Resultats de la cerca

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església actual, dedicada a…

El terme és drenat, a més, pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda Un 38% del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges Hi predomina l’agricultura de secà ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli El poble 467 h agl 2006, costurers 465 m alt, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora La seva església parroquial de Sant Pere Màrtir conserva una pila baptismal romànica procedent de l’ermita de Sant Salvador del castell de…

Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus vicaris…

Les seves obres palesen la influència de Plató, Climent d’Alexandria i Orígenes, tot i ésser antiorigenista El seu Symposion o ‘Banquet sobre la virginitat’ influí molt en l’ascesi posterior La seva festa se celebra el 18 de setembre

Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat , L’espiga de blat , quinze corrandes…

Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi moriren i ell…

De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres obres, de Sumario de la…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l’època…

Fou canonge de la catedral de Tarragona 1948 Publicà nombroses obres poètiques de caràcter religiós i d’un lirisme de vegades poc subtil La muntanya de la mirra 1933, La ruta illuminada 1935, L’esbarzer incandescent 1948, amb pòrtic de Manuel de Montoliu, Poemes d’alta mar 1956, Tardor 1963 i  Esclat 1964, a més del poema èpic i místic format per vint-i-quatre cants, L’esposa de l’Anyell L’esglesiada 1952-72 També publicà les proses poemàtiques Partícules 1934 i El llibre de la Mare de Déu 1936 Collaborà àmpliament en diverses publicacions periòdiques com La Cruz , La Veu de Tarragona , El…