Situació
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Maurici presideix el poble de Sautó, a l’alt Conflent, a la riba esquerra de la Tet i a 1 580 m d’altitud. El poble gaudeix d’una posició abrigada i assolellada.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 30’ 50” N - Long. 2° 9’ 16” E.
Sautó és a uns 35 km de Prada en direcció a la Cerdanya, per la N-116. Per a arribar al poble cal prendre un trencall (D-10) a mà dreta, a l’entrada de Fetges.
Història
La parròquia de Sant Maurici de Sautó fou una dependència de Sant Miquel de Cuixà. El nom de Sautó és esmentat per primera vegada en un document dels anys 866-67, pel qual el monjo Armenter donava a la comunitat de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà la meitat del seu heretatge al villare Saltone. Aquesta possessió seria confirmada pel precepte de Carles el Calb del 871 a favor del monestir i augmentada amb d’altres adquisicions en 874-75, el 953 i el 957. L’any 968, en la butlla adreçada a Cuixà pel papa Joan XIII, es confirmà la possessió de “Sautó amb l’església de Sant Maurici, amb els delmes i primícies que li pertanyen”. Aquesta parròquia fou confirmada de nou en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.
Església
És un edifici romànic, de nau única, l’absis original del qual fou destruït i substituït, al segle XVII o XVIII, per una capçalera rectangular, que es comunica al nord amb una sagristia. La nau és coberta d’una volta de canó llis apuntat. La porta d’arc de mig punt s’obre al mur de migdia i hom hi accedeix per una escala lateral. Dues finestres, d’arc de mig punt i de doble esqueixada, es desclouen una a migdia i una altra a la façana de ponent. L’aparell exterior, molt acurat, és de carreus de granit, de tipus mitjà, el mateix, sense cap traça de represa de la maçoneria, que es troba a la potent torre quadrada construïda al damunt del sector de ponent de l’església. Això demostra que la paret sud de l’església i la torre foren edificades en una sola campanya. La façana de ponent de la torre, assentada sobre una roca espadada, presenta unes espitlleres, curtes i estretes, a uns nivells diferents, i la façana nord conserva un tros de paret perpendicular, porció de la muralla del castell a la qual la torre s’integrava. La meitat superior de la torre presenta un aparell de maçoneria vulgar, corresponent a la transformació de la torre en campanar, amb una coberta piramidal al cim, probablement quan es va construir el sector oriental de la nau.
Per tots els seus caràcters, l’església de Sautó s’ha d’atribuir a la segona meitat del segle XII o inici del XIII. Hom la pot considerar com una església encastellada.
Bibliografia
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 85-90; 1954-55, VIII, doc. 15, pàg. 252, doc. 33, pàg. 261, doc. 77, pàgs. 295-297, i doc. 94, pàgs. 313-315
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68