Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Josep Comas i Tàpies
Literatura catalana
Dramaturg.
Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres
Jaume Quintana i Angla
Literatura catalana
Poeta en llengua castellana i orador.
Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà
Josep Milà Atset
Alpinisme
Excursionisme
Excursionista i alpinista.
Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…
Un caçador mata dos agents rurals al Segrià
Dos agents rurals moren a Aspa Segrià després que un caçador els dispari Una estona després, ho comunica als Mossos d’Esquadra El conseller d’Interior, Jordi Jané, qualifica els fets d’acció criminal i doble homicidi Investigacions posteriors revelen que l’autor de les morts tenia la llicència caducada i que l’arma li havia deixat un amic, al qual s’obre un expedient per negligència L’autor dels fets declara davant del jutge que no sap per què ho va fer
Josep Antoni de Moixó i de Francolí
Dret
Advocat.
Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes
Artur Balot i Bigues
Gramàtica
Literatura catalana
Gramàtic i dramaturg.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La Malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
,
Miquel Beato i del Rosal
Biologia
Metge i investigador.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1962 i es doctorà per la Universitat de Gotinga el 1967 S’especialitzà en l’estudi del control de la regulació genòmica i en el desenvolupament del càncer Durant la dècada de 1970 fou collaborador científic i professor investigador del CSIC Fou director del Centre de Regulació Genòmica des de la seva creació, el desembre del 2000, i fins al juny del 2011 El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi
Robert Huber
Química
Químic alemany.
Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
Antoni Rius i Miró
Química
Químic.
Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina