Les arts resplendents

Introducció

Aquesta part dedicada a les arts decoratives de la col·lecció Art de Catalunya comprèn un extens segment cronològic, més d’un miler d’anys, des dels primers temps de l’Edat Mitjana fins al final del segle XVIII o començament del XIX, és a dir, quan es produeix el traspàs del món modern al món contemporani.

Inclou, per tant, un ampli ventall d’estils —des de la baixa Antiguitat fins al neoclassicisme— com també una gran diversitat de tècniques i d’especialitats artístiques: ceràmiques, mobles, brodats, tapissos, vidres, vitralls, objectes d’or i argent, esmalts, voris, ferros, bronzes, cuiros, etc. Són les anomenades arts decoratives segons un concepte poc precís i fins i tot equívoc, però encara operatiu per allò que té de convencional.

Del concepte d’art decoratiu, en tornarem a parlar una mica més endavant, a fi de raonar l’enfocament conceptual d’aquest text, però abans^em sembla prioritari justificar-ne el plantejament. Amb relativa freqüència trobem històries de les arts decoratives estructurades convencionalment a partir de divisions creuades per estils (romànic, gòtic, Renaixement, Barroc.) i per tècniques o materials (ceràmiques, mobles, vidres, tapissos...). Vegeu com a exemple conspicu d’això, la Historia de las artes aplicadas e industriales en España, coordinada per Antonio Bonet Correa (Madrid, Cátedra, 1982) o bé el volum dedicat a les arts decoratives de la col·lecció Ars Hispaniae, obra de Santiago Alcolea. En aquest tipus d’estudis —entre els quals també s’inclouen els recentíssims volums de la col·lecció Summa Artis coordinats per Alberto Bartolomé Arraiza— s’acostuma a concedir una atenció preferent a les meres obres, a la definició de tipologies i als problemes derivats de l’anàlisi de les formes i de la seva evolució.

A fi de correspondre a l’impuls renovador d’aquesta Història de l’Art Català s’ha optat aquí per assajar una síntesi que, en comptes de centrar-se en les qüestions formals, tècniques o estilístiques, a la manera de les visions més convencionals, s’interessarà preferentment per les funcions i els contextos dels objectes sumptuaris o dels elements decoratius, estructurant-se segons els diversos àmbits on aquests es despleguen: l’àmbit residencial privat (palaus, cases senyorials, grans casals...), els recintes sagrats (les esglésies, on els objectes sumptuaris s’associen a la magnificència del culte) o els del poder civil i la seva escenificació.

Es tractarà, doncs, de posar de manifest la relació dels objectes sumptuaris amb el seu medi —humà, social, històric, cultural— valorant la força extraordinària de la seva dimensió simbòlica o artística (per oposició a aquelles altres visions de les arts decoratives que només les consideren arts menors, aplicades o purament utilitàries).

En cap cas hom té la fàtua pretensió d’exhaurir mínimament aquest plantejament, ja que són moltes les coses que les limitacions d’espai obliguen a deixar al marge. Com a molt es tracta d’encetar-lo i de plantejar les qüestions d’una manera diferent de la que s’acostuma a trobar en les visions convencionals de les arts decoratives, per tal de contribuir d’aquesta manera a la renovació dels enfocaments tradicionals de la història de l’art català, en línia amb el plantejament global d’aquesta col·lecció.

Per tal d’oferir una síntesi globalitzadora, també hom té en compte que no és possible centrar-se exclusivament en les obres conservades actualment, ja que per la seva pròpia naturalesa fràgil i preciosa els objectes sumptuaris resulten ser extraordinàriament peribles.

Les pèrdues acumulades al llarg dels segles són moltes i importantíssimes i entre tot allò que afortunadament ha arribat fins a nosaltres, hi predominen netament les obres provinents del sector eclesiàstic. Tot i que no es pot negar que les esglésies catalanes han patit històricament saquejos i destruccions greus (la Guerra del Francès, les desamortitzacions, la Setmana Tràgica, la Guerra Civil, els robatoris...), les pèrdues en el sector civil són proporcionalment molt més importants: la continuïtat i la funció conservadora de les estructures eclesiàstiques es contraposen així als trencaments successius en les estructures del poder civil que caracteritzen la història de Catalunya.

Les arts decoratives en la societat: del tresor a la casa

Precisament, el principal factor d’unitat de l’extens i divers període històric que abastem en aquest text és l’hegemonia cultural del cristianisme. Només la dominació islàmica, més prolongada a la Catalunya Nova que a la Catalunya Vella, comportà un cert trencament d’aquesta hegemonia del cristianisme.

Tot i això s’ha de remarcar com els contactes amb el món islàmic tingueren una influència decisiva en l’àmbit de les arts decoratives. En primer lloc perquè contribuïren a potenciar l’interès pels objectes preciosos i a desvetllar en terra cristiana una certa cultura del luxe (com ho palesen les importacions d’objectes sumptuaris de procedència islàmica, bé obtinguts de forma pacífica, bé com a botí de guerra, i sovint dipositats als tresors de catedrals i monestirs). En segon lloc, perquè comportaren l’aprenentatge i la transmissió posteriors a l’Europa cristiana d’una sèrie de tècniques, d’entre les quals sobresurt, per constituir un exemple destacadíssim, la de la ceràmica esmaltada: fou al si de la Corona d’Aragó (al regne de València sobretot, a Catalunya i a l’Aragó en menor mesura, i a Mallorca —Maiòlica—, que desenvolupà un paper important com a transmissora) on es produí la «cristianització» de la ceràmica esmaltada i la seva introducció massiva a l’Europa occidental.

Proporcionalment, la informació —objectual, textual o arqueològica— de què hom disposa sobre la decoració o la producció i el consum d’objectes sumptuaris a Catalunya durant l’alta Edat Mitjana, fins al segle X, és relativament poca. Hi tenen molt a veure l’absència d’un poder polític fort i la posició fronterera d’aquesta terra. A partir del segle X, coincidint amb el procés d’afermació de l’autoritat comtal i de la gestació de l’art romànic, tot posat davant el doble mirall de Roma, al-Àndalus, i el record del món carolingi, aquesta situació que s’ha descrit feu un canvi radical El nou impuls de construir a escala monumental que donà lloc a l’art romànic s’aparellà estretament amb un rellançament —renaixement— del protagonisme de les arts i de les seves funcions simbòliques al servei del poder i d’allò sagrat.

Les arts decoratives i sumptuàries participaren d’aquest rellançament, fins i tot abans que les arts figuratives (la pintura o l’escultura monumental) i, aleshores, els tresors de catedrals i monestirs s’enriquiren considerablement amb obres d’importació (procedents de tot el món cristià, com també del món islàmic) o bé amb obres creades per tallers que hi eren directament vinculats. Poden servir d’indicatiu els inventaris del tresor del monestir de Ripoll que es feren successivament a la mort dels abats Guidiscle (979), Seniofré (1008) i Oliba (1046). Entre aquests anys, el nombre d’ornaments litúrgics i de peces d’orfebreria adquirits pel monestir ripollès, el gran centre polític, religiós i cultural de la Catalunya comtal, augmentà espectacularment gràcies a les donacions dels comtes i a la iniciativa dels abats. També apareixen les primeres notícies d’altars revestits d’or, esmalts i pedres precioses que culminen amb l’obra que realitzà Òliba per a l’altar major de l’església monàstica, incloent-hi una tabulara cohopertam auro cum lapidibus et smaltis XVI, dues tabulas cohopertas argento (és a dir, les taules laterals) i el baldaquí: colunas ciborii cohopertas argento et desuper tabulam cohopertam argento.

Al mateix temps, hom considera que el botí obtingut per l’expedició catalana a Còrdova l’any 1010 va aportar molts dels objectes preciosos islàmics d’època califal que es troben als tresors de les esglésies catalanes. Un d’aquests podria ser l’arqueta d’Hišām II conservada a la catedral de Girona, que posem d’exemple perquè també s’ha suposat que podia haver estat obtinguda per mitjans més pacífics, potser com un regal a Ramon Borrell III.

Durant la baixa Edat Mitjana, i particularment durant els segles del gòtic, es desenvoluparen un seguit de condicions noves que afavoriren l’extensió del protagonisme de les arts decoratives i sumptuàries des de les catedrals i monestirs als àmbits civil i privat. Entre aquests condicionants es poden enumerar els següents: la sacralització del poder monàrquic i el desenvolupament de formes de govern complexes que es dotaren d’uns atributs i d’una simbologia específiques; el descobriment de la privacitat, amb el consegüent desenvolupament d’espais —masculins o femenins— per a la vida domèstica; la superació del gust bàrbar per l’or i les gemmes i la formació d’una nova sensibilitat més atenta als refinaments estètics, les subtileses i les valors plàstiques; el creixement de la producció artesanal en el medi urbà fins a constituir en alguns casos autèntiques indústries de gran importància econòmica; l’organització professional i corporativa dels estaments productius que donà lloc a l’aparició dels gremis. Aquestes condicions definides durant la fase final de l’Edat Mitjana s’han mantingut vigents durant tota l’època moderna. És el temps de la societat gremial.

La societat gremial

A la Catalunya dels segles XIV-XVIII i particularment a la ciutat de Barcelona, el món dels oficis i els seus conreadors, organitzats en gremis, hi tingué un protagonisme destacat. Les corporacions gremials controlaven les activitats professionals dels qui treballaven en un ofici determinat però, al mateix temps, constituïen la base per a la participació dels estaments menestrals en el govern de les ciutats. Capmany no s’està de comparar el sistema de govern de la ciutat de Barcelona amb el de les principals repúbliques italianes. Llegim a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779): «Pero lo que mas contribuyó en Barcelona a dar a los oficios mecánicos no sólo el aprecio que generalmente no han merecido en España sino también el honor que en ninguna República antigua ni moderna han llegado a gozar, fue la admisión de los Cuerpos gremiales a la matricula de los cargos municipales de una Ciudad colmada de regalías y singulares prerrogativas de independencia, en tanta manera que la nobleza, aquella nobleza gótica, llena de altos dominios, aspiró a ser incorporada con los menestrales en el Ayuntamiento para los empleos y supremos honores del gobierno político, que continuó en Barcelona por más de quinientos años baxo de una forma y espíritu realmente democrático. Todos los oficios mecánicos sin distinción ni odiosidad merecieron ser habilitados para componer el Consejo consistorial de sus Magistrados; todos tuvieron voz y voto [...] Este sistema político y forma municipal de gobierno era semejante al que regía a las principales ciudades de Italia en la Edad Media, de donde tomó Cataluña muchos usos y costumbres...»

Els gremis esdevingueren autèntiques estructures de poder en una societat com la catalana dels segles XIV al XVIII d’on la vida cortesana és en bona part absent i on tampoc hi ha gruix aristocràtic important.

Però la importància del món dels oficis en la configuració de les ciutats va més enllà dels entramats juridicoadministratius i econòmics i es reflecteix, com és natural, en el paisatge urbà mitjançant la concentració d’unes especialitats concretes en determinats sectors, i en la denominació de carrers. Són moltes les poblacions de Catalunya on la topografia urbana recorda les activitats que s’hi feien. A Barcelona mateix trobem nombrosos carrers, principalment als voltants de Santa Maria del Mar, amb noms com ara agullers, argenteria, blanquería, boters, carders, curtidors, escudellers, escudellers blancs, ferrers, rajolers, vidrieria, etc.

La imatge de la Catalunya industriosa arriba a ser un tòpic recollit per nombrosos viatgers, des de Marineo Siculo fins a Antonio Ponz (o millor, Antoni Ponç i Piquer). Del primer, en recull Capmany aquest passatge elogios: «Todos los demás hijos de aquella ciudad, de cualquiera edad y condición, trabaxaban y gastaban sus dias en las buenas artes. Los unos en las nobles y liberales y los otros en aquellas cuyos oficios son manuales e industriosos, en los quales eran muy primos.» El segon, al seu Viage de España (1788), constatava «el estado floreciente de los gremios. De estos se encuentran aquí [a Barcelona] noventa, y en ellos treinta mil trabajadores...»

L’acabament del període que s’estudia en aquesta part del llibre coincideix pràcticament amb les manifestacions dels canvis que signifiquen el pas d’una societat gremial a una societat industrial. Són transformacions profundes que, en allò que fa referència a les arts decoratives i sumptuàries, no es poden circumscriure únicament a la mecanització creixent dels processos productius i a les seves implicacions.

L’extinció de la societat gremial també ve donada per la pèrdua d’influència política dels gremis, en bona part a causa del Decret de Nova Planta que els excloïa de la participació en el govern de les ciutats.

Cal recordar, així mateix, el conflicte que en l’àmbit artístic va oposar gremis i acadèmies, amb el triomf final d’aquestes últimes. Al segle XVIII, el gremi representava la continuïtat de l’estètica barroca, un ensenyament secretista de l’ofici i una defensa dels privilegis de cada col·lectiu local clarament limitadora de la competència. Gremialisme, doncs. En canvi, les acadèmies representaven una estètica inclinada cap al classicisme —contrària per tant a les extravagàncies barroques—, l’ampliació de les bases teòriques i conceptuals de l’ensenyament de les arts i els oficis i l’empara per al lliure exercici de les professions artístiques, coincidint amb els plantejaments liberalitzadors dels il·lustrats. En aquest sentit s’expressava Jovellanos al seu conegut Informe sobre el libre ejercicio de las artes, del 1785 i, en la mateixa direcció, incidien diverses Reials Cèdules que durant els anys setanta-noranta del segle XVIII van comportar la neutralització dels monopolis gremials.

La concepció acadèmica de les arts que acabà imposant-se a la fi de l’època moderna comportà un distançament creixent, tant en el pla de la teoria com en el de la pràctica, entre les anomenades Belles Arts (arquitectura, escultura, pintura) i les antigues especialitats gremials, les arts aplicades, decoratives o industrials, situant aquestes darreres en una posició secundària i subordinada respecte de les primeres. S’entra així en un nou món —el contemporani— i en una nova societat —la societat industrial.

Allò que diferencia la producció artesanal de la producció industrial i el disseny

Industrialització és el leit-motif que serveix per etiquetar aquesta nova etapa, algunes característiques dominants de la qual són les següents: la mecanització dels processos productius (substitució dels mètodes artesanals, d’allò fet a mà, per mètodes industrials i producció en sèrie); la minorització creixent de la producció manual enfront de la producció industrial dels objectes decoratius; el canvi d’escenari de la producció: del taller familiar (sovint compartit amb l’habitatge) a la fàbrica; la diferenciació cada vegada més acusada de les diverses fases del procés de producció (disseny-producció-comercialització) que, en l’àmbit dels tallers artesans es desenvolupaven pràcticament sense solució de continuïtat; l’especialització creixent dels treballadors que intervenien en les diverses fases del procés de producció i, particularment, la diferència cada vegada més acusada entre la definició-direcció del projecte i la seva execució material; el desenvolupament de noves formes de transmissió i aprenentatge de coneixements tècnics i especialitzats (l’aprenentatge acadèmic, amb una important component teòrica, desplaçà l’aprenentatge de taller, essencialment pràctic); i la complexiitat creixent de l’economia de la producció industrial per contrast amb el caràcter domèstic de l’economia artesanal. Tots aquests profunds canvis estructurals en la producció d’objectes acompanyaren les conseqüències de la Revolució Industrial i prepararen el camí cap a una nova cultura, la cultura del disseny

Sembla oportú citar aquí un fragment de l’Álbum enciclopédico-pintoresco de los industriales de Lluís Rigalt (1857) on l’autor expressa, a la manera del seu coetani William Morris, una certa nostàlgia pels gremis extingits i per l’esperit de treball cooperatiu que suposadament els guiava.

Però Rigalt també observa que els signes dels nous temps són els de la competència industrial i «ya que no sea fácil volver al antiguo sistema de agremiaciones» reclama una acció de govern que protegeixi el comerç, estimuli la competència i afavoreixi la formació i l’ensenyament.

Diu Rigalt:

«La corporación dirige, corrije y proteje. Cuando había gremios, las artes, sino progresaban con rapidez, se mantenían con entereza, y a su vez los asociados disfrutaban recíproca tutela y consideración. Desde el aprendiz hasta el maestro, todos miraban en el gremio un tribunal recto, un senado piadoso, un consejo prudente, cuyos acuerdos formando ley, se acataban religiosamente. De puertas adentro venía a ser una familia grande y bien avenida; de puertas afuera un cuerpo tanto más respetable y respetado, cuanto mayor era la disciplina, la armonía y la morigeración entre sus varios miembros. En el concepto facultativo tenían no pocas ventajas los gremios. Todos poseían secretos e iniciaciones para sus respectivos individuos, secretos que guardados con esmero y fielmente transmitidos de siglo en siglo, explican esa perfección que en ciertos artefactos vincularon exclusivamente terminadas localidades. A mas de la pruebas y examenes, había veedores, contrastes, fieles, peritos y en último termino los prohombres, cuya vigilancia impedía retrasarse o extralimitarse, dictando en caso necesario reglas o instrucciones, buenos consejos u oportunos correctivos.

»Ahora el industrial no sabe a qué atenerse. El aislamiento ha creado el antagonismo y los de un mismo oficio, lejos de prestarse ayuda, se miran con la prevención de la rivalidad. Si alguno por acaso descubre nuevos procedimientos, guárdalos huraño, o tal vez se prevale de ellos para suplantar a sus compañeros [...].

»El gobierno, a la verdad, puede con sus iniciativa dar nuevo giro a este orden de cosas. Puesto que la industria debe emanciparse, ábranse vías para su expansión, désele vida protegiendo el comercio y beneficiando a los productores, otorguense primas y patentes, foméntese la enzeñanza, promuévanse concursos, organizense museos, bibliotecas artísticas, etc. en suma, sea la nación celosa de su industria, que es a no dudarlo uno de los ramos principales de la pública riqueza.»

Les noves realitats que s’obren per a les arts decoratives durant els segles XIX i XX, tant en allò que fa referència a les formes de producció com als gustos i a la sensibilitat dels consumidors, són estudiades per Pilar Vélez a la tercera part d’aquest mateix volum. Camps afins a les arts decoratives són igualment estudiats en altres volums de la col·lecció Art de Catalunya. Interessen especialment el número 12, dedicat al disseny, la indumentària, les monedes i les medalles, i el número 13, que tracta d’art i etnologia.

Arts decoratives?

Fins aquí s’han fet servir conceptes com arts decoratives o arts sumptuàries sense cap definició prèvia. Són termes que generalment trobem fets servir de forma pràcticament indiferenciada o fins i tot arbitrària juntament amb altres, com arts aplicades, arts menors, arts industrials, arts de l’objecte, arts mecàniques, arts útils, arts i oficis, bells oficis, etc.

Evidentment, aquest no és el lloc més adequat per tractar d’establir definicions, però sí que em sembla necessari precisar l’enfocament conceptual i el valor d’ús que en el text que segueix hom donarà a conceptes com aquests.

En l’organització gremial de la ciutat de Florència durant el segle XIV, ja s’hi troba establerta la diferenciació social entre arte maggiore i arte minore, en especial per a la indústria de la seda. Aquesta distinció també es va donar a Catalunya, com també la separació entre els col·legis que representaven les arts liberals i els gremis que representaven les arts mecàniques i els oficis menestrals. Posteriorment, la mentalitat acadèmica va establir distincions entre les Belles Arts (també Nobles Arts) i les arts decoratives. S’entenia que les primeres, les arts considerades pures, tenien per finalitat el conreu abstracte dels ideals de bellesa a partir de la inspiració dels artistes, mentre que les segones, les arts decoratives, requerien una component manual o d’ofici més gran, alhora que tenien una finalitat preferentment utilitària o d’aplicació pràctica.

Per aquest component artesanal o d’ofici (que fa que les històries de les arts decoratives no acostumin a ressaltar gaire els artistes individuals, llevat d’uns pocs casos excepcionals), són anomenades també arts industrials o arts mecàniques (les que requereixen principalment un treball manual o assistit per màquines) o bé arts i oficis (conjunt de treballs manuals i de regles teòriques necessàries per a una producció industrial), denominació que els noucentistes van arrodonir amb el concepte de bells oficis. Així mateix, el caràcter funcional o aplicat de l’art decoratiu es reflecteix en termes més o menys equivalents, com ara arts útils o arts aplicades.

Totes aquestes distincions tenien plena vigència en el context artístic del segle XIX, tant per l’hegemonia de les teories acadèmiques com pel fet que el tema de les relacions entre l’art, la indústria i els oficis tradicionals era realment una qüestió candent. Però actualment la diferenciació jeràrquica entre unes arts pures i unes arts aplicades a la decorado o sotmeses a la indústria ja no té cap sentit. El disseny ho ha superat. Sí que té sentit, en canvi, retrobar tota la importància i la significació històrica de l’art decoratiu, és a dir, d’aquell que segons el valor original del concepte té alguna cosa a veure amb la decoració (més que no pas amb la pura representació figurativa). És des d’aquesta perspectiva que mirarem d’enfocar el text que segueix, ressaltant alhora que la decoració té un caràcter marcadament sumptuari, més que no purament funcional. Per això també donarem preferència en aquest text al concepte d’art sumptuari. Aquell que segons una definició clàssica —molt expressiva en castellà— es relaciona amb el fausto, pompa o buen parecer.

Això no és una història de les coses ordinàries

Partim de la base que es tracta de manifestacions artístiques que estan clarament i directament relacionades amb la riquesa, el poder i el triomf social. La història de les arts decoratives té doncs molt a veure amb la història del luxe. També té molt a veure amb la història del gust i de la vida privada de les classes dominants. La repressió de l’ostentació pública del luxe mitjançant les anomenades lleis sumptuàries, tan benintencionades com ineficaces, és una constant a l’Edat Mitjana i l’època moderna. La història de les arts decoratives i sumptuàries té encara molt a veure amb la posada en escena del poder i els seus rituals, com també amb la magnificència del culte religiós, remarcant la distància que separa la realitat quotidiana d’allò que és sagrat.

Així doncs, per estudiar els objectes decoratius i sumptuaris, cal tenir en compte les seves pròpies condicions artístiques i estètiques, però també el seu caràcter d’elements de diferenciació social. La seva possessió, el seu gaudi i la seva posada en escena expressen inequívocament un estatus social dominant i, consegüentment, la seva història no es pot confondre de cap manera amb la dels objectes d’ús comú o amb la de les formes de vida popular. Són móns separats, tal com també es reflecteix en el plantejament d’aquesta col·lecció, en què l’estudi de les arts decoratives se separa de les arts populars, tractades al volum 13 (Art i etnologia).

Pla de treball

A partir dels plantejaments definits en aquesta introducció, el text que segueix s’estructura en tres capítols. El primer, titulat L’àmbit residencial tracta del desplegament de la decoració als palaus i cases senyorials, cenyint-se a una sèrie d’àmbits característics, tals Qom els castells d’època romànica, la suda andalusina, el palau urbà del gòtic, la masia dels temps del Barroc o el palau setcentista. El segon capítol —L’àmbit religiós— fa referència als objectes que acompanyen la celebració del culte cristià, com també als elements ornamentals que completen la decoració de les esglésies. El tercer capítol —L’àmbit civil— inclou referències als atributs simbòlics del poder civil (la monarquia medieval, preferentment) i a l’entorn decoratiu d’institucions i organismes de govern (corts, Generalitat, consells municipals) i també als gremis, corporacions vertebradores de la societat civil. En aquest mateix capítol s’al·ludeix als hospitals i a les farmàcies, on sobresurt la presència de ceràmiques.

Pel caràcter necessàriament sintètic del text, aquest es concentrarà en les manifestacions més sobresortints de les arts decoratives i sumptuàries a Catalunya durant el període estudiat, i particularment la ceràmica, el vidre, el mobiliari i l’argenteria. D’entre les arts tèxtils, es tindran en compte les de caràcter figuratiu —brodats i tapissos— perquè la indumentària ja és estudiada monogràficament en un altre volum de la col·lecció.

En segon terme, o per a una pròxima ocasió, hauran de restar forçosament molts altres aspectes relacionats amb la decoració i l’art decoratiu, tals com el món dels rellotges, les armes, els instruments musicals, les joguines o bé l’art aplicat als mitjans de transport: carruatges, decoració de vaixells (mascarons de proa i castells de popa), xapes de guarniment, etc. Semblantment, l’atenció que mereixen els artistes individuals, tot allò que fa referència a l’evolució de les tècniques, a l’organització dels processos productius i dels tallers o a la regulació dels oficis en el marc de la societat gremial. I també les implicacions econòmiques de la producció i el consum d’objectes sumptuaris, ja que no es pot oblidar que algunes especialitats arribaren a constituir indústries puixants.

Les limitacions d’espai tampoc no ens permeten de dedicar l’atenció que mereixen altres temes, com l’estudi del repertori de motius ornamentals o decoratius adoptat en les diverses fases de l’art català (Eduard Carbonell ho va estudiar molt bé en relació amb la pintura romànica), com també la paleta de colors que defineix el paisatge urbà de les diverses ciutats catalanes. Aquest és un tema que ha adquirit molta importància arran de la intensa activitat restauradora-netejadora que s’ha dut a terme a Barcelona durant les últimes dècades i que, mitjançant el pla del color, ha permès de documentar els procediments decoratius i les gammes cromàtiques dominants en diversos sectors de la ciutat.

Som conscients, doncs, de totes aquestes múltiples limitacions, però confiem que el camí que aquí es comença a recórrer condueixi aviat a la possibilitat de desenvolupar-les. Cal tenir en compte que aquest volum de la col·lecció Art de Catalunya dedicat a les arts decoratives constitueix un dels primers intents d’oferir una visió de conjunt del tema relativa a Catalunya. Fins ara, això no s’havia fet, tot i que algunes especialitats, com ara l’orfebreria, el vidre o la ceràmica gaudeixen, per separat, d’una bona tradició historiogràfica.

D’acord amb el plantejament de tota la col·lecció, el discurs textual es complementarà amb requadres i textos destacats que aportaran informació addicional i que tractaran monogràficament alguns temes d’interès. El text es presenta sense el suport de notes, però al final s’ofereix una bibliografia no exhaustiva, però sí considerablement extensa, estructurada en diversos blocs temàtics a fi de fer-ne més operatiu l’ús i la consulta. La il·lustració que acompanya el text ha estat seleccionada tractant que hi fossin presents obres de les més representatives en cada camp —incloent-hi algunes de perdudes— i que alhora servís per donar una idea dels principals centres d’interès —museus, col·leccions, monuments— per al coneixement de les arts decoratives a Catalunya.

Bibliografia

Aspectes generals, catàlegs

• Album de detalles artísticos y plástico-decorativos de la Edad Media Catalana. Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, Barcelona, L. Tasso, 1882.
• Album heliográfico del gabinete de objetos artísticos de D. José Ferrer y Soler, socio numérico de la presente Asociación. Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa, Barcelona, L. Tasso, 1884.
• Album de la colección de D. Francisco Miquel y Badía, principalmente en mobiliario, cerámica y vidriería. Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, Barcelona, Jepús y Roviralta, 1888.
• Alcolea, S.: Artes decorativas en la España cristiana, Col·lecció «Ars Hispaniae», Madrid, Plus Ultra, 1975.
• Amador de Los Ríos, R.: «Reliquias de los musulmanes en Cataluña», dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 33, 1915, pàg.173-212.
• Arts decoratives a Barcelona. Col·leccions per a un museu, Barcelona, Ajuntament, 1994.
• Barrachina, J.: «Romànic. Arts sumptuàries», dins Art Català. Estat de la qüestió, Barcelona, Diputació-Caixa de Catalunya, 1984, pàg.147-167.
• Barral i Altet, X.: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles ix-x, Barcelona, Edicions 62, 1981.
• Barral i Altet, X.: L’arqueologia a Catalunya, Barcelona, Destino, 1989.
• Barral i Altet, X. (director): Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, Olimpíada Cultural-MNAC-Lunwerg, 1992.
• Bartolomé Arraiza, A. (coordinador): Artes decorativas (en España), 2 vol, Col·lecció «Summa Artis», vol. XLV, Madrid, Espasa Calpe, 1999.
• Bonet Correa, A. (coordinador): Historia de las artes aplicadas e industriales en España, Madrid, Cátedra, 1982.
• Catalunya Medieval, Barcelona, Lunwerg-Generalitat, 1992.
• Catalunya Románica, 27 vol. , Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998.
• La colección Muntadas, Barcelona, 1931.
• Company, X. ; Puig, I. ; Tarragona, J. (editors): Museu Diocesà de Lleida. Catàleg. Exposició Pulchra. Centenari de la creació del Museu 1893-1993, Lleida, Generalitat, 1993.
• Davillier, Ch.: Les arts decoratifs en Espagne au Moyen Age et à la Rennaissance, París, A. Quantin, 1879.
• Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles iv i x, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1999.
• Duran i Sanpere, A.: Barcelona i la seva història, 3 vol. , Col·lecció «Documents de Cultura», 2, 4 i 7, Barcelona, Curial, 1973-1975.
• Duran i Sanpere, A.: Llibre de Cervera, Col·lecció «Documents de Cultura», 15, Barcelona, Curial, 1977.
• El diseño en España. Antecedentes históricos y realidad actual, Barcelona, Ministerio de Industria y Energía-ADGFAD-ADIFAD-ADP-BCD, 1985.
• Esteve, J.: «El patrimoni artístic de Sant Joan de les Abadesses dipositat al Museu Episcopal de Vic», dins Annals. Centre d’estudis comarcals del Ripollès, 1995-1996, pàg.101-129.
• Fidei Speculum: art litúrgic de la diòcesi de Tortosa, Barcelona, Fundació «la Caixa», 2000.
• Freixas i Camps, R: L’art gòtic a Girona. Segles XIII-XV, Girona, IEC-Institut d’Estudis Gironins, 1983.
• Giralt i Balagueró, J.: Arqueologia andalusina a Catalunya, Barcelona, Societat Catalana d’Arqueologia, 1985.
• Gudiol i Cunill, J.: El mobiliari litúrgica. Resum arequeologich, Vic, Tipografia Balmesiana, 1920.
• Gudiol i Cunill, J.: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, 2a. edició, 2 vol. , Vic, Tipografia Balmesiana, 1931-1933.
• L’època del Barroc. Exposició, Barcelona, Generalitat-Caixa de Barcelona, 1983.
• L’Islam i Catalunya, 2 vol. , Barcelona, ICM-Lunwerg-Museu d’Història de Catalunya, 1998.
• Lladonosa i Pujol, J.: «Documents i notes de registres d’actes capitulars de la catedral de Lleida (1498-1512) sobre ornaments, draps imperials i orfebreria de la Seu antiga», dins Ilerda, 40, 1979, pàg.223-230.
• López de Meneses, A.: «Documentos culturales de Pedro el Ceremonioso», dins Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 5, 1952, pàg.669-771.
• Madurell i Marimon, J. M.: El arte en la comarca alta de Urgel, Barcelona, Anales y Boletín de los Museos de Arte, 1946 (Tiratge apart).
• Madurell i Marimon, J. M.: «Notes d’art monacal antic», dins Icol·loqui d’història del monaquisme català, Santes Creus, 1967.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Documents culturals medievals (1307-1485)», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 38, 1979-1982, pàg.301-473.
• Mainar, J.: «L’art renaixentista i barroc/Les arts decoratives», dins Folch i Torres, J. (director): L’Art Català, vol.2, Barcelona, Aymà, 1961, pàg.151-180.
• Mainar, J.: «L’art neoclàssic i romàntic/Les arts decoratives», dins Folch i Torres, J. (director): L’Art Català, vol.2, Barcelona, Aymà, 1961, pàg.309-330.
• Martínez Ferrando, J. E.: Jaime II de Aragón: su vida familiar, 2 vol. , Barcelona, CSIC, 1948.
• Martínez Ferrando, J. E.: «La cámara real en el reinado de Jaime II (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objetos artísticos», días Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 11, 1953-1954.
• Mil·lenari d’art nord-català, Perpinyà, Consell General dels Pirineus Orientals, 1989.
• Millenum. Història i art de l’església catalana, Barcelona, Generalitat, 1989.
• Miquel i Badia, F.: Artes suntuarias. Cartas a una señorita sobre cerámica, joyas y armas. Barcelona, Bastinos, 1888.
• Miquel i Badia, F.: Artes suntuarias. Cartas a una señorita sobre la habitación o morada humana, Barcelona, Bastinos, 1888.
• Miquel i Badia, F.: Artes suntuarias. Cartas a una señorita sobre los muebles y tapices, Barcelona, Bastinos, 1888.
• Museo de Mallorca. Sección etnológica, Madrid, Ministerio de Educación, 1966.
• Museu d’Art de Girona. Sales monogràfiques: ceràmica, vidre i art litúrgic, Girona, Museu d’Art, 1991.
• Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’art romànic i gòtic, Barcelona, Generalitat, 1990.
• Olivar, M.: Obra dispersa, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991.
• Pallium. Exposició d’art i documentació, Tarragona, Diputació, 1992.
• Pla Cargol, J.: Art popular i de la llar a Catalunya, edició facsímil, Barcelona, Partsifal, 1995.
• Rius i Serra, J.: «Més documents sobre la cultura medieval», dins Estudis Universitaris Catalans, 13, 1928, pàg.135-170.
• Rubió i Balaguer, J.: Vida española en la época gótica, Barcelona, Alberto Martín, 1943. Reedició a Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Generalitat, 1985.
• Rubió i Lluch, A.: Documents per l’història de la cultura catalana migeval, 2 vol. , Barcelona, IEC, 1908-1921.
• Sabaté Curull, R: «Els objectes de la vida quotidiana a les llars barcelonines al començament del segle XIV», dins Anuario de Estudios Medievales, 20, 1990, pàg.53-108.
• Sempere y Guarinos, J.: Historia del luxo y de las leyes suntuarias de España, Madrid, Impremta reial, 1788.
• Serra Vilaró, J.: Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, 3 vol. , Barcelona, 1930-1950.
• Signos. Arte y cultura en el Alto Aragón Medieval, Jaca-Osca, Govern d’Aragó-Diputació d’Osca, 1993.
• Splendor Vallès. Art Cristià del Vallès (872-1880), Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell-Arquebisbat de Barcelona, 1991.
• Subías Galter, J.: El arte popular en España, Barcelona, Seix Barral, 1948.
• Thesaurus/estudis. L’art als bisbats de Catalunya 1000-1800, Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, 1985.
• Verrié, F. -P.: «L’art romànic/Les arts decoratives», dins Folch i Torres, J. (director): L’Art Català, vol.1, Barcelona, Aymà, 1957, pàg.241-251.
• Verrié, F. -P.: «L’art gòtic/Les arts decoratives», dins Folch i Torres, J. (director): L’Art Català, vol.1, Barcelona, Aymà, 1957, pàg.415-425.
• Viellard, J.: «Nouveaux documents sur la culture catalane au Moyen Age», dins Estudis Universitaris Catalans, 15, 1930, pàg.21-40.
• Violant i Simorra, R.: L’art popular a Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1976.
• Vives, A.: «L’art popular al Museu Diocesà d’Urgell», dins Urgellia, 5, 1982, pàg.423-444.

Oficis, gremis, indústries

• Alberch, R. (et al.): Gremis i oficis a Girona: treball i societat a l’època pre-industrial, Girona, Ajuntament, 1984.
• Auli i Vila, C. ; Llinás i Miró, G.: Eines i oficis, Olot, Alzamora, 1982.
• Bofarull y de Sartorio, M. ; Bofarull y Sans, F.: Gremios y cofradías de la antigua Corona de Aragón, 2 vol, Col·lecció «Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón», 40-41, Barcelona, 1876-1910.
• Capmany, A.: Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, reedició, 2 vol, Barcelona, Cambra de Comerç, 1961-1963.
• Carmona i Cornet, A. M.: Recerca inèdita, professional, científica i artística de la farmacia a Catalunya, Barcelona, 1983.
• Domenge i Mesquida, J.: «Entorn als oficis artístics de Mallorca. Una aproximació als treballs i ocupacions dels artistes medievals (segles XIV-XVI)», dins Barceló, M. (editora): La manufactura urbana i els menestrals (Segles XIII-XVI). Actes de les IX jornades d’Estudis Històrics Locals [Palma de Mallorca, 1990], Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1991, pàg.381-398.
• Genís Bayés, R.: El ram de la pell a Vich, Vic, Patronat d’Estudis Osonencs, 1959.
• González y Sugrañes, M.: Contribució a la història dels antichs gremis dels arts y oficis de la ciutat de Barcelona, 2 vol. , Barcelona, Henrich y Companyia, 1915-1918.
• Huguet, R.: Els artesans de Lleida 1680-1808, Lleida, Pagès, 1990.
• Jordi González, R.: Aportació a la història de la farmàcia catalana 1285-1997, Barcelona, Fundació Uriach, 1997.
• «La casa dels Velers», dins Pàgina Artística de La Veu, 370, 15 de gener de 1917; 515, 16 de juliol de 1920.
• Mas Canalís, D.: Oficis i indústries d’Andorra, Barcelona, Alta Fulla, 1998.
• Molas Ribalta, P.: Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial, Madrid, Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970.
• Permanyer, Ll.: «La casa del gremi de Velers», dins Barcelona Metròpolis Mediterrània, 9, 1988, pàg.149-152.
• Pla Dalmau, J. M.:«La farmacia de Llivia», dins Revista de Gerona, 66, 1974, pàg.9-16.
• Quetglas Gaya, B.: Los gremios de Mallorca: breve estudio histórico-sociológico de los colegios de honorables menestrales que florecieron en Mallorca desde el siglo XIII hasta el XIX, Palma de Mallorca, Cort, 1980.
• Sarret i Arbós, J.: Historia de la indústria, del comerç i dels gremis de Manresa, Manresa, Sobrerroca, 1923.
• Segarra, E.: Los gremios, Barcelona, Impremta Altés, 1911.
• Tinto i Sala, M.: La historia del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona. Any 1380, Barcelona, Gremi de Serrallers, 1980.
• Tinto i Sala, M.: Els tenders revenedors de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Associació de Socors Mutus de Previsió Social, 1991.
• Viros i Pujolà, Ll. (et al.): Organització del treball preindustrial: confraries i oficis, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000.

L'habitat, cases, castells, palaus, masies

• Ainaud, J.: El palau de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat, 1988.
• Adroer i Tasis, A. M.: El Palau Reial Major de Barcelona, Barcelona, 1978.
• Alberch i Fugueras, R. (et al.): El palau de la Virreina, Barcelona, Ajuntament, 1995.
• Alcolea Gil, S.: El palau Moja. Una contribució destacada a l’arquitectura catalana del segle XVIII, Barcelona, Generalitat, 1987.
• Aliberch, R.: Las casas señoriales de Barcelona, Barcelona, Llibreria Dalmau, 1944.
• Amades, J.: Art popular: la casa, Barcelona, La Neotípia, 1938 (edició facsímil a Palma de Mallorca: Arxiu de Tradicions Polulars/Olañeta, 1987).
• Arranz, M. ; Fuguet i Sans, J.: El Palau Marc. Els March de Reus i el seu palau a la Rambla de Barcelona, Barcelona, Generalitat, 1987.
• Auge, J.: Masies i cortals de Castelló d’Empúries. El seu rem, la seva gent: 1930-1990, Castelló d’Empúries, Ajuntament, 1996.
• Aurell i Cardona, J. ; Puigarnau i Torelló, A.: «Iconografia a les llars mercantils del segle XV. Mentalitat, estètica i religiositat dels mercaders a Barcelona», dins Anuario de Estudios Medievales, 25-1, 1995, pàg.295-331.
• Bach, A.: Masies del Solsonès, Solsona, Consell Comarcal, 1995.
• Barbany, C. (et al.): De la balma a la masia: l’hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental, Granollers, Museu, 1996.
• Barral i Altet, X.: «El marc monumental de celebració de les Corts a l’edat mitjana», dins Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’història institucional, Barcelona, Generalitat, 1991, pàg.407-411.
• Batlle i Gallart, C: «La casa burguesa en la Barcelona del siglo XIII», dins La societat barcelonina a la baixa edat mitjana. Acta Mediaevalia Annexos dHistòria Medieval. Annex 1, Barcelona, Universitat, 1982-1983, pàg.9-51.
• Batlle i Gallart, C: «La casa i els béns de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle XIII», dins Acta Històrica et Archaeologica Mediaevalia, 9, 1988, pàg.9-51.
• Batlle i Gallart, C: «La casa de Bernat de Sarrià, canonge de la Seu de Barcelona, vers 1300», dins Anuario de Estudios Medievales, 28, 1998, pàg.619-634.
• Belles, X.: El castell de Llordà. Una història escrita amb pedres, Tremp, Garsineu edicions, 1993.
• Bolòs i Masclans, J.: El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, Curial, 1994.
• Bolòs i Masclans, J.: Castells de la Catalunya central, Manresa, Fundació Caixa Manresa-Angle editorial, 1997.
• Bonet i Garí, Ll.: Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Barcelona, Montblanc-Martín-Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
• Botey, J. M.: Interiors de Barcelona, Barcelona, Destino, 1992.
• Cabestany, J. F. (et al): El castell de Mataplana. L’evolució d’una fortificació senyorial (segles XI-XV), Barcelona, Universitat, 1994.
• Camps i Arboix, J.: La masia catalana. Història. Arquitectura. Sociologia, Barcelona, Aedos, 1959.
• Camps i Arboix, J.: Les cases pairals catalanes, Barcelona, Destino, 1965.
• Casa de la Vall. De casa pairal a seu del Consell General, Andorra, Govern, 1997.
• Castells, J. ; Salomó, R.: L’esperit de la llar pirinenca, Barcelona, Blume, 1981.
• Cid, C.: «La decoración de la Casa Lonja de Barcelona», dins Analesy Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 6, 1948, pàg.423-462.
• Congost, R. ; To, Ll.: Homes, masos, història. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XIX), Col·lecció «Abat Òliba», Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999.
• Curós i Vila, J.: Arquitectura rural de la Garrotxa. Estudi estructural, Girona, Diputació-Col·legi d’Aparelladors i AT-Universitat, 1994.
• Cuyas, E.: Mataró sota teulada, Barcelona, Lunwerg-Ajuntament de Mataró, 1994.
• Danés i Torras, J.: «Notes referents a les masies de les valls de Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebach», dins Estudis Universitaris Catalans, 5, 1911, pàg.3-33.
• Danés i Torras, J.: «Estudi de la masia catalana», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 43, 1933, pàg.272-284.
• DDAA: L’architecture gothique civile en Catalogne, Mataró, Fundació Cambó, 1935.
• DDAA: Roc d’Enclar. Transformacions d’un espai dominant. Segles IV-XIX, Col·lecció «Monografies del Patrimoni Cultural d’Andorra», Andorra, Govern, 1997.
• Deloncle, J.: La casa pairal: museu català de les arts i tradicions populars: el Castellet-Perpinyà, Perpinyà, 1979.
• Els castells catalans, 6 vol, Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979.
• Estrada i Bonell, F.: Les cases pageses al Pla d’Urgell: família, residència, terra i treball durant els segles XIX i XX, Lleida, Pagès, 1998.
• Ferrer i Alòs, Ll.: Masies i cases senyorials del Bages, Manresa, Fundació Caixa Manresa-Angle editorial, 1996.
• Folch i Torres, J.: «El record d’una masia», dins Pàgina artística de La Veu, 210, 27 de desembre de 1913.
• García Delgado i Segués, C.: La casa popular mallorquina: influencias de Roma, el Islam y Catalunya, Palma de Mallorca, Olañeta, 1998.
• Garriga i Riera, J.: «L’arquitectura rural», dins Girona a l’abast, IV, V, VI, Girona, Bell-lloc del Pla, 1997, pàg.53-67.
• Griera, A.: La casa catalana, Barcelona, Polígrafa, 1974.
• Jociles Rubio, M. I.: La casa en la Catalunya Nova, Madrid, Ministerio de Cultura, 1989.
• L’amoblament i els atuells de la casa antiga a Catalunya, Barcelona, Junta de Museus, 1923.
• La casa Alegre de Sagrera, Col·lecció «Quaderns del Museu», Terrassa, Museu, 1997.
• Les Masies de Terrassa, Col·lecció «Catàlegs del Museu», Terrassa, Museu, 1997.
• Martorell, J.: Interiors. Estructures d’habitacions dels segles XIII al XIX, Barcelona, Publicacions del Repertori Iconogràfic, 1923.
• Mas Canalis, D.: La casa andorrana tradicional, Andorra la Vella, Conselleria d’Educació i Cultura, 1989.
• El Mas medieval a Catalunya, Col·lecció «Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles», Banyoles, 1998.
• Monreal, L. ; Riquer, M. de: Els castells medievals de Catalunya, 3 vol. , Barcelona, Ariel, 1955-1968.
• Monreal, L. ; Barrachina, J.: El castell de Llinars del Vallès. Un casal noble a la Catalunya del segle XV, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.
• Navarro, I.: Les masies de Les Corts: torres, masos i altres cases, Barcelona, Ajuntament, 1993.
• Ollich, I. (et al): L’Esquerda. Poblat ibèric i medieval Guia del jaciment i del museu, Roda de Ter, 1991.
• Perelló Ferrer, A. M.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
• Pi de Cabanyes, O.: Cases senyorials de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1990.
• Pi de Cabanyes, O.: Castells habitats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1999.
• Puig i Cadafalch, J.: «La casa catalana», dins Congrés d’Història de la Corona d’Aragó dedicat al rei en Jaume lila seva època, 2, Barcelona, 1909, pàg.1041-1060.
• Puig i Cadafalch, J. ; Miret i Sans, J.: «El palau de la Diputació General de Catalunya», dins Institut d’Estudis Catalans. Anuari, 3, 1909-1910, pàg.385-480.
• Rabell i Coll, J.: Els masos de Roses, Roses, Ajuntament, 1991.
• Ripoll i Masferrer, R.: Les masies de les comarques de Girona, Girona, Gòthia, 1983.
• Roig i Estradé, P.: Masies del Garraf, Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 1998.
• Roigé, X. ; Estrada, E; Beltran, O.: La casa aranesa. Antropologia de l’arquitectura a la Val d’Aran, Tremp, Garsineu edicions, 1997.
• Sandiumenge, M. P.: La masia catalana. Breu estudi de la casa rural catalana, Barcelona, Catalònia, 1929.
• Serra i Vilaró, J.: El castillo de Cardona, Cardona, 1954.
• Soler i Palet, J.: «L’art a la casa al segle XV», dins Boletín de la Academia de Buenas Letras de Barcelona, 8, 1915-1916, pàg.289-305 i 385-394.
• Terrades, L: El món històric de les masies, Barcelona, Curial, 1984.
• Vila, M. A.: La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble, Barcelona, Edicions 62, 1980.
• Violant i Simorra, R.: La Casa Pallaresa y la vida pastoril. Guia y comentario de las instalaciones, Barcelona, Ajuntament, 1944.

Mobiliari

• Aguiló, M. P.: El mueble en España. Siglos XVI-XVII, Madrid, Antiquaria-CSIC, 1993.
• Aguiló, M. P.: El mueble clásico español, Madrid, Cátedra, 1987.
• Aguiló, M. P.: «Muebles catalanes del primer tercio del siglo XVI», dins Archivo Español de Arte, 187, 1974, pàg.249-271.
• Claret, J.: «Muebles del palacio de Perelada», dins Revista de Gerona, 62, 1973, pàg.23-32.
• Creixell i Cabeza, R.: «Les caixes catalanes del Museu de Granollers», dins Lauro, 12, 1996, pàg.23-32.
• Escudero, A. ; Mainar, J.: El moble català al monestir de Pedralbes, Barcelona, Ajuntament, 1976.
• Feduchi, J.: El mueble español, Barcelona, Polígrafa, 1969.
• Gou i Vernet, A. ; Casanova i Querol, E.: La cadira dels segles XVIII i XIX a Catalunya, Barcelona, Diputació, 1994.
• Gudiol i Cunill, J.: «De mobiliari català. Caixes i caixers gòtics», dins Pàgina Artística de La Veu, 171 (198), 2 d’octubre de 1913.
• Gudiol i Cunill, J.: «Cadires plegadisses», dins Pàgina Artística de La Veu, 216, 5 de febrer de 1914.
• Liaño Martínez, E.: «¿Hay en los relieves de la catedral de Tarragona una réplica de la silla de san Ramón?», dins Boletín Arqueológico, 141-144, 1978, pàg.134-135.
• Llaras Usón, C.: «El banco de Taüll», dins Locus Amoenus, 4, 1998-1999, pàg.107-126.
• Llompart Moragues, G.: «La silla de Alfabia y la materia de Bretaña en la Mallorca de la Baja Edad Media», dins Archivo Español de Arte, 236, 1986, pàg.353-362.
• Mainar, J.: El moble català, Barcelona, Destino, 1976.
• Mainar, J.: La casa Trinxeria. Aproximació al mobiliari d’un estatge dels segles XVIII i XIX, Olot, Patronat del Museu-Biblioteca, 1981.
• Mainar, J.: Vuit segles de moble català, Barcelona, Rafael Dalmau, 1989.
• Mainar, J.: Diccionari dels oficis del moble i de l’interiorisme, Barcelona, Generalitat, 1999.
• Massot, M. J.: El moble a les Illes Balears. Segles XIII-XIX, Barcelona, Àmbit, 1995.
• Moble català, Barcelona, Generalitat-Electa, 1994.
• Mueble español. Estrado y dormitorio, Madrid, Comunidad de Madrid, 1990.
• Piera, M. ; Mestres, A.: El moble a Catalunya. L’espai domèstic del gòtic al Modernisme, Manresa, Fundació Caixa Manresa-Angle editorial, 1999.
• Rosas i Reverte, J.: Un cor del segle XVIII per a la parròquia del Pi de Barcelona, Barcelona, Generalitat, 1986.
• Torras Serra, M.: «El mobiliari de l’Hospital de Sant Andreu de Manresa en el segle XV», dins Miscel·lània d’estudis bagencs, 7, 1990, pàg.231-245.

Ceràmica

• Ainaud, J.: Cerámica y vidrio, Col·lecció «Ars Hispaniae», Madrid, Plus Ultra, 1952.
• Ainaud, J.: «Loza dorada y alfarería barcelonesa. Siglos XV-XVI», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1-2, 1942, pàg.89-104. Versió en català: «Pisa daurada i terrisseria barcelonesa. Segles XV-XVI», dins Ceràmica Catalana, Barcelona, Daedalus, s. d. , pàg.73-83.
• Alavedra, S.: 26 plafons de ceràmica catalana, Terrassa, 1976.
• Alberti, S.: Catàleg del Museu Balaguer 4. Col·lecció de ceràmica 1. Rajola catalana del XIII al XIx, Vilanova i la Geltrú, Museu Balaguer, 1991.
• Alcolea Gil, S.: Museo retrospectivo de Farmacia y Medicina de los Laboratorios del Norte de España, El Masnou, Laboratorios del Norte de España, 1952.
• Alessandri, P: «Des artisans de la terre: les potiers de Perpignan. S. XIV-XVIi», dins Études Roussillonnaises, 1997, pàg.181-200.
• Amades, J.: «Les rajoles dels oficis», dins Butlletí dels Museus dArt de Barcelona, 7, 1937, pàg.193-203, 225-237, 257-266, i 289-296. Recollit posteriorment a Amades, J.: Art popular. Les rajoles dels oficis, Barcelona, La Neotípia, 1937 (edició facsímil a Palma de Mallorca: Arxiu de Tradicions Populars/Olañeta, 1987).
• Andreu Adame, C: Les rajoles policromes del convent de Sant Francesc de Maó, Col·lecció «Treballs del Museu de Menorca», Maó, Museu de Menorca, 1996.
• Barceló Crespí, M. ; Rosseló Bordoy, G.: Terrissa. Dades documentals per a l’estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV. Palma de Mallorca, 1996.
• Bassegoda Nonell, J.: La cerámica popular de la arquitectura gótica, Barcelona, Thor, 1978.
• Batllori i Munné, A. ; Llubia i Munné, Ll. M.: Ceràmica catalana decorada, Barcelona, Tuebols, 1949.
• Belières, G.: «Les tuileries sur la commune de Prats de Molló», dins Études Roussillonnaises, 17, 1999, pàg.67-75.
• Bofill, F.: «El darrer donatiu al Museu de Josep Llimona», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 4, 1934, pàg.135-136.
• Bofill, R: «La ceràmica del “Cau Ferrat”», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 4, 1934, pàg.339-350.
• Bofill, R: «Cerámica barcelonesa de reflejo metálico», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1-1, 1941, pàg.53-78. Versió en català: «Ceràmica a barcelona de reflex metàl·lic», dins Ceràmica Catalana, Barcelona, Daedalus, s. d. , pàg.50-72.
• Bolòs i Masclans, J. ; Markalain i Torres, J.: «La ceràmica grisa del firal de Balaguer conservada al Museu de la Noguera», dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 5-6, 1984-1985, pàg.355-386.
• Bonet i Balta, J.: Ceràmica catalana. Pietat popular (segles XV-XIX), Vilafranca del Penedès, Museu, 1988.
• Bosch i Ginés, J. M.: «Ceràmica popular trobada a Bellpuig. Segles XVII-XIX», dins Urtx, 2, 1990, pàg.99-114.
• Bracons i Clapés, J.: Azulejo de muestra, Col·lecció «Monografías de Arte Roca», Barcelona, Compañía Roca Radiadores, 1985.
• Bracons i Clapés, J.: Estarcidos. Los azulejos de Artes y Oficios, Col·lecció «Monografías de Arte Roca», Barcelona, Compañía Roca Radiadores, 1988.
• Burgués, M.: Estudis de terrissa catalana, precedits d’un preliminar sobre les bases científiques de la ceràmica, Sabadell, Sallares, 1925.
• Butlletí informatiu de ceràmica, Barcelona, Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (en curs de publicació des del 1979).
• Cabot Estarellas, J. ; Mulet, B.: Rajoletes policromes a Mallorca, Palma de Mallorca, Miramar, 1990.
• Carmona Cornet, A. M. ; Montagut, R.: Col·lecció de ceràmica de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, Reial Acadèmia de Farmàcia, 1990.
• Casanovas, M. A.: La ceràmica catalana, Col·lecció «Coneguem Catalunya», Barcelona, Els llibres de la frontera, 1983.
• Casas, J. M.: «Assaig de vocabulari de la indústria terrissera de la Selva del Camp i Breda», dins Butlletí de Dialectologia Catalana, 9, 1921, pàg.73-82.
• Castells, N. ; Puigdevall, N. ; Reixach, E: L’Hospital de Santa Caterina, Girona, Diputació, 1989.
• Ceràmica decorada trobada a les comarques de Girona (segles XIV a XIX), Girona, Diputació, 1979.
• «Ceràmica medieval catalana (Actes de la taula rodona celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre de 1994)», dins Quaderns Científics i Tècnics, 9, Barcelona, Diputació, 1997.
• Cid Priego, C.: Los azulejos, Barcelona, Argos, 1950.
• Cirici, A.: Ceràmica catalana, Barcelona, Destino, 1977.
• Clopas i Batlle, L: «Plafons de rajoles a Tarragona», dins 8 Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Montblanc 1966), Granollers, Montblanc-Martín, 1967.
• Clopas i Batlle, I.: «Els museus de Martorell i els col·leccionistes de ceràmica», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 3, 1989, pàg.83-88.
• Clopas i Batlle, L: Ceràmica catalana decorada i terrissa popular (Museus, col·leccions i col·leccionistes), Barcelona, Fundació Roger de Belfort, 1991.
• Clopas i Batlle, I.: «Tríptic històric i artístic de Martorell», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, Col·lecció «Biblioteca Abat Òliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pàg.71-78.
• Companys Farrerons, I. ; Virgili Gasol, M. J.: «Contribució de la ceràmica a l’estudi del monestir de Santes Creus: senyals heràldiques i marques de propietat (segles XIII-XVII)», dins Pausa. Revista d’art, 2, 1994, pàg.27-49.
• Crusafont Sabaté, M.: «Dos paviments de rajoles gòtiques del Vallès: Puig de la Creu i Castellar Vell», dins Arrahona, 1, 1976, pàg.33-41.
• Crusafont Sabaté, M.: «Les rajoles de 20 x 20: Can Cot de Terrassa», dins Arrahona, 3, 1977.
• Daura, A. ; Pardo, D. ; Sánchez, E.: «Una aportació al coneixement cronològic de la ceràmica grisa a Catalunya», dins ActaHistórica et Archaeologica Mediaevalia, 9, 1988, pàg.429-441.
• DDAA: Ceràmica grisa i terrissa popular de la Catalunya Medieval, Acta Mediaevalia Annexos d’Arqueologia Medieval Annex 2, Barcelona, Universitat, 1983-1984.
• DDAA: A cerámica medieval no Mediterraneo occidental [Actas do IV Congresso Internacional Lisboa 1987], Mértola, 1991.
• Del rebost a la taula. Cuina i menjar a la Barcelona gòtica, Barcelona, Ajuntament-Electa, 1994.
• Estergits i rajoles, Barcelona, Ajuntament, s. d.
• Flama (Folch i Torres, J.): «Un plafó de rajoles catalanes del segle XVIII», dins Gaseta de les arts, 65, 1927, pàg.2-3.
• Font i Gumà, J.: Rajolas valencianas y catalanas, Vilanova i la Geltrú, Oliva, 1905.
• Frothingham, A. W.: «Lustre pottery made in Catalonia», dins Notes Hispànic, 2, 1942, pàg.30-49.
• Frothingham, A. W.: Lustreware of Spain, Nova York, Hispànic Society, 1951.
• Frothingham, A. W.: Tile panels of Spain, Nova York, Hispànic Society, 1969.
• Gamundi Serra, C. ; Vilaret González, A.: «Panells de rajoles figuratives a algunes esglésies de Mallorca», dins Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 42, 1986, pàg.111-120.
• García i Domènech, R. M.: La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, IEC, 1995.
• Gasol, J. M.: «Noves dades del ceramista Llorenç de Madrid», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 2, Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pàg.63-64.
• Gelpi i Salat, G. (directora): La rajola decorativa del segle XV al segle XX, Sabadell, Museu d’Història, 1998.
• Giral, M. D.: Botes de apoteca. Serie de fajas y cintas. Col·lecció «Monografías de Arte Roca», Barcelona, Compañía Roca Radiadores, 1998.
• Giralt i Balagueró, J.: «Alicatados del Castell Formós de Balaguer», dins II Coloquio internacional de cerámica en el Mediterráneo occidental [Toledo 1986], Madrid, Direcció General de Belles Arts, 1986, pàg.429-432.
• González López, C: «Mariano Fortuny coleccionista de cerámica hispano musulmana», dins Goya, 143, 1978, pàg.272-277.
• González Martí, M.: Cerámica del Levante Español. Siglos medievales, 3 vol. , Barcelona, Labor, 1944-1952.
• Gudiol, J.: «Les piquetes d’aigua beneita», dins Pàgina Artística de La Veu, 400, 17 de setembre de 1917.
• Gudiol, J.: «De rajolers i rajoles de color», dins Vell i Nou, 76-79-81, 1918, pàgs.367-372, 415-420, 451-457.
• Jordi González, R.: Cerámica farmacéutica en el Museo de Arte de Cataluña, Barcelona, Col·legi de Farmacèutics, 1971.
• Jordi González, R.: Historia de una botica: la «farmacia-museo» del Pueblo Español, Barcelona, Col·legi de Farmacèutics, 1972.
• La ceràmica al món conventual. Monestir de la Puríssima Concepció, Palma de Mallorca, Sa Nostra, 1998.
• La ceràmica vidrada a l’arquitectura-Espai Exterior-, Reus, Cambra Oficial de la Propietat Urbana, 1989.
• «La Enrejolada» Martorell (Barcelona-España) Museum Arqueológico, Barcelona, Thomas, 1929.
• Lladó Font, J.: «Ceràmica decorada catalana al castell reial de Cotlliure», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba», Montserrat: MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pàg.245-251.
• Llorens, J.: Plats i pots de ceràmica catalana. Segles XV al XVIII, Barcelona, 1977.
• Llorens, J.: Les rajoles catalanes. Segles XIII al XIX, Barcelona, 1980.
• Llorens, J.: Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII, Barcelona, 1989.
• LIubia Munné, Ll: Cerámica medieval española, Barcelona, Labor, 1973.
• LIubia Munné, Ll: «Els plafons decorats d’Alella», dins Alella, 91, 1969, pàg.4-6.
• López Mullor, A. ; Caixal Mata, A. ; Fierro Macia, J.: «Difusión de las cerámicas grises/oxidadas medievales en las comarcas de Barcelona», dins IV Congreso de Arqueología Medieval Española [Alacant, 1993], s. L, 1993, pàg.1027-1033.
• Mallorca i el comerç de la ceràmica a la Mediterrània, Palma de Mallorca, Govern Balear-Fundació «La Caixa», 1998.
• Marquès i Casanovas, J.: «Síntesi històrica de l’hospital de Girona», dins Revista de Girona, 89, 1989, pàg.233-238.
• Martinell, C.: Capella de Ntra. Sra. del Roser i ses pintures en rajoles vidriades, Valls, E. Castells, 1924.
• Martínez Caviró, B.: La loza dorada, Madrid, Editora nacional, 1982.
• Miquel i Serra, D.: Els pots blaus monocroms de la farmàcia Esteva de Llívia, Llívia, Patronat del Museu, 1988.
• Monreal Agustí, L. (et. al.): El Conventet. Colección de ceràmica, Barcelona, 1974.
• Murillo Orfila, J.: Sobre ceràmica: dades per a una bibliografia de la ceràmica a les Illes Balears, Col·lecció «Quaderns de Ca la Gran Cristiana», Palma de Mallorca, Museu de Mallorca, s. d.
• Noguera: Terrissa de la Bisbal. L’argila com a matèria. El procés d’elaboració com a pràctica, La Bisbal, 1978.
• Olivar, M.: La ceràmica trescentista a Aragó, Catalunya i València, Col·lecció «Monumenta Cataloniae», Barcelona, Alpha, 1952.
• Pauló i Sàbat, J.: La terrissa i els terrissers d’Esparreguera, Esparreguera, Setsetset Associació Cultural, 1998.
• Piñero i Subirana, J.: «Nous exemplars en verd i manganès i altres ceràmiques baix-medievals del Museu Comarcal de Manresa», dins Miscel·lània dEstudis Bagencs, 9, 1994, pàg.261-285.
• Pla Dalmau, J. M.: «La farmacia del Hospital Provincial de Gerona», dins Revista de Gerona, 56, 1971, pàg.32-34.
• Pots de farmàcia. Una col·lecció del Museu, Col·lecció «Catàlegs del Museu», Terrassa, Museu, 1996.
• Prats i Darder, C: Apotecaria de Santa Maria de Vallbona, Vallbona de les Monges, Fundació Roger de Belfort, 1990.
• Queralt i Omas, M. C: «La rajoleria barroca de la Casa Miralles de Freginals (Montsià)», dins Museu del Montsià. Informatiu, 44, 1997, pàg.3-6.
• Riera i Vilar, F. ; Cabestany i Fort, J. F.: Ceràmica de Manresa. Segle XIV, Manresa, Caixa d’Estalvis, 1980.
• Riu, M.: «Els forns medievals de ceràmica grisa a Catalunya», dins Quaderns d’Estudis Medievals, 1, 1980, pàg.56-59.
• Riu, M.: «Talleres y hornos de alfareros de cerámica gris en Cataluña», dins Fours de potiers et «testares» medievaux en Méditerranée occidentale. Methodes et resultats. Madrid, Casa de Velázquez, 1990, pàg.105-116.
• Riu-Barrera, E.: «La ceràmica de la Mediterrània nord-occidental en els segles VIII-IX. Catalunya, el País Valencià i les Balears entre l’Imperi carolingi i al-Andalus», dins Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), Barcelona, MNAC-Diputació, 1999, pàg.259-263.
• Riu de Martín, M. C.: «Algunes peces de ceràmica del segle XIV trobades a la catedral de Barcelona«, dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10, 1989, pàg.437-466.
• Riu de Martín, M. C.: «Les ordinacions i l’evolució del gremi de terrissers a Barcelona» dins Pedralbes. Revista d’història moderna, 10, 1990, pàg.67-97.
• Riu de Martín, M. C.: «Las piezas cerámicas halladas en las bóvedas de la iglesias barcelonesas del siglo XV», dins ActaHistórica et Archaeologica Mediaevalia, 13, 1992, pàg.375-424.
• Riu de Martín, M. C.: «Análisis tipológico de las cerámicas halladas en las iglesias barcelonesas del siglo XIV», dins Actes du 5ème colloque sur ceramique médievale, Rabat, Institut National des Sciences de l’Archéologie du Patrimoine, 1995.
• Roig, E.: «Termes recollits en una terrisseria de Blanes», dins Butlletí de Dialectologia Catalana, 13, 1925, pàg.47-63.
• Roig Buxó, J. ; Coll Riera, J. M. ; Molina Vallmitjana, J. A.: «Proposta d’estudi de la ceràmica medieval a la Catalunya Vella (s. ix-XI)», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 38, 1996-1997, pàg.1445-1453.
• Roig i Deulofeu, A.: L’obrador de ceràmica de l’Escaiola (Sabadell, Vallès Occidental), Sabadell, Ajuntament-Museu d’Història, 1998.
• Sánchez Pacheco, T. (et al): Cerámica esmaltada española, Barcelona, Labor, 1981.
• Sánchez Pacheco, T.: Museu de ceràmica. Guia, Barcelona, Aajuntament, 1995.
• Sánchez Pacheco, T. (coordinadora): Cerámica española, Col·lecció «Summa Artis», XLII, Madrid, Espasa Calpe, 1997.
• Santacana Romeu, F.: Catalec il·lustrat del Museu Santacana de Martorell, Barcelona, Viuda Casanovas, 1909.
• Sempere, E.: La terrissa catalana (tipologia i terminologia), Barcelona, Thor, 1985.
• Seseña, N.: Cacharrería popular La alfarería de basto en España, Madrid, Alianza, 1997.
• Soler, M. P. (et al.): Mediterraneum. Cerámica medieval en España e Italia. Ceramica medievale in Spagna e Italia, Viterbo, FAVL, 1992.
• Soler i Masferrer, N.: Ceràmica valenciana del segle XV trobada a la Pia Almoina, Girona, Diputació, 1981.
• Soler i Masferrer, N.: «El cas de l’arrendament de tota la terrissa de Quart», dins Revista de Girona, 104, 1983, pàg.177-187.
• Soler i Masferrer, N.: «Notes sobre la terrissa de Besalú», dins V Assemblea d’estudis sobre el comtat de Besalú [Besalú, 1983] Olot, 1986, pàg.203-222.
• Teixidó i Pons, F.: «Troballa de ceràmica catalano-aragonesa dels segles XVI a XIX a la vila de Bellpuig», dins Ilerda, 41, 1980, pàg.131-133.
• Telese i Compte, A.: La vaixella blava catalana de 1570 a 1670. Repertori, catalogació i proposta per a la seva nomenclatura. Investigació bibliogràfica sobre la pisa hispànica. Barcelona, 1991.
• Telese i Compte, A.: Les rajoles d’oficis i la música. Repertori de rajoles i instruments, Barcelona, 1995.
• Telese i Compte, A. ; Niedermaier, E.: Les rajoles catalanes d’arts i oficis, Barcelona, Scriba, 1981.
• «Trepes i dibuixos de rejoles catalanes», dins Vell i Nou, 14, 1915, pàg.8-10.
• Vélez, P: «Més reflexions sobre les arts decoratives. Notes sobre les rajoles ceràmiques», dins Serra d’Or, 456, desembre del 1997, pàg.52 (916)-58 (922).
• Vert Planas, J.: «Les rajoles de Santa Caterina a la vall petita del massís del Montgrí», dins Revista de Girona, 123, 1987, pàg.84-89.
• Vila Carabassa, J. M.: «L’organització administrativa d’una confraria professional. El cas dels terrissers de Barcelona (1402-1531)», dins III Congrés d’Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1993.
• Vilaseca Borràs, Ll.: Los alfareros y la cerámica de reflejo metálico de Reus de 1550 a 1650, 3 vol, Reus, Asociación de Estudios Reusenses, 1964.

Orfebreria, argenteria, joieria, esmalts

• Ainaud i Escudero, J. F.: «Dos portapaus de cap al 1400: el de Pere d’Urgell i el de Violant de Bar», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, 1994, pàg.127-143.
• Aixalà i Fàbregas, C.: «Ferrer Guerau i la custòdia de la Seu Vella de Lleida (1506-1513)», dins Congrés de la Seu Vella de Lleida [Lleida, 6-9 març 1991]. Lleida, Estudi General-Universitat de Barcelona-La Paeria, 1991, pàg.265-271.
• Aixalà i Fàbregas, C.: «Contribució a l’estudi de l’argenteria de les terres lleidatanes. El punxó de l’obrador de Lleida: variants formals i cronologia», dins Homenatge a Mossèn Jesús Tarragona, Lleida, Ajuntament, 1996, pàg.569-578.
• Alcolea Gil, S.: Los esmaltes en la orfebreria catalana, Barcelona, 1962.
• Alcolea Gil, S.: «Sobre argenters barceloneses de los siglos XVII y XVIII», dins Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, 6, 1978, pàg.257-271.
• Altisent, A.: «El bàcul de l’abat Copons», dins Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, 5, 1977.
• Argenteria d’Andorra, Andorra, Govern, 1990.
• Badia i Homs, J.: «L’ara portàtil de Sant Pere de Rodes», dins Butlletí informatiu del Museu dArt de Girona, 4, 1991-1992.
• Balasch i Pijoan, E.: «Aproximación al estudio y configuración del artesanado en Cervera desde 1440 hasta la muerte de Fernando el Católico (1516)», dins Yarza, J. ; Fité, F. (editors): Vartista-artesa medieval a la Corona dAragó, Lleida, IEI-Universitat, 1999, pàg.523-539.
• Batlle i Prats, Ll.: «Documents per a la biografia i obres dels artistes gironins Francesc Artau i Pere Comte», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch I, Barcelona, IEC, 1947-1951, pàg.139-147.
• Batlle i Prats, Ll.: «Sobre la fecha de la muerte del platero gerundense Francisco Artau», dins Revista de Girona, 23, 1977, pàg.37-38.
• Bertaux, E.: «Pere Moragues, argentier et imagier», dins Estudis Universitaris Catalans, 1909, pàg.339-403.
• Blason Berton, M.: «Un’immagine d’argento della Madonna donata al monastero di Montserrat (1349)», dins Anuario de Estudios Medievales, 4, 1967, pàg.403-407.
• Brasas Egido, J. C.: «Un San Jorge de plata napolitano en el Museo de Artes Decorativas de Barcelona», dins Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 51, 1985, pàg.511-514.
• Camps Cazorla, E.: «El relicario tortosí de San Eulalio», dins Archivo Español de Arte, 15, 1942, pàg.27-34.
• Ceballos Escalera, I.: «La cruz de Vilabertran», dins Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, 1950, pàg.167-181.
• Comas Ros, M.: El altar mayor de la catedral de Gerona, Barcelona, Ibérica, 1940.
• Conde y Delgado de Molina, R.: «Las insignias de coronación de Pedro I-II “el católico” depositadas en el monasterio de Sijena», dins Anuario de Estudios Medievales, 28, 1998, pàg.147-156.
• Constans, L. G.: «La arqueta de Banyoles. Aparece la fecha de su construcción», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 9, 1951, pàg.9-12.
• Cruz Valdovinos, J. M. ; Trallero, M.: «En el CCL aniversari del naixement del mestre argenter Francesc Pintó», dins D’Art, 16, 1990, pàg.89-99.
• Cubeles i Bonet, A.: «Els argenters i el Consell de Cent en el segle XIV», dins Yarza, J. ; Fité, F. (editors): l’artista-artesà medieval a la Corona d’Aragó, Lleida, IEI-Universitat, 1999, pàg.343-364.
• Cunill, S.: «Els reliquiaris de les cendres dels Sants Màrtirs», dins Butlletí de la Secció d’Exploracions del Centre Excursionista de Vich, 1922.
• Dalmases, N. de: «La orfebrería barcelonesa del siglo XVI a través de los Llibres de Passanties», dins D’Art, 3-4, 1977, pàg.5-30.
• Dalmases, N. de: «Llàtzer de la Castanya, orfebre barcelonés», dins Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, 7, 1979, pàg.257-271.
• Dalmases, N. de: L’orfebreria, Col·lecció «Conèixer Catalunya», Barcelona, Dopesa, 1979.
• Dalmases, N. de: «Els argenters de la cort en temps de Pere III», dins Pere el Cerimoniós i la seva època, Barcelona, CSIC, 1989, pàg.203-207.
• Dalmases, N. de: «L’Argenteria», dins Girona a l’abast I, II, III, Girona, Bell-lloc del Pla, 1991, pàg.153-164.
• Dalmases, N. de: Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500 (Aproximació a l’estudi), 2 vol. , Barcelona, IEC, 1992.
• Dalmases, N. de: L’esmalteria gótica a la Corona d’Aragó, Reflexions per a una línia d’estudi, Barcelona, IEC, 1996.
• Dalmases, N. de; Giralt-Miracle, D.: Argenters i joiers de Catalunya, Barcelona, Destino, 1985.
• Davillier, Ch.: Recherches sur l’orfevrerie en Espagne au Moyen Age et à la Rennaissance, París, Quantin, 1879.
• Domenge i Mesquida, J.: L’argenteria sacra a les esglésies de Mallorca (segles XIV-XVI), Palma de Mallorca, Olañeta, 1991.
• Domenge i Mesquida, J.: «Enlluernats per l’argent. Una visita al tresor» i «Una obra excepcional però controvertida: els canelobres de l’argenter Joan Matons», dins Pascual, A. (coordinadora): La Seu de Mallorca, Palma de Mallorca, Olañeta, 1995, pàg.256-283.
• Domenge i Mesquida, J.: «Parament d’argent i serveis de taula a la cort dels monarques catalans (segles XIV-XV), dins 1er Col·loqui d’Història de l’Alimentació a la Corona d’Aragó. Edat Mitjana, vol 2. , Lleida, IEI, 1995, pàg.641-653.
• Domenge i Mesquida, J.: «Les custòdies processionals catalanes i les seves variants tipològiques a través del temps», dins El MDA a fons, Girona, Museu d’Art, 1997, pàg.75-91.
• Domenge i Mesquida, J.: «En torno a las relaciones entre la orfebreria italiana y catalano-aragonesa en el Trecento. Tres postulas sobre el caso ligur», dins Calderoni Masetti, A. R. ; Di Fabio, C. ; Marcenaro, C. (editors): Tessuti, oreficerie, miniature in Liguria XIII-XV secólo [Atti del Convegno Internazionale di Studi, Genova-Bordighera, 22-25 maggio 1997], Bordighera, Istituto Internazionale di Studi Liguri, 1999, pàg.149-184.
• Domenge i Mesquida, J.: «Servar un patrimoni: pintors i argenters a la seu de Girona (1367-1410)», dins Yarza, J. ; Fité, F. (editors): L’artista-artesà medieval a la Corona dAragó, Lleida, IEI-Universitat, 1999, pàg.311-341.
• Duran i Cañameras, F.: «La orfebrería en Cataluña en la Edad Media», dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1915, pàg.79-117 i 149-302.
• Duran i Sanpere, A.: «Orfebreria catalana», dins Estudis Universitaris Catalans, 8, 1914, pàg.148-201.
• Duran i Sanpere, A.: «Algunas obras del antiguo tesoro municipal de Barcelona», dins Barcelona. Divulgación histórica, 2, 1946, pàg.184-188.
• Entra a l’església gòtica de Granollers, Granollers, Museu-Ajuntament, 1997.
• Erra Zubiri, A.: «L’urna de Sant Bernat Calbó (1700-1728)», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2, 1994, pàg.63-71.
• Escalera Ureña, A.: «La custodia interior de la gran custodia procesional de la catedral de Toledo. Datos encontrados durante su restauración», dins Tipologías, talleres y punzones de la orfebrería española. Actas [IV Congreso Nacional de Historia del Arte, Zaragoza, 4-8 de diciembre de 1982], Saragossa, 1984, pàg.101-106.
• Español i Bertran, F.: «El taller de un orfebre medieval a través del inventario de sus bienes», dins Tipologías, talleres y punzones de la orfebrería española. Actas [IV Congreso Nacional de Historia del Arte, Zaragoza, 4-8 de diciembre de 1982], Saragossa, 1984, pàg.107-130.
• Esteras Martín, C.: «El punzón de platería de Barcelona: su evolución formal y cronológica (siglos XIV al XX)», dins Archivo Español de Arte, 208, 1979, pàg.425-435.
• Esteve, F.: «La imatge de plata de la Immaculada Concepció del mestrescola Francesc Perandreu (s. XVII)», dins Homenatge a Mossèn Jesús Tarragona, Lleida, Ajuntament, 1996, pàg.385-400.
• Fernández, A. ; Munoa, R. ; Rabasco, J.: Enciclopedia de la Plata española y Virreinal americana, Madrid, 1984.
• Fita, F.: «Inventari de la tresoreria de la Seu de Girona», dins La Renaxensa, 4, 1874, pàg.37-38, 45-47, 62-63, 77-78 i 137-138.
• Folch i Torres, J.: «Els argenters de Barcelona», dins Pàgina Artística de La Veu, 182, 12 de juny de 1913.
• Folch i Torres, J.: «Els darrers mestres argenters de Barcelona», dins Pàgina Artística de La Veu, 440, 28 d’agost de 1916.
• Folch i Torres, J.: «Copó esmaltat del Rin», dins Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, 6, 1915-1920, pàg.774-780.
• Folch i Torres, J.: «Una obra d’orfebreria barcelonina en una col·lecció francesa», dins Gaseta de les Arts, 3, 1924, pàg.6.
• Folch i Torres, J.: «Imitation de l’orfevrerie dans les devants d’autel et les retables catalans de l’epoque romane», dins Gazette des BeauxArts, 1930, pàg.248-256.
• Freixas, R: «Documents per a l’art renaixentista català. L’orfebreria a Girona de 1500 a 1550», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 33, 1994, pàg.563-579.
• Fuente i Castelló, I. de la: «La revenda d’objectes d’argent a la Barcelona baix-medieval», dins Acta Històrica et Archaeologica Mediaevalia, 18, 1997, pàg.377-396.
• Fuente i Castelló, I. de la: «El proveïment d’un argenter barceloní a mitjan segle XV», dins Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 15, 1997, pàg.93-125.
• Fuente i Castelló, I. de la: «La producció d’un argenter barceloní a través del seu llibre de comptabilitat: Miquel Bofill (1450-1460)», dins D’Art, 23, 1997, pàg.207-229.
• García i Giménez, J. G.: «Breu comentari d’un text jurídic del segle XV. El contracte de la creu de sant Nicolau», dins Miscel·lània Cerverina, 1, 1983, pàg.75-85.
• Gauthier, M. M.: Émaux du moyen age occidental, Friburg, Office du Livre, 1972.
• Gauthier, M. M.: Catalogue international de l’oeuvre de limoges I. L’epoque romane, París, CNRS, 1987.
• Giménez Soler, A.: «Algunas coronas reales de Aragón (Datos arqueológicos)», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 2, 1903-1904, pàg.62-67.
• Goday i Casals, J.: «La Creu de Vilabertran», dins Pàgina Artística de La Veu, 203, 20 de novembre de 1913.
• Golferichs, M.: «Els antipendis d’orfebreria», dins Gaseta de les arts, 31, 1925, pàg.1-2.
• González Hurtebise, E.: «Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como infante y como rey (1412-1424)», dins Institut d’Estudis Catalans. Anuari, 1, 1907, pàg.148-188.
• Gracia i Mont, E.: «Materials de peltre medievals a Catalunya», dins ActaHistórica et Archaeologica Mediaevalia, 5-6, 1984-1985, pàg.313-354.
• Gracia i Mont, E.: «Altres materials de peltre a Catalunya», dins Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia, 7-8, 1986-1987, pàg.453-458.
• Gudiol i Cunill, J.: «L’orfebreria en l’exposició hispano-francesa de Saragoça» [sic], dins Institut d’Estudis Catalans. Anuari, 2, 1908, pàg.103-149.
• Gudiol i Cunill, J.: «L’exposició de creus», dins Pàgina Artística de La Veu, 203, 20 de novembre de 1913; 204, 27 de novembre de 1913; 211, 1 de gener de 1914.
• Gudiol i Cunill, J.: «La custòdia de la catedral de Barcelona», dins Pàgina Artística de La Veu, 234, 11 de juny de 1914.
• Gudiol i Cunill, J.: «Veres Creus», dins Pàgina Artística de La Veu, 276, 29 de març de 1915.
• Gudiol i Cunill, J.: «Les creus d’argenteria a Catalunya», dins Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, 6, 1915-1920, pàg.265-422.
• Gudiol i Cunill, J.: «Gravadors-argenters catalans», dins Pàgina Artística de La Veu, 320, 31 de gener de 1916.
• Gudiol i Cunill, J.: «Bàcul abacial», dins Pàgina Artística de La Veu, 338, 5 de juny de 1916.
• Gudiol i Cunill, J.: «La creu dels lleonets de la catedral de Tortosa», dins Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 11, 1930, pàg.1-6.
• Hernmarck, C.: Custodias procesionales en España, Madrid, Ministeri de Cultura, 1987.
• Horcajo Palomero, N.: «Sobre dos diseños europeos de joyas grabados en el siglo XVI y su posible influencia en las pruebas de maestría de dos orfebres catalanes», dins Archivo Español de Arte, 264, 1993, pàg.414-418.
• Jaspert, N.: «Un vestigio desconocido de Tierra Santa: la Vera Creu d’Anglesola», dins Anuario de Estudios Medievales, 29, 1999, pàg.447-475.
• Johnson, A. M.: Hispanic Silverwork, Nova York, Hispànic Society, 1944.
• Joies catalanes dels segles XVIII, XIX i XX. Col·lecció adquirida pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, Barcelona, Generalitat, 1995.
• José i Pitarch, A.: «La documentació del retaule de Santa Maria de Salas», dins Anuario de Estudios Medievales, 29, 1999, pàg.477-500.
• Juan Tous, J. Los candelabros de la catedral de Mallorca, Palma de Mallorca, Luis Ripoll, 1957.
• Junyent, E.: «La custodia de la catedral», dins Ausa, 1, 1952-1954, pàg.108-112.
• Llobet Portella, J. M.: «Vuit documents relacionats amb obres d’orfebreria de l’Urgell (segle XVII)», dins Urtx, 12, 1999, pàg.127-134.
• Llompart, G.: «La orfebreria mallorquina en torno a 1400», dins Mayurqa, 12, 1974. pàg.87-121.
• Llompart, G.: «Plata medieval mallorquina», dins Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, 39, 1982, pàg.51-91.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Las antiguas dependencias del palacio real mayor de Barcelona», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 14, 1941, pàg.129-154.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Obras de plateros barceloneses en iglesias gerundenses (1392-1698)», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 15, 1961-1962, pàg.103-201.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Creus antigues d’argent. Repertori documental», dins Ausa, 5, 1964-1967, pàg.135-140.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Obres antigues d’argent. Repertori documental», dins Ausa, 5, 1964-1967, pàg.176-180 i 212-215.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Plateros judíos barceloneses», dins Sefarad, 26, 1967, pàg.290-300.
• Madurell i Marimon, J. M.: «La urna d’argent de Sant Bernat Calvó de la seu de Vich», dins^sa, 6, 1968-1971, pàg.25-33.
• Madurell i Marimon, J. M.: «Orfebreria antiga a les comarques lleidatanes (1401-1702)», dins Ilerda, 34, 1973, pàg.63-97.
• Marquès i Casanovas, J.: «El frontal de oro de la Seo de Gerona» dins traites del Instituto de Estudios Gerundenses, 13, 1959, pàg.213-231.
• Martín Ansón, M. L.: «Algunas precisiones en torno a la Creu de Pau. De la importación del arte mobiliario italiano y su adaptación a lo catalán», dins Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte. Universidad Autónoma de Madrid, 5, 1993, pàg.31-39.
• Martínez Ferrando, J. E.: «Nosques reials catalanes», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch I, Barcelona: IEC, 1947-1951, pàg.111-117.
• Martínez Ferrando, J. E.: «Pere de Portugal i la Verge de Montserrat», dins Analecta Montserratensia, 9, 1962, pàg.55-63.
• Martínez Subias, A.: La platería gótica en Tarragona y provincia. Tipología, catálogo, punzones, Tarragona, Diputació, 1988.
• Martínez Subias, A.: «La casa-obrador de Jaume Pere, platero de Tarragona», dins Quaderns d’Història Tarraconense, 9, 1990, pàg.7-39.
• Martorell i Trabal, F.: «Pere Moragues i la custòdia dels corporals de Daroca», dins Estudis Universitaris Catalans, 1909, pàg.225-232.
• Mas, J.: Nota històrica. La custòdia de la Seu de Barcelona en l’any 1522, Barcelona, La Renaxensa, 1916.
• Mas, J.: Nota històrica. Inventari de la Sagristia de la seu de Barcelona, pres en 1522, Barcelona, Llibreria i tipografia catòlica pontifícia, 1923.
• Masferrer i Cantó, S.: La joia catalana, Barcelona, Lux, 1930.
• Masriera Manovens, F.: «Apuntes sobre el Colegio-Cofradía de San Eloy de los plateros de Barcelona», dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, 1926.
• Matas i Blanxart, M. T.: Els esmalts romànics a Catalunya.1 arquetes, Barcelona, Artestudi, 1982.
• Matas i Blanxart, M. T.: «Marcas en un conjunto de esmaltes medievales procedentes de Cataluña», dins Tipologías, talleres y punzones de la orfebrería española. Actas [IV Congreso Nacional de Historia del Arte, Zaragoza, 4-8 de diciembre de 1982], Saragossa, 1984, pàg.235-249.
• Matas i Blanxart, M. T.: «La copa d’esmalt de Sant Joan de les Abadesses», dins Quaderns d’Estudis Medievals, 11, 1987, pàg.23-30.
• Matas i Blanxart, M. T.: «Els bàculs romànics amb esmalts champlevé (s. XII-XIII) conservats a Catalunya: assaig d’estudi per mitjans informàtics», dins Lambard, 5, 1989-1991, pàg.127-194.
• Matas i Blanxart, M. T.: «Joies i luxe entorn de l’any mil», dins Lambard, 7, 1993-1994, pàg.121-128.
• Matas i Blanxart, M. T.: «El bàcul del bisbe Arnau de Gurb: una peça litúrgica o funerària?», dins Lambard, 9, 1996-1997, pàg.167-173.
• Matas i Blanxart, M. T.: «L’àngel dins del corpus d’esmalts romànics champlevés conservats a Catalunya. Aproximació a la seva funcionalitat i tipologia», dins Lambard, 10, 1997-1998, pàg.151-167.
• Miralles Sbert, J.: Las reliquias y relicarios de la catedral de Mallorca, Palma de Mallorca, 1961.
• Mirambell i Abancó, M.: «El taller d’un argenter vigatà cinccentista. Inventan dels béns de Pere Navarro (mort el 1548)», dins Ausa (en premsa).
• Mirambell Belloc, E.: «Un inventario del siglo XV de la iglesia de Santa María de Castelló de Ampurias», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 9, 1954, pàg.233-246.
• Molina i Castellà, A.: «Els objectes d’argent de la taula de Pere III el Cerimoniós (1336-1387)», dins La Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII) [Actes de les XIV Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, 29 novembre-2 desembre 1995], Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1996, pàg.655-666.
• Molina i Castellà, A.: «Un dels suptils maestres de la sua art qui sien en nostra senyoria: Consolí Blanch d’Estrasburg, un argenter alemany a la Corona d’Aragó (1372-1401)», dins Anuario de Estudios Medievales, 29, 1999, pàg.655-687.
• Molina i Castellà, A.: «L’argenter de la Casa del Senyor Rei: una distinció laboral de prestigi», dins Yarza, J. ; Fité, F. (editors): L’artista-artesà medieval a la Corona dAragó, Lleida, IEI-Universitat, 1999, pàg.365-383.
• Nieto Soria, J. M.: «El tesoro de Doña Leonor, esposa de Fernando I de Aragón, en el monasterio de Guadalupe», dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 18, 1997, pàg.39-66.
• Palacios Martín, B.: La coronación de los reyes de Aragón 1204-1410. Aportación al estudio de las estructuras políticas medievales, València, Anubar, 1975.
• Ponsich, P.: «Statuette de Saint-Pierre provenant d’un reliquaire du tresor de Saint Jean le Vieux à Perpignan au XIV siècle», dins Études Roussillonnaises, 7, 1987, pàg.107-113.
• Pujol i Tubau, P.: «Inventari dels béns del santuari de Núria fet l’any 1460», dins Estudis Universitaris Catalans, 7, 1913, pàg.380-386.
• Pujol i Tubau, P.: «L’urna d’argent de Sant Ermengol, bisbe d’Urgell», dins Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Memòries, 1, 1927.
• Pujol i Tubau, P.: «Notes i documents sobre construcció de retaules en l’alt país d’Urgell», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 12, 1936, pàg.463-489.
• Pujol i Tubau, P.: «El reliquiari de Tost», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch, I, Barcelona, IEC, 1947-1951, pàg.345-348.
• Reliquie e reliquiari nell’espansione mediterranea della Corona d’Aragona: il tesoro della cattedrale di Valenza/Reliquias y relicarios en la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: el tesoro de la catedral de Valencia, València, Generalitat, 1998.
• Riu, M.: «El pretès pectoral de l’abat-bisbe Oliba», dins Acta Historica et ArchaeologicaMediaevalia, 1, 1980, pàg.265-271.
• Riu, M.: «El reliquiari de Sant Eudald de Ripoll», dins Quaderns d’Estudis Medievals, 7, 1982, pàg.385-389.
• Riu, M.: «Restos de un curioso díptico de peltre procedente del castillo de Mataplana», dins Boletín de Arqueología Medieval, 4, 1990, pàg.333-336.
• Roca i Coll, J.: «Baldaquí de plata de la Seu de Girona», dins Rescat Butlletí del Servei de Restauració de Béns Mobles, 7, 1999, pàg.3-5.
• Roig Buxó, J.: «Tipologia i periodització del mobiliari litúrgic dels segles XI al XIII, a partir de les fonts iconogràfiques catalanes», dins IV Congreso de Arqueologia Medieval Española [Alacant, 1993], s.1. , 1993, pàg.979-985.
• Ross, M. C.: «Esmaltes catalanes de los siglos XII y XIII», dins Archivo Español de Arte, 14, 1940-1941, pàg.181-184.
• Salas, X. de: «Una obra de Bartomeu Coscolla, argenter. La Verònica de la Verge a la catedral de València», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 12, 1936, pàg.425-439.
• Sanz, M. J.: «Ostensorios y relicarios en el Museo Lázaro Galdiano», dins Goya, 193-195, 1986, pàg.82-98.
• Schramm, P. E.: Las insignias de la realeza en la Edad Media española, Madrid, Instituto de Estudios Políticos, 1960.
• Serra i Vilaró, J.: «March Olzina, argenter de Barcelona», dins Pagina Artística de La Veu, 163, 30 de gener de 1913.
• Serra i Vilaró, J.: «Notas sobre procesiones y cruces procesionales», dins Boletín Arqueológico, 31, 1950, pàg.183-192.
• Sitjar i Serra, M.: «La imatge-reliquiari de Sant Valentí de l’església parroquial de Ribes», dins Annals. Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 1992-1993, pàg.227-229.
• Subías i Galter, J.: «Els pal·lis. Or i argent a l’orfebreria romànica catalana», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch, I, Barcelona, IEC, 1947-1951, pàg.373-382.
• Subías i Galter, J.: «El retablo de plata de la Seo de Gerona», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 8, 1953, pàg.218-228.
• Subías i Galter, J.: «Los libros de pasantías», dins Goya, 52, 1963, pàg.224-228.
• Subías i Galter, J.: «Orfebreria medieval empordanesa», dins Anales del Instituto de Estudios Ampurdaneses, 6, 1966-1967, pàg.333-337.
• Torra Pérez, A.: «El arca de Sant Cugat. Notas hagiográficas y documentales», dins Anuario de Estudios Medievales, 23, 1993, pàg.543-561.
• Torres i Ferrer, M. J.: «Una nova aportació per a l’estudi del tresor de la seu de Barcelona: l’inventari de 1492», dins Lambard, 9, 1996-1997, pàg.207-229.
• Trallero, M.: «Els deixebles catalans d’Antonio Martínez», dins D’Art, 12, 1986, pàg.181-197.
• Trallero, M.: «Una obra civil de l’argenter barceloní d’origen flamenc Joan de Brawer», dins D’Art, 14, 1988, pàg.165-173.
• Tramullas y Ferrera, J.: Prontuario y guía de artífices plateros. . . Madrid, Herederos de Francisco del Hierro, 1734.
• Trens, M.: Las custodias españolas, Barcelona, Editorial litúrgica española, 1952.
• Vidal Álvarez, S.: «Les arts de l’objecte a Catalunya de la fi del regne visigot al romànic (segles VIII-X): el tresor medieval de Sant Pere de Rodes», dins Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), Barcelona, MNAC-Diputació, 1999, pàg.255-258.
• Vilades Llorens, R.: «Les creus processionals del Berguedà», dins L’Erol, 7, 1983, pàg.43-51.
• Vilar Bonet, M.: «Empenyorament de joies i objectes del rei Joan I, fet per la reina Maria de Luna 1396», dins Acta Històrica et Archaeologica Mediaevalia, 8, 1989, pàg.329-348.
• Vilaseca Borràs, Ll.: El reial col·legi d’argenters de Reus i els seus antecedents, Reus, Asociación de Estudios Reusenses, 1970.
• Vincke, J.: «La custòdia de la Seu de Barcelona i les jurisdiccions civil i eclesiàstica», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 9, 1933, pàg.149-176.
• Vives, A.: «L’art d’orfebreria al Museu Diocesà d’Urgell», dins Urgellia, 3, 1980, pàg.483-507.

Metalls

• Alcolea Gil, S. (et al.): Toquem ferro. El ferro forjat a l’arquitectura-Espai exterior-Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera dEbre i Terra Alta, Reus, Cambra Oficial de la Propietat Urbana, 1991.
• Areu, M. ; Comas, F.: La forja, Barcelona, Rafael Dalmau, 1987.
• Artiñano, R M.: El tesoro artístico de España. Los hierros. Barcelona, David, s. d.
• Badia i Homs, J.: «Una nova peça romànica a les sales del Md’A: la llàntia de forja de Sant Martí de Vallmala», dins Butlletí Informatiu del Museu d’Art de Girona, 13, 1994.
• Bastardes i Parera, R.: «L’encolpium de Sant Cugat», dins Estudis Santcugatencs, 3-4, 1984, pàg.19-30.
• Batlle Gallart, C: «La lauda sepulcral del arzobispo de Tarragona Pere Sagarriga», dins Anuario de Estudios Medievales, 6, 1969, pàg.521-524.
• Beeck, R. O. de: «The brass of Pedro de Sagarriga, Archbishop of Tarragona, 1418», dins Transactions of The Monumental Brass Society, 13, 1982, pàg.108-114.
• Bofill, F. de P.: Catálogo de los almireces. Colección Palacio de Perelada, Perelada, 1967.
• Byne, A. ; Stapley, M.: Spanish Ironwork, Nova York, Hispanic Society, 1915.
• Carmona Soriano, C.: «Aldabones y llamadores del Museo Lázaro Galdiano», dins Goya 199-200, 1987, pàg.62-67.
• Casanovas i Romeu, A. ; Rovira i Port, J.: Catàleg de les medalles i els aplics de guarniment medievals del Museu Episcopal de Vic, Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs-Museu i Biblioteca Episcopals, 1995.
• Catálogo de los hierros del «Cau Ferrat» y de «Maricel» de Sitges, Barcelona, Junta de Museus, 1946.
• Clara, J. ; Alarcia, M. A.: «La reixa de l’altar major de la catedral de Tortosa», dins D’Art, 14, 1988, pàg.181-192.
• De l’art de la forja, Barcelona, Gremi de Serrallers i Ferrers, 1918-1934.
• Fort i Cogul, E.: «Los Vergonyós de la Selva del Campo familia de artistas», dins Boletín Arqueológico, 49, 1949, pàg.191-198.
• Golferichs, M.: «Un encenser del segle VI al Museu Episcopal de Vich», dins Gaseta de les Arts, 16, 1925, pàg.2-3.
• Guasp Pérez, J. ; Ramis Puiggros, A.: «La col·lecció de ferros de la S. A. L. dipositada al Museu de Mallorca», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 42, 1986, pàg.187-218.
• Gudiol i Cunill, J.: «Les reixes catalanes i els seus autors», dins Pàgina artística de La Veu, 232, 28 de maig de 1914.
• Gudiol i Cunill, J.: «Les xapes de guarniment», dins Pàgina Artística de La Veu, 379, 19 de març de 1917.
• Gudiol i Cunill, J.: «Les bacines de llautó», dins Pàgina artística de La Veu, 396, 13 d’agost de 1917.
• Gudiol i Cunill, J.: «Els morters de cuina», dins Pàgina artística de La Veu, 413, 17 de desembre de 1917.
• Gudiol i Cunill, J.: «Ferrers catalans anteriors al segle XVI», dins Pàgina Artística de La Veu, 461, 25 de novembre de 1918.
• Junyent, E.: «La antigua industria del hierro. Notas referentes a la comarca», dins Ausa, 1, 1952-1954, pàg.340-345.
• Labarta, L.: Hierros artísticos, 2 vol, Barcelona, Seix, s. d.
• Llorens i Rams, J. M. ; Jover Armegol, A.: «La corona de llum de Sant Martí de Vallmala», dins Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 26, 1993, pàg.373-388.
• Manote i Clivellés, M. R.: «La lauda sepulcral de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Sagarriga», dins Quaderns d’Història Tarraconense, 10, 1990, pàg.31-38.
• Martín Ansón, M. L. (et al.): Fons del Museu Frederic Marès/2. Catàleg de xapes de guarniment, Barcelona, Ajuntament, 1994.
• Molera i Solà, P.: La farga, Col·lecció «Conèixer Catalunya», Barcelona, Dopesa, 1980.
• Molerá i Solà, P. ; Barrueco i Jaoul, C.: Llibre de la farga, Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.
• Molina i Figueras, J.: «Art i litúrgia en una nova peça de mobiliari litúrgic hispanogot», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 38, 1996-1997, pàg.1299-1309.
• Palol, P. de: «Bronzes d’època baix-romana i visigoda del Museu Episcopal de Vic», dins Studia Vicensia, 1, 1989, pàg.35-59.
• Palol, P. de: «Bronces cristianos de época romana y visigótica en España», dins Caballero, L. (editor): Los bronces romanos en España, Madrid, Ministeri de Cultura, 1990, pàg.137-152.
• Pérez Bueno, L.: Ferros artístics espanyols dels segles XII al XVIII, Barcelona, M. Bayés, s. d.
• Plans, S.: «Bartomeu Reig i la reixa de l’apotecaria de l’Hospital General de la Santa Creu de Barcelona (1696): una proposta d’atribució», dins Revista de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 15, 1994, pàg.5-9.
• Plans, S.: «Estudi de l’inventari de Bartomeu Reig, ferrer (Folgueroles 1661-Barcelona 1739). Noves aportacions a la seva biografia», dins Ausa, 17, 1997, pàg.333-353.
• Ramos i Martínez, M. Ll. ; Riu i Barrera, E.: «Un morter gòtic procedent del convent de Santa Clara de Tarragona», dins Quaderns d’Història Tarraconense, 7, 1988, pàg.75-95.
• Rusiñol, S.: Mis hierros viejos, Sitges, El Eco de Sitges, 1900. També a Catálogo de los hierros del «Cau Ferrat» y de «Maricel» de Sitges, Barcelona, Junta de Museus, 1946, pàg.5-28.
• Sancho i Planas, M.: Homes, fargues, ferro i foc. Arqueologia i documents per a l’estudi de la producció de ferro en època medieval, Barcelona, Col·legi d’Enginyers Industrials-Marcombo, 1999.
• Santanach i Soler, J.: «L’ornamentació en ferro als portals de la Conca de Barberà», dins Aplec de Treballs, 4, 1982, pàg.73-87; 5, 1983 i 7, 1985 pàg.7-29.
• Serra i Vilaró, J.: «Un artista desconegut i una obra seva (Dionís Vergonyós)», dins Analecta Sacra Tarraconensia, 11, 1935, pàg.159-167.
• Serra i Vilaró, J.: «Vergonyós de Tarragona», dins Boletín Arqueológico, 1950, pàg.151-153.
• Sunyol, M.: «Estudi d’un hostier medieval del 1339», dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 9, 1988, pàg.475-493.
• Tomàs i Morera, E. (editor): La farga catalana en el marc de l’arqueologia siderúrgica, Andorra, Govern, 1995.
• Utrillo, M.: «Dinanderies. Les bacines de Llautó del Museu de Pedralbes», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 3, 1933, pàg.8-14.
• Utrillo, M.: «Dinanderies. Bacines de Llautó de col·leccions públiques i particulars», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, 4, 1934, pàg.65-73.
• Vélez, P. (et al.): La taula de l’ambaixador. El Triomf de taula de Damià Campeny, Col·lecció «Quaderns del Museu Frederic Mares», 3, Barcelona, Ajuntament, 1999.
• Vives i Balmaña, E.: «Nota sobre un canelobre medieval de La Massana (Andorra)», dins ActaHistòrica et Archaeologica Mediaevalia, 10, 1989, pàg.377-386.

Vidre, vitrall

• Ainaud de Lasarte, J.: «Maîtres verriers français en Catalogne aux XIV et XV siècles», dins Les vitraux de Narbonne. L’essor du vitrall gothique daus le Sud de l’Europe (Actes du 2e colloque d’histoire de l’art meridional au Moyen Age, 1990), Narbona, Ajuntament, 1992, pàg.123-127.
• Argiles i Aluja, C.: «Nicolau de Maranya i els mestres vidriers a Lleida a la segona meitat del segle XIV», dins Congrés de la Seu Vella de Lleida [Lleida, 6-9 març 1991], Lleida, Estudi General-Universitat de Barcelona-La Paeria, 1991, pàg.167-173.
• Bassegoda i Nonell, J.: «Els papagais de les vidrieres de l’absis de la catedral de Barcelona», dins Lambard, 6, 1991-1993, pàg.415-428.
• Bouchon, Ch.: «Un vitrail catalan oublié au musée de Worcester (États-Unis)», dins Les vitraux de Narbonne. L’essor du vitrail gothique dans le Sud de l’Europe (Actes du 2e colloque d’histoire de l’art meridional au Moyen Age, 1990), Narbona, Ajuntament, 1992, pàg.129-133.
• Cañellas, S.: «Notícies sobre les vidrieres gòtiques de l’absis de la Seu», dins D’Art, 19, 1993, pàg.107-119.
• Cañellas, S.: «Els Fontanet: tradició i canvis en la vitralleria del darrer gòtic», dins Lambard, 9, 1996-1997, pàg.133-157.
• Capdevila, S.: «La industria vidriera a Tarragona», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense, 1933, pàg.243-244.
• DDAA: Els vitralls medievals de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona, Col·lecció «Corpus Vitrearum Medii Aevi», Barcelona, IEC, 1985.
• DDAA: Els vitralls de la catedral de Girona, Col·lecció «Corpus Vitrearum Medii Aevi», Barcelona, IEC, 1987.
• DDAA: Els vitralls del monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona, Col·lecció «Corpus Vitrearum Medii Aevi», Barcelona, IEC, 1992.
• DDAA: Els vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes, Col·lecció «Corpus Vitrearum Medii Aevi», Barcelona, IEC-Ambit, 1997. El Vidre/El Vidrio, Barcelona, Ajuntament, 1985.
• Folch i Torres, J.: «Els vidres catalans», dins Pàgina artística de La Veu, 318, 17 de gener de 1916.
• Folch i Torres, J.: «Vidres esmaltats del segle XVIII», dins Pàgina Artística de La Veu, 474, 21 d’abril de 1919.
• Folch i Torres, J.: «Col·lecció de vidres esmaltats (segles XVIII-XIX)», dins Institut dEstudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, 6, 1915-1920, pàg.802-804.
• Folch i Torres, J.: «La col·lecció Amatller i el catàleg dels seus vidres», dins Gaseta de les Arts, 31, 1925, pàg.3-6.
• Folch i Torres, J.: Els antics vidres catalans esmaltats, Barcelona, Políglota, 1926.
• Frodl-Kraft, E.: «Einige randglossen zu den ornamentfenstern der zisterzienserkirche Santes Creus in Katalonien», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, Col·lecció Biblioteca Abat Oliba, Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pàg.259-271.
• Frothingham, A. W.: Barcelona glass in venetian style, Nova York, Hispànic Society, 1956.
• Frothingham, A. W.: Spanish glass, Londres, Faber and Faber, 1963.
• Giménez Raurell, M. C: El vidre bufat a Mallorca, Palma de Mallorca, Institut Balear de disseny-Àmbit, 1996.
• Gudiol i Cunill, J.: «De vidrieres i vidriers catalans», dins Pàgina Artística de la Veu, 476, 12 de maig de 1919; 480; 486, 28 de juliol de 1919 i 492, 15 de setembre de 1919.
• Gudiol i Cunill, J.: «L’almorratxa», dins Pàgina Artística de La Veu, 564, 14 de setembre de 1922 i 566, 13 d’octubre de 1922.
• Gudiol i Cunill, J.: «De vidres esmaltats catalans», dins Pàgina Artística de La Veu, 577, 26 d’agost de 1923.
• Gudiol i Cunill, J.: «Dos vidres esmaltats», dins Gaseta de les Arts, 3, 1924, pàg.3-4.
• Gudiol i Cunill, J.: Catalech dels vidres que integren la Col·lecció Amatller, Barcelona, 1925.
• Gudiol i Cunill, J.: «Els vidres de la col·lecció Mateu», dins Gaseta de les Arts, 1929, pàg.179-190.
• Gudiol Ricart, J. ; Artiñano, P. M.: Vidre. Resum de la història del vidre. Catàleg de la col·lecció Alfons Macaya, Barcelona, 1935.
• Gudiol Ricart, J.: Els vidres catalans, Col·lecció «Monumenta Cataloniae», Barcelona, Alpha, 1936.
• Julia Viñamata, J. R.: «El vidrio del poblado medieval de l’Esquerda», dins ActaHistorica et Archaeologica Mediaevalia, 13, 1992, pàg.323-341.
• «Los vidrios catalanes antiguos», dins Estudios Pro Arte, 11, 1977, pàg.92-95.
• Marquès i Casanovas, J.: «Els vitralls de la Seu de Girona», dins Revista de Girona, 97, 1981, pàg.267-274.
• Martí Coll, A.: «La indústria del vidre a Mataró al primer terç del segle XVII i el naixement de Pasqual d’Aragó», dins Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, 1996, pàg.199-204.
• Mundó, A. M.: «Vitralls litúrgics catalans del segle XI», dins Miscel·lània litúrgica catalana, 7, 1996, pàg.39-44.
• Nieto Alcaide, V.: La vidriera española, Madrid, Nerea, 1998.
• Oliva Prat, M.: «La colección de vidrios del Palacio de Peralada (Gerona)», dins Revista de Gerona, 62, 1973, pàg.64-85.
• Oliver Castaños, A.: «El taller de vidre medieval de Sant Fost de Campsentelles», dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10, 1989, pàg.387-426.
• Pérez Bueno, L.: Artes decorativas españolas. Vidrios y vidrieras, Barcelona, Alberto Martín, 1942.
• Planell, L.: Historia del gremio de vidrieros de luz y soplo de Barcelona. Vidrio. Historia, tradición y arte, 2 vol. , Barcelona, Emporium, 1948.
• Rauret, E. ; Casassas, E. ; Baucells, M.: «Spectrochemical analysis of some medieval glass fragments from catalan gothic churches», dins Archaeometry, 27, 1985, pàg.195-201.
• Rodríguez García, J.: «La influencia del vidrio de Venecia en Cataluña», dins Annales du 10è Congrés de l’Assotiation Internationale pour l’histoire du verre, 1987, pàg.421-432.
• Rodríguez García, J.: «Piezas de vidrio suntuario catalán en la “bichierografía” de Giovanni Maggi (1604)», dins D’Art, 15, 1989, pàg.181-191.
• Theuerkauff-Liederwald, A. E.: «Katalanisches glas. Vier schalen des 16 jahrhunderts aus der Kunstsammlungen», dins Kunst und Antiquitaten, 3, 1992, pàg.28-32.
• Toda, E.: «La col·lecció de vidres antics de Poblet», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Tarraconense, 1935, pàg.46-49.
• Vidiella, P.: «Els vidres i ceràmica de la col·lecció Massot», dins Vell i Nou, 4, 1918, pàg.187-192.
• Vila-Grau, J.: El vitrall gòtic a Catalunya. Descoberta de la taula de vitraller de Girona, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1985.
• Vila-Grau, J.: «La table de peintre-verrier de Gérone», dins Revue de l’art, 1986, pàg.32-34.
• Vila-Grau, J.: «L’incert origen del vitrall de Worcester», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pàg.253-257.

Altres matèries

• Aguilar García, M. D.: «El barco como objeto artístico y viaje alegórico: la galera real de Lepanto», dins VI Congreso Español de Historia del Arte. Los Caminos y el Arte, vol.3, Santiago de Compostel·la, Universitat, 1989, pàg.137-149.
• Ainaud de Lasarte, J.: «La decoración en estuco en Cataluña de la Antigüedad a la Edad Media», dins Atti dell’ottavo Congreso di Studi sull’arte del medioevo, 1, Milà, 1962, pàg.147-153.
• Aldana Fernández, S.: «Iconografía medieval valenciana. Los tapices de la reina Maria, esposa de Alfonso el Magnánimo», dins Archivo de Arte Valenciano, 73, 1992, pàg.26-36.
• Amades, J.: Art popular. Els rellotges de sol, Barcelona, 1938 (edició facsímil a Palma de Mallorca, Arxiu de Tradicions Populars/Olañeta, 1987).
• Barral i Altet, X.: «Les debuts de la mosaïque de pavement romane dans le Sud de la France et en Catalogne», dins Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 3, 1972, pàg.117-130.
• Barral i Altet, X.: Els mosaics medievals de Ripoll i de Cuixa, Col·lecció «Scriptorium Populeti», 4, Poblet, Abadia, 1971.
• Barral i Altet, X.: «Le decor en stuc aux XI et XII siècles, Catalogne et Roussillon», dins Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 6, 1975, pàg.117-120.
• Barral i Altet, X.: Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs), Barcelona, Universitat, 1978.
• Barral i Altet, X.: Els mosaics de paviment medievals a Catalunya, Barcelona, Artestudi, 1979.
• Batlle Huguet, P.: Los tapices de la catedral primada de Tarragona, Tarragona, Sindicat d’Iniciativa, 1946.
• Batlle Huguet, P.: «El paviment de la catedral de Tarragona», dins XVII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Santa Coloma de Queralt, 1973.
• Batlle Huguet, P.: «El Tapiç de la “Bona Vida” de la catedral de Tarragona i les pintures d’Ambrogio Lorenzetti del palau públic de Siena», dins Quaderns d’Història Tarraconense, 1, 1977, pàg.81-89.
• Byne, A. ; Stapley, M.: Decorated wooden ceilings in Spain, Nova York, Hispànic Society, 1920.
• Carbonell i Esteller, E.: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Barcelona, Artestudi, 1981.
• Casas i Hierro, M.: Esgrafiats, Tarragona, Col·legi d’Aparelladors i AT-Generalitat, 1983.
• Comas, R. N.: «Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona», dins Carreras i Candi, F.: La Via Layetana, Barcelona, Ajuntament, 1913.
• Companys i Farrerons, I; Montardit i Bofarull, N.: Embigats gòtico-mudèixars al Tarragonès, Tarragona, Diputació, 1983.
• Companys i Farrerons, I; Montardit i Bofarull, N.: «El guix a la decoració d’embigats tarragonins (segles XV-XVI): anàlisi comparativa» dins Miscel·lània en homenatge al P. Agustí Altisent, Tarragona, Diputació, 1991, pàg.429-448.
• Companys i Farrerons, I; Montardit i Bofarull, N.: «L’ornamentació figurada dels teginats catalans de la darreria del segle XIII», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 1, Col·lecció «Biblioteca Abat Òliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de TAbadia de Montserrat, 1998, pàg.295-306.
• Davillier, Ch.: Nota sobre los cueros de Córdoba: guadamaciles de España. . . Girona, 1879.
• DDAA: Revista de Girona, 92, 1980 (número monogràfic dedicat al Tapís de la Creació).
• Estella, M.: «Esculturas de marfil medievales en España», dins Archivo Español de Arte, 222, 1983, pàg.89-114.
• Estella Marcos, M. M.: La escultura del marfil en España, Madrid, Editora Nacional, 1984.
• Estruch y Cumella, J.: Museo-Armería de D. José Estruch y Cumella, Barcelona, 1896.
• Fabre i Nin, J.: Guarniments i carruatges a Catalunya, Vilanova i la Geltrú, 1985.
• Fàbrega Grau, A.: «L’altar major de la catedral de Barcelona i les seves lipsanoteques», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 12, 1998, pàg.199-262.
• Figuerola, J.: «Cuiros decorats (Guadamacils)», dins Pàgina Artística de La Veu, 427, 25 de març de 1918.
• Fite i Llevot, F.: «El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida», dins Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 5-6, 1984-1985, pàg.281-312.
• Fite i Llevot, F: «Jason i Medea, un cicle iconogràfic de la llegenda troiana a l’arqueta de Sant Sever de la catedral de Barcelona», dins D’Art, 19, 1993, pàg.169-186.
• Fite i Llevot, F.: «El tríptic del Museu Diocesà de Lleida i el taller dels Embriachi», dins Ilerda, 51, 1994, pàg.61-74.
• Floriano Cimbreño, A.: Artes decorativas españolas. El bordado, Barcelona, Alberto Martín, 1942.
• Folch i Torres, J.: «La col·lecció Pascó», dins Pàgina Artística de La Veu, 174, 17 d’abril de 1913.
• Folch i Torres, J.: «L’estendard de sant Ot», dins Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, 6, 1915-1920, pàg.755-761.
• Folch i Torres, J.: «L’estendard de sant Ot», dins Gaseta de les Arts, 32, 1925, pàg.1-3 i 33, 1925, pàg.4-5.
• García i Renau, M. A.: El tapís de la creació, símbol del sagrat, Barcelona, Llar del llibre, 1993.
• García Sanz, A.: El comercio de la piel en Vich a mediados del siglo XIII, Vic: Colomer Munmany, 1967.
• Genís Bayes, R.: «Guadamaciles y cordobanes», dins Ausa, 1, 1952-1954, pàg.246-256.
• Gil i Guasch, M.: «Rellotges esmaltats del llegat de Martí Estany», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 2, Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pàg.109-122.
• Graells i Puig, E.: Les armes de foc de Ripoll, Ripoll, 1974.
• Graells i Puig, E.: La indústria dels claus a Ripoll. Contribució a l’estudi de la farga catalana, Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1984.
• Guardia, M. ; Mancho, C: «Consideracions sobre els teixits brodats catalans de l’Alta Edat Mitjana», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 38, 1997, pàg.1455-1480.
• Gudiol i Cunill, J.: «La vaxella de fusta durant lo segle XIII», dins Congrés d’Història de la Corona d’Aragó dedicat al rei en Jaume I i la seva època, 2, Barcelona, 1909, pàg.744-750.
• Gudiol i Cunill, J.: «Per la història de la tapisseria a Catalunya», dins Pàgina artística de La Veu, 418, 21 de gener de 1918; 421, 11 de febrer de 1918; 424, 4 de març de 1918.
• Gudiol i Cunill, J.: «Guadamacils catalans», dins Pàgina Artística de La Veu, 191, 14 d’agost de 1913.
• Gudiol i Cunill, J.: «De la il·luminació artificial de les esglésies», dins Pàgina Artística de La Veu, 553, 23 d’abril de 1922 i 559, 22 de juny del 922.
• L’art en la pell. Cordovans i guadamassils de la col·lecció Colomer Munmany, Barcelona, Generalitat-Fundació «la Caixa», 1992.
• Leguina Juárez, E.: La industria artística del cuero en España, Vic, Colomer Munmany, 1989.
• Llabrés i Ramis, J.: Els llums en la història de Mallorca, Col·lecció «Estudis Monogràfics del Museu Arqueològic», La Porciúncula, Palma de Mallorca, Miramar, 1977.
• Lladó, R.: «Sauvetage d’un plafond peint du XIVe siècle au Chàteau Royal de Perpinyà», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1, Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba», Montserrat, MNAC-IEC-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pàg.341-347.
• Madurell i Marimon, J. M.: Guadamassilers i guadamassils, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1972.
• Madurell i Marimon, J. M.: El antiguo arte del guadamecí y sus artífices, Vic, Colomer Munmany, 1973.
• Martí, X. ; Sala, X. ; Calvó, J. L.: Pistoles, trabucs i pedrenyals. La producció d’armes portàtils de foc a Catalunya de 1462 a 1869, Barcelona, 1995.
• Martin i Ros, R. M.: «Els tèxtils medievals de la catedral de Barcelona», dins D’Art, 19, 1993, pàg.187-203.
• Martin i Ros, R. M.: «La relació entre els brodats d’una casulla del Museu Diocesà i dos frontals florentins del segle XIV», dins Homenatge a Mossèn Jesús Tarragona, Lleida, Ajuntament, 1996, pàg.275-288.
• Martin i Ros, R. M.: «El coixí de vellut de Ramon Berenguer II, trobat al seu sepulcre de la catedral de Girona», dins Lambard, 9, 1996-1997, pàg.75-82.
• Martin i Ros, R. M.: «Els teixits a Europa. De Carlemany a l’any 1000», dins Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X), Barcelona, MNAC-Diputació, 1999, pàg.265-269.
• Olivar, M.: Els tapissos francesos del rei En Pere el Cerimoniós, Col·lecció «Opera Minora», Barcelona, Artur Ramon-Manuel Barbié, 1986.
• Ollich i Castanyer, I. ; Ocaña i Subirana, M.: «El treball artesanal i el comerç de la pell a l’Edat Mitjana. Una arqueta baixmedieval conservada al Museu de l’art de la pell de Vic», dins Ausa, 142, 1999, pàg.373-383. També dins Anuario de Estudios Medievales, 29, 1999, pàg.731-746.
• Palol, P. de: El Tapís de la Creació de la catedral de Girona, Barcelona, Artestudi, 1986.
• Puig i Cadafalch, J.: «Els draps d’Arras del Palau de la Generalitat i la sèrie anàloga del Palau Reial», dins Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, 6, 1915-1920, pàg.795-802.
• Ràfols, J. F.: Techumbres y artesonados españoles, Barcelona, Labor, 1926.
• Revilla, F.: «Riqueza iconológica del «Tapiz de la Creación»», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg.69-95.
• Riquer, M. de: L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, Ariel, 1968.
• Ruiz Alonso, R.: El esgrafiado. Un revestimiento mural en la provincia de Segòvia, Segòvia, Caja Segòvia, 1998.
• Salmi, M.: «II paliotto di Manresa e l’opus florentinum», dins Bollettino d’Arte, 9, 1931.
• Serra i Vilaró, J.: «Tapisseria del bisbe Pons, de Solsona», dins Pàgina Artística de La Veu, 128, 30 de maig de 1912.
• Serra i Vilaró, J.: «El tapiz de las potestades, precio de una capilla», dins Boletín Arqueológico, 1950, pàg.168-174.
• Serra i Vilaró, J.: «El pendón del arzobispo de Tarragona Pedro de Urrea», dins Boletín Arqueológico, 1950, pàg.175-182.
• Sutra Viñas, J.: «Los guadamecíes del Marqués de Sant Morí», dins Revista de Gerona, 66, 1974, pàg.45-50.
• Tapissos de la seu Vella, Barcelona, Fundació «la Caixa», 1992.
• Thibaut i Comelade, E.: La table médiévale des catalans, Montpeller, Presses du Languedoc, 1995.
• Thibaut i Comelade, E.: «La taula dels catalans al segle XIV», dins Girona a l’abast, IV, V, VI, Girona, Bell-lloc del Pla, 1997, pàg.111-139.
• Torrella i Niubó, F.: El col·leccionisme tèxtil a Catalunya, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1988.
• Vives, A.: «Els teixits medievals del Museu Diocesà d’Urgell», dins Urgellia, 8, 1986-1987, pàg.459-481.
• Wittlin, C.: «La geometria secreta del tapís de Girona», dins Revista de Girona, 147, 1991, pàg 44(384)-49(389). Traducció revisada de «The Secret geometry of the Girona Tapestry», dins Catalan Review, 1, 1986, pàg.125-143.
• Xarrié i Rovira, J.: «Els antics rellotges domèstics catalans», dins Serra d’Or, 469, pàg.26-34.