Resultats de la cerca
Es mostren 548 resultats
Chassaigne
Música
Firma comercial de pianos, activa a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX.
Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos -verticals o…
Eulàlia Lledó i Cunill

Eulàlia Lledó i Cunill
Sociologia
Fiolòloga.
Doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exerceix de mestra de secundària i collabora amb diferents universitats S'ha dedicat especialment a la investigació dels biaixos sexistes i androcèntrics de la literatura i de la llengua, i també a analitzar-ne la repercussió que tenen en l’ensenyament Respecte a la literatura, fa crítica literària, conferències, ponències, escriu articles i ressenyes sobre diferents aspectes de la literatura, principalment sobre les escriptures femenines Cal destacar-ne Dona finestrera 1997, Dona balconera A les penes, llibreries 2007 i Sor…
Josep Vergés i Fàbregas
Educació
Filosofia
Humanista, pedagog i traductor.
Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies, Fundació…
,
Guillem Mir
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…
, ,
Manuel Casanoves i Casals
Sacerdot, activista cultural i pels drets humans i esperantista.
Professà com a missioner claretià el 1944 Després de completar els estudis de filosofia al seminari de Solsona 1947 i de teologia al de Valls 1951 fou ordenat sacerdot el 1951 Professor en aquests dos seminaris 1951-56 i 1956-60, respectivament, els anys 1961-62 exercí a Londres com a ajudant i com a professor de novicis, i posteriorment exercí la docència al seminari de Cervera fins el 1968 Aquest any passà a la comunitat claretiana del carrer de Llúria de Barcelona, on treballà per a l’editorial i la llibreria Claret fins el 1990, que anà a Vic, on feu recerca sobre el pare Claret El 2004…
literatura sànscrita
Literatura
Literatura escrita en sànscrit.
A part els quatre vedes Veda , escrits en sànscrit vèdic literatura vèdica, la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti Brāhmana, Āraṇyaka , Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa En el gènere narratiu sobresurt la collecció de faules didàctiques o Panchatantra Constitueix una secció important la literatura doctrinal…
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Institució de caràcter públic creada l’any 1998 per la Generalitat Valenciana i les Corts Valencianes, adscrita a Presidència i que, des de la seva constitució el 2001, té capacitat normativa sobre el valencià.
En el seu origen, hi tingué un pes determinant el conflicte derivat del secessionisme lingüístic impulsat per determinats grups de pressió al País Valencià, especialment a partir de la Transició Presidida per Ascensió Figueres Górriz i, des de l'octubre del 2011, per reelegit al febrer del 2017, té la seu al monestir de Sant Miquel dels Reis Publica textos normatius, d’onomàstica i toponímia, diccionaris vocabularis i lèxics, manuals, documents de recerca, històrics i clàssics valencians Dels volums publicats, cal esmentar el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del…
Enric Aguadé i Sans

Enric Aguadé i Sans
© ARXIU FAMÍLIA AGUADÉ
Excursionisme
Literatura catalana
Metge i promotor de l’excursionisme.
Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de la…
,
Ramon Esquerra i Clivillés
Literatura catalana
Crític i traductor.
Vida i obra Especialitzat en literatura comparada i en pedagogia de la literatura Publicà el recull d’articles periodístics Lectures europees 1936, reeditat el 2006, l’estudi Shakespeare a Catalunya 1937, i els manuals Iniciación a la literatura 1937 i Vocabulario literario 1938 El gros més important de la seva obra fou la crítica literària de to periodístic, que aparegué en capçaleres com ara “Criterion”, “Ginesta”, “El Matí”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , “Mirador” i “Meridià” i la història de la literatura de factura acadèmica, que es publicà a La Revista , “Bulletin…
Museu Marítim de Barcelona
Historiografia catalana
Entitat museística de la Diputació de Barcelona fundada el 1941, que té els seus orígens en el museu creat per la Junta del Patronat de l’Institut Nàutic de la Mediterrània (fundat el 1929).
El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina