Resultats de la cerca

Just 527-546 Subscriu com a bisbe d’Urgell al concili segon de Toledo, de l’any 527, i al de Lleida del 546 Era germà d’altres tres bisbes Justinià de València, Nebridi d’Egara Terrassa i Elpidi d’Osca És autor d’un comentari al Càntic dels Càntics PI, 67, cols 961-994, de dues epístoles adreçades al metropolità de Tarragona, Sergi, i al diaca Just, relacionades amb l’obra anterior, i d’un sermó a llaor del màrtir sant Vicenç Fou venerat públicament a la Seu d’Urgell molt abans del segle XI, en què tenia un altar dedicat a la catedral Simplici 589-599 Consta que assistí al concili tercer de…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…

Introducció Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la collecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes…

Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…

Antecedents de la prehistòria a la fi del món romà Les primeres empremtes humanes al paleolític inferior Les indústries lítiques més antigues només es troben a la part més baixa del Conflent, a la conca de Rodés N’hi ha pogut haver més amunt, a les conques de Prada i Vinçà, però, atesa la configuració d’aquestes valls, els alluvions del Quaternari antic han estat desmantellats en el decurs dels millennis, i per tant ha desaparegut qualsevol vestigi d’aquestes probables indústries Les de Rodés es van conservar gràcies a les condicions geològiques favorables del lloc Les assídues prospeccions d…

La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…

L’ocupació humana al llarg del temps Torre de l’antic castell de Creu, que protegia l’accés al Capcir, al seu límit amb el Conflent ECSA - A Roura Els orígens del poblament del Capcir es coneixen malament per les poques investigacions arqueològiques realitzades en aquesta comarca No se sap a quin període es remunta el primer poblament Només es pot suposar que per la seva situació geogràfica, el Capcir fou un dels últims punts ocupats per l’home als Pirineus Unes estranyes lloses, anomenades Peira escrita , situades vora els estanys de Camporell, a la vall alta del Lladura, presenten uns…

Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta del Segre, amb la plaça del Mercadal al centre i el Castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons ECSA - M Catalán La ciutat antiga de Balaguer, capital de la Noguera, és situada al sud de la comarca, als vessants d’un turó de 215 m d’altitud, a la vora dreta del Segre Actualment, a causa del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, existeixen diversos barris o ravals a la riba esquerra del mateix riu El nucli urbà és travessat per la carretera C-148 de Tàrrega a Binèfar i, abans d’entrar a la població, es creua…

Al final del segle I aC, la fundació de Barcino Barcelona, portada a terme per August en el marc de la reorganització administrativa de les províncies d’ Hispania , culminava pràcticament tota l’estructuració urbana del territori de Catalunya D’altres ciutats romanes ben documentades per les fonts d’època imperial, com és per exemple el cas d’ Ilerda Lleida Gerunda Girona, Dertosa Tortosa, Auso Vic o Iulia Lybica Llívia, hi ha menys informació sobre els orígens Ilerda degué ser fruit de l’evolució de l’antic assentament preromà d’ Iltirta probablement amb una transformació urbanística…

"Hi pot haver cap home tan neci i negligent que no s'interessi per conèixer com i per quina mena de constitució política va ser derrotat quasi tot l'univers en cinquanta-tres anys no acomplerts i va caure sota l'imperi indisputat dels romans" Polibi, Històries , I, 1,5 El concepte de romanització Espasa amb beina del tipus La Tène II, Empúries, segles III-II aC MAC La pregunta que es feia en el prefaci de la seva obra l'historiador grec Polibi, ostatge en la Roma del segle II aC, era, sens dubte, justificada La fulgurant expansió de Roma per la Mediterrània a partir de la segona guerra Púnica…