situat a l’indret on avui dia hi ha el santuari del mateix nom —construït a la fi del segle passat amb elements gòtics—, prop del Talladell, a mig camí entre aquest poble i la ciutat de Tàrrega Santa Maria del Pedregal fou fundat vers el 1176 per iniciativa de la família dels Anglesola, molt influent a les terres de l’Urgell Probablement cal considerar-la una fundació afiliada a la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallbona, la qual hi devia establir un petit grup de religioses procedents d’aquest…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb el seu massís absis, tímidament ornamentat per un fris de dents de serra, situat sota el ràfec F Tur El poble d’Orriols, terme de Bàscara, és a la capçalera de la riera de Cinyana, afluent al Ter, a la part de migjorn del terme municipal, a la carena d’un tossal que marca el començament del sector de terraprims, a ponent de la plana de l’Alt Empordà L’església es troba al punt més enlairat del petit nucli habitat, vora el castell palau Mapa 296M781 Situació 31TDG925637 Per arribar-hi, des de la N-II en direcció de Girona a Figueres i…

Pertanyent a una influent família d’origen turc el seu oncle, Adnan Khashoggi, fou un poderós traficant d’armes implicat en l’afer Iran-Contra, i el seu cosí, Dodi Al-Fayed, era l’amant de Diana de Galles, es diplomà en administració d’empreses el 1983 per la Indiana State University Estats Units, any que retornà a l’Aràbia Saudita Reporter, directiu editor i collaborador de publicacions diverses en àrab i en anglès, fou corresponsal a l’Afganistan on entrevistà diversos cops Bin Laden i altres estats musulmans i de l’Orient Mitjà Editor del principal diari saudita en anglès Arab…