Els Bassols de Vic, introductors del tissatge de lli

Francesc Bassols fou el primer fabricant de teixits de lli a gran escala, a Vic, al final del segle XVIII. Aquest caràcter d’introductor és vàlid per a Catalunya i per a l’estat, i li era reconegut des de mitjan segle XIX.

La presència de diferents fàbriques de teixits de lli vinculades a diferents branques de la família Bassols farà que la capital de la comarca d’Osona sigui l’única ciutat de Catalunya en la qual hi ha indústria de lienzos ordinarios y otros obrajes de lino y cáñamo, en una data tan llunyana com el 1824 (Frigola).

Les referències parlen del 1790 com l’any de l’inici de les activitats per part de Francesc Bassols. Activitats en telers de fusta i manuals, ja que el teixit de lli va costar de mecanitzar.

Josep Bassols i Soler (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Els Bassols introduïren el tissatge del lli en gran escala a Vic. Josep Bassols i Soler serà el responsable de la seva mecanització.

Si els inicis corresponen a Francesc Bassols, el desenvolupament de la fàbrica és mèrit del seu fill, Josep Bassols i Soler. Aquest començà amb una botiga, que tenia el nom de can Llanes, dedicada a vendre els articles que fabricava el seu pare i altres del mateix rengló. L’interès per la manufactura el portarà a viatjar per Europa i especialment per França i Suïssa. Consta que passà una temporada a Grenoble, una ciutat amb una llarga i avançada tradició en la confecció de llenços, i que donarà nom a un tipus de teixit que produirà la fàbrica de Vic.

El 1830, Josep Bassols tenia ja una fàbrica de tissatge de fil de lli al carrer de Sant Pere de Vic, no mecanitzada. El 1850 és la més important de la ciutat, pel que es desprèn del que diu el Diccionario Madoz. La seva competència és la del seu germà Ramon al mateix Vic, carrer de Gurb, núm. 10.

Josep Bassols morí el 1883 i deixà el negoci i la fàbrica en mans del seu fill Ramon Bassols i Torres, que adoptarà el nom comercial de Fill de J. Bassols, un nom ja conegut a tot l’estat.

La fàbrica del Lliví, com era coneguda popularment, s’ensorrà l’any 1886, tot ocasionant la mort de set persones que hi treballaven. Tot i que la fàbrica es reconstruí, Ramon Bassols optà per diversificar els seus centres de producció. Al voltant del 1890 instal·là una nova fàbrica a Moià, encara amb telers manuals, i poc després una altra a Sant Martí de Provençals amb telers mecànics per primera vegada.

A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 hi presentà llenços i mocadors de lli, i guanyà una medalla d’or.

Etiqueta de la fàbrica del fill de Josep Bassols.

Al final de segle, l’empresa Fill de J. Bassols es manté en lloc destacat dintre del que és la indústria llinera catalana. Ha tancat la fàbrica a Sant Martí de Provençals, per trasllat a la població de Teià (el Maresme), però manté les de Vic i Moià. S’especialitza en gèneres de qualitat i dóna prestigi a l’anomenat llenç de Vic. Ven retorts, grenobles, holandes i mocadors. Té un despatx i magatzem a Barcelona, primer al carrer Més Alt de Sant Pere i després al carrer de Bergara, núm. 6. Per aquestes mateixes dates, instal·la un blanqueig de teixits de lli per un procediment mixt, en el qual l’estesa tradicional sobre el prat es combinava amb blanquejants químics.

L’any 1909, concentrà la producció industrial a la fàbrica de Teià, i tancà les de Vic i Moià.

El 1935 es creà la societat anònima Fills de J. Bassols, SA, amb domicili a Barcelona, carrer de València, núm. 320. Ramon Bassols morí en plena guerra, el 1937. L’empresa serà continuada pels seus fills Josep Maria i Ramon Bassols i Òliba.

L’empresa es manté en funcionament.