Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop de Lleida,…

El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…

De l’edat del bronze hom conserva lúnules d’or i destrals amb dibuixos geomètrics Del període de La Tène és el collar de Broighter i altres obres d’orfebreria d’estil cèltic El desenvolupament d’una cultura local cristiana i monàstica, no subjecta a invasions, donà lloc a l’estil irlandès dels segles VI-IX, basat en elements cèltics i coptes, aquests últims introduïts per sant Patrici i mantinguts per intercanvis amb Egipte i amb Síria Les obres més importants són els pilars i les esteles coberts d’ornamentació geomètrica esteles de Fahan Mura i de Carndonagh, segle VII i les creus de terme…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on es doctorà el 1769 Síndic procurador general de Sagunt 1773, rebé el títol de doctor dels Reials Consells 1774 Fou nomenat per la Corona conservador del conjunt arquitectònic antic de Sagunt, i fruit del seu interès per les ruïnes fou la Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto, ahora villa de Murviedro 1793 Aquesta obra, dedicada a Manuel de Godoy i amb una censura signada per Joan Antoni Maians i Siscar, conté un gravat neoclàssic del teatre romà que recull fidelment l’estat en què es trobava l’edifici al final del…

Estudià al Royal College of Music de Londres i, altra vegada al seu país natal, ingressà al Reial Conservatori de Música i a la Universitat de Toronto Romangué, però, molt poc temps en aquests centres i tota la seva formació a partir de llavors —literatura, filosofia, periodisme— fou essencialment autodidàctica Ensenyà a la Universitat Simon Fraser Colúmbia Britànica entre el 1965 i el 1975, i aquesta experiència docent l’inspirà per a elaborar unes teories molt innovadores dins el camp de l’educació musical El seu sistema educatiu dona més importància a la creativitat i a la capacitat…

Aquest església és la parròquia de Granyena, lloc que és documentat des del 1054, en la concessió del puig de Gramuntell que feren els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis La parròquia de Granyena és esmentada per primera vegada en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII Fou d’aquest bisbat fins a la creació del de Solsona al segle XVI Amb la constitució de la comanda templera de Granyena al segle XII sembla que els templers passaren a tenir importants drets sobre la parròquia El càrrec i l’administració parroquial eren independents de la…

Aquesta església existia al segle XI, certament, com ho confirma un document del batlle de l’Església de Barcelona a Avinyonet del Penedès, Oliba Guillem, datat al final del segle XI o al començament del segle XII, on d’una manera explícita s’esmenta l’església de Santa Maria de Sitges, que correspon a l’actual Santa Maria de Vinyet Torna a ser mencionada el 1174 Possiblement fou l’església parroquial de Sitges fins que la substituí al segle XII o al principi del XIII la capella castellera de Santa Tecla L’església, avui santuari del Vinyet, ha estat reconstruïda en diverses ocasions i en una…

La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…

El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el segle XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli, i es començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma’il…

Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…