Situació
Porta d'entrada, malmesa, de la part de migdia de Sant Julià dels Montgons.
ECSA - J. Figuerola
L’edifici de l’antiga església de Sant Julià es troba al costat del castell dels Montgons.
Mapa: 34-18(473). Situació: 31TCF503558.
Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (JFM)
Història
L’església de l’antic poble dels Montgons tingué la categoria de parròquia; malauradament, se n’han localitzat escasses notícies històriques documentals, tot i el seu origen antic. Així, es té notícia que a la darreria del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, senyor del poble dels Montgons, lloc que inicià el seu despoblament a mitjan segle XVI. Amb l’abandó progressiu de l’indret, sembla que l’església de Sant Julià va deixar de tenir les funcions parroquials a la darreria de la centúria abans esmentada. Hi ha referència que el rector dels Mogons en el quinqueni de 1570-74, encara satisfeu per subsidi la quantitat de 7 lliures. (MMFG)
Església
Planta de l’església, que presenta una capella tardana semicircular oberta al mur nord.
J. Figuerola
L’església de Sant Julià dels Montgons és un edifici d’una sola nau, lleugerament quadrada, i capçada a llevant per un absis de planta rectangular, obert a la nau per un arc presbiteral de perfil apuntat. La volta del temple és de canó i també de perfil lleugerament apuntat.
En època tardana es construí, al costat de l’absis, una capella de planta semicircular amb dos reclaus que formen arcs rebaixats i radials fins a la clau de volta, tocant la cara exterior del mur de l’absis. En l’accés a aquesta capella lateral es troba primer un arc rebaixat i després un arc apuntat per traspassar el gruix del mur de l’absis.
Entre el mur de la nau i l’absis hi ha un petit reclau visible a l’exterior. La porta d’entrada s’obre a la façana de migdia i actualment es troba mutilada a causa de l’espoli recent dels carreus que la conformaven; segons documentació fotogràfica anterior, era formada per dos arcs de mig punt en degradació.
Les dues finestres existents a l’absis no són les originàries, mentre que la que s’obre a un costat de la capella lateral semicircular és original i de doble esqueixada.
Interior de l’església, aprofitada durant algun temps com a habitatge, i porta d’entrada, malmesa, de la part de migdia.
ECSA - J. Figuerola
La coberta és de dos vessants i bastida, tot al llarg de l’edifici, sobre el reompliment de morter i terra de la volta.
L’aparell dels murs exteriors és de petits carreus sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars, units amb abundant morter de calç, fet que palesa les formes rurals de l’arquitectura de la fi del segle XII, o el principi del XIII. Les cantonades de l’edifici són fetes de pedres més grans i ben escairades, que donen solidesa al conjunt, iguals a les que havien format la porta d’accés. Els murs del temple són arrebossats a l’interior i tenen restes d’haver servit com a habitatge, amb un entrebigat a l’arrencada de la volta de l’absis que era la base d’un antic pis habitable. (JFM)
Bibliografia
- Morera, 1899, vol. II, pàgs. 441, 442, 474, 609, 630, 657, 660, 668, 887 i 932
- Recasens, 1966-75, vol. II, pàgs. 191-192
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 120.