Resultats de la cerca
Es mostren 2718 resultats
Carles Macià i Vives
Literatura catalana
Escriptor.
Professor mercantil Guanyà el premi Joan Santamaria 1962, amb Tant o més que a viure, i el Joaquim Ruyra 1964, amb Un paracaigudes sobre la vall Ferrera Publicà els reculls de contes i les narracions La nostra terra de cada dia 1964, premi Víctor Català 1963, Fer córrer el temps 1979, Històries de prop i de lluny 1980, Un home contra el gel 1982, Els remences sobremunt 1992, El camí de migdia 2006, La frontera superior 2008, Els pagans nefands 2009, L'any dels catalans 2011 i Els oblidats 2018, entre d’altres Collaborà habitualment a Cavall Fort
,
Sant Pere de Riuferrer
Antiga cel·la monàstica i, més tard, parròquia rural del municipi d’Arles (Vallespir), situada a la vall del riu Ferrer .
Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als segles X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis
Castell de Brufaganyes (Roses)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de les ruïnes de la fortificació J Todó-TAVISA Les restes d’aquest castell, anomenat popularment castell de Bufalaranya o d’En Bufalaranya, es drecen al cim d’un puig cònic de vessants pronunciats per llevant, migdia i ponent que davallen vers la propera vall de la Trencada, l’antiga vall de Penida Pel costat de tramuntana era quelcom més accessible, ja que el turó enllaça amb els altres contraforts de la serralada, al sector del coll de Sant Genís i el serrat de Can Berta, a la serra de Rodes Mapa 220M781 Situació 31TEG162828 La carretera de Roses…
Santa Maria d’Ermedàs (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…
Sant Maurici (Caldes de Malavella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església F Tur Les ruïnes que queden de l’església es troben entre les ruïnes de l’antic castell de Malavella Mapa 365M781 Situació 31TDG835296 De davant la façana de ponent de l’església parroquial de Sant Esteve de Caldes surt un carrer que en direcció a ponent mena cap als afores, on s’entronca amb una pista amb indicadors a tots els trencalls, que en 2,5 km arriba al turó de Sant Maurici JRR Història Aquesta capella fou erigida prop del castell de Malavella, el “ castro quod dicunt Malavella ” documentat des del 1058 Com a capella del castell podria…
Sant Martí de la Mota (Palol de Revardit)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església amb l’absis sobrealçat i afegitons a la part de migdia F Tur La Mota és un poble disseminat dependent de Riudellots de la Creu Mapa L38-12295 Situació 31TDG826557 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona Al lloc anomenat La República cal enfilar una carretera veïnal senyalitzada a mà esquerra, que en uns 3,7 km porta a l’església de Sant Martí de la Mota JMC-JRM Història Ès l’església parroquial de l’agregat de la Mota a Palol de Revardit, pertanyent al bisbat i comtat de Girona Probablement degué…
Sant Cebrià de Rosselló
Art romànic
Situació Costat sud-oest de l’església, reconstruïda al segle XVIII sobre un edifici romànic, soterrat sota l’edifici actual a causa dels alluvions dels rius Rard i Tec ECSA - A Roura El poble de Sant Cebrià de Rosselló és situat a 2 km de la costa, prop d’Elna Les restes de l’antiga església de Sant Cebrià, que fou reconstruïda gairebé totalment al segle XVIII, es conserven avui en l’actual església parroquial Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 9” N - Long 3° 0’ 7,2” E Sant Cebrià és a 3 km al nord-est d’Elna, tot seguint la carretera D-40 Història Tenim coneixement d’aquesta església per…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…
Salvador Alsius i Clavera

Salvador Alsius
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i…
Can Marquès

Façana de la masia de Can Marquès, al terme de Canovelles, documentada ja al segle XIV
© Diego Sola
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
De façana orientada cap a migdia i coberta a doble vessant perpendicular, posseeix un pati tancat al davant L’accés a la casa és a través d’un arc de mig punt dovellat A la primera planta hi destaca la finestra central d’arc conopial Documentada des del segle XIV, fou un destacat centre d’activitat econòmica baixmedieval molt vinculat a l’àrea d’influència del terme parroquial de Santa Justa de Lliçà d’Amunt Els seus estadants, els Marquès, pagesos emfiteutes, engrandiren els seus dominis i arribaren a tenir en règim emfitèutic el casal d’Olivet , casa forta principal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina