Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…
Leymah Gbowee

Leymah Gbowee
© Mike Sclafani
Política
Activista pels drets humans liberiana.
Passà la infantesa i l’adolescència a l’interior del país Amb disset anys tornà a la capital, aleshores en plena guerra civil, i hi féu tasques d’assistent social, sobretot entre els infants traumatitzats per la guerra, i també com a assessora del govern 1995-96 sobre els desplaçats per la guerra A partir de l’any 2001 impulsà i fou la principal artífex de diversos moviments de dones per la pau, especialment el Women of Liberia Mass Action for Peace, coneguda per una indumentària blanca característica i per diverses iniciatives de protesta no violenta inhabituals que obtingueren un gran ressò…
Medea
Mitologia
Heroïna de la mitologia grega, filla d’Eetes, rei de la Còlquida, o, segons altres versions, de la dea Hècate.
La seva figura de fetillera resta vinculada a la llegenda dels argonautes i a Jàson, el qual ajudà donant-li l’ungüent que havia de protegir-lo de les cremades dels toros d’Hefest, quan cercava el velló d’or Un cop l’hagué aconseguit, Medea l’obligà a casar-se amb ella, tal com ell li havia promès, i fugiren al país dels feacis, i més tard a Corint, on Medea, traïda per Jàson, occí els dos fills haguts en el matrimoni Refugiada a Atenes, convisqué amb Egeu fins a l’arribada de Teseu, que l’expulsà de la ciutat Aleshores tornà a la Còlquida i, segons una tradició, fou transportada als Camps…
Frederic Raurell i Ges
Bíblia
Religió
Biblista.
Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…
mitologema
Mitologia
Segons alguns estudiosos de les religions, nucli originari d’un mite del qual deriven —ja sigui amb variants o més desenvolupats— els mites tradicionals.
L’aprenent de clown
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 87 min., dirigida per Manuel Esteba i Gallego.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cire Films Barcelona ARGUMENT MEsteba GUIÓ MEsteba, Manuel Bengoa, Vicenç Lluch, José María Tavera FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Frexe MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Charlie Rivel Charlie, Enrique San Francisco Joan, Montserrat Porta la mestra, Johnny Fairen Samsó, Francesc Tuset l’alcalde, Enriqueta Font una dona, i els nens María del Pilar del Moral Dora i Antonio del Moral Gaspar ESTRENA Barcelona, 23121967, Madrid, 27031969, TV, 06011986 en català PREMIS…
Mario Caserini
Cinematografia
Director, actor i productor.
Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’…
Odó Hurtado i Martí
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut Collaborà…
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002, finalista del…
,
Francesc Bartrina i d’Aixemús

Francesc Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Germà de Joaquim Maria Bartrina Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en molts altres diaris i revistes de Reus Diario de Reus , Revista del Ateneo i Barcelona La Renaixença , La Illustració Catalana Fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán ,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina