Resultats de la cerca

Aquesta església que es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló, ha estat sempre una de les esglésies parroquials principals del terme Entorn seu sorgí la sagrera que donà pas a l’actual població de Torelló Té la particularitat que apareix esmentada en el primer document que es conserva de la Plana de Vic en els inicis de la repoblació del comte Gruifré, ja que el 30 de gener del 881 Servusdei i la seva muller Fredegona vengueren a l’arxipreste Gotmar —el futur primer bisbe de Vic— terres i cases situades al territori osonenc, a l’apèndix del castell de Torelló, al lloc anomenat la…

Situació Una vista de l’interior de la construcció J Bolòs Edifici, en part de l’alta edat mitjana, convertit en masia, segurament, des del final de l’època medieval i situat al terme d’Avià, prop de Graugés Aquest edifici figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293—M781 X 05, 6— y 56, 8 31 TDG 056568 Per arribar-hi, des d’Avià, cal anar a Graugés el mas de Vilajoana és situat a menys d’un quilòmetre d’aquest veïnat, cap al sud-oest Casa L’actual mas de Vilajoana, que en realitat deu ésser una “Vila Jussana”, amaga una construcció…

Vida Hom creu que fou fill del mestre de capella del mateix nom, actiu a la catedral de Westminster entre el 1480 i el 1490 Se’l troba documentat per primera vegada al servei de la cort anglesa pel novembre del 1493 El 1502 s’encarregà d’organitzar els espectacles que amenitzaren el casament d’Artur, príncep de Galles, i Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics Tres anys després fou empresonat, se suposa que per un pamflet de caràcter satíric durant l’estada a la presó escriví un tractat en vers com a autodefensa Des del setembre del 1509 fins a la seva mort ocupà el càrrec de mestre del…

Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…

Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud

Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…

Situació Una de les tombes de la necròpolis E Carreras Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825 L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador Mapa 258M781 Situació 31TEG069738 Necròpoli Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera Actualment hom hi pot…

Situació Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics J Bolòs Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés Mapa L38-12295 Situació 31TDG819668 Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà JBM Història Segons una notícia de Lluís G Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés d’ençà del segle XII Així, segons aquest autor, sembla que hi ha…

El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels segles XII, XIII i XIV Al segle XV era ja en decadència i a partir del 1530…