Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
prerafaelitisme
El meu segon sermó, de John Everett Millais (1829-1896)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment pictòric format a Anglaterra el 1848 amb la Pre-Raphaelite Brotherhood (Germandat Prerafaelita), integrada per William Holman Hunt, sir John Everett Millais, Dante Gabriele Rossetti, James Collinson, Thomas Woolner, Frederick G. Stephens i William Michael Rossetti.
Els principals membres del grup exposaren l’any 1849 afegint a llurs signatures el monograma comú PRB Partint del mateix criteri de revaloració de la pintura italiana anterior a Rafael que havien defensat abans els natzarens alemanys, els caracteritzà una concepció sincera de l’art, un fort medievalisme literari i cristià —que els portà a la pintura d’història— i sovint una certa preocupació social Estilísticament els caracteritzà un detallisme minuciós, una aproximació constant a la natura —sense, però, conrear gaire el paisatge pur— i un resultat decorativista, posat tot al servei d’un alt…
cicle fonològic
Lingüística i sociolingüística
Dins la gramàtica generativotransformacional, l’ordre en què cal aplicar les regles que fan passar des de la representació fonològica abstracta d’una frase fins a la seva efectiva realització fonètica.
La frase l’electricitat no funciona conté els morfemes següents el, electr-, -ic-, -i-, -tat, no, func-, -io-, -n-, -a El diccionari ha de donar aquests morfemes en una forma abstracta poc especificada no ha de dir si el portarà la vocal o no, no ha de dir si la c de -ic- i func- representa una /k/ o una /s/ compari's amb elèctric i functor , etc Aleshores, el cicle fonològic ha d’operar partint de les agrupacions més petites, i passant després a les més grans Així, el diccionari ha d’indicar que si el morfema electr porta l’accent, l’ha de portar a la segona síllaba, i que ni -…
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota…
Ernesto Sábato
Literatura
Assagista i novel·lista argentí.
Científic, amplià els estudis a París 1938, on treballà amb Irène Joliot-Curie, i a Massachusetts 1939 A París participà en els moviments artístics d’avantguarda i s’interessà d’una forma especial pel surrealisme Novament a l’Argentina, exercí d’enginyer i explicà física a la Universitat de La Plata, d’on cessà per motius polítics Dirigí Mundo Argentino 1955 i fou collaborador de diverses publicacions de l’Argentina i d’altres països llatinoamericans i europeus Fou el president de la comissió encarregada de l’informe sobre els desapareguts al seu país durant la dictadura militar Nunca más ,…
Cronicons Rivipul·lenses
Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll poc temps després de la quarta dedicació de la seva església (1032), i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.
El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i…
Cor Madrigal
Música
Agrupació coral de Barcelona fundada per Manuel Cabero i Vernedas (1951), que també la dirigí.
Concebut com a cor de cambra, volgué oferir una nova perspectiva coral partint del rigor tant en la tècnica com en la pràctica musical, amb l’objectiu d’assolir un alt nivell qualitatiu L’any 1981 l’agrupació entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1992, quan inicià una nova etapa amb la incorporació de Mireia Barrera com a codirectora, que a partir del 1993 n’assolí la direcció Des d’aleshores el Cor Madrigal ha intensificat les seves activitats i actuacions Formada per una quarantena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia…
,
Sant Nicolau d’Aiguaviva (Pontellà)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera que, malgrat la decoració tardana, conserva l’estructura romànica Arxiu Gavín Aquesta església és situada dins el mas de Sant Nicolau, al nord del poble de Pontellà L’església romànica subsisteix, intacta, a l’interior del mas, el qual ocupa els edificis de l’antic priorat Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 24,6” N - Long 2° 49’ 7,8” E Hom hi arriba, partint de Perpinyà, per la carretera D-23 1 km abans d’arribar a Pontellà cal desviar-se per una carretera secundària que surt a mà dreta Història L’església de Sant Nicolau és esmentada per primera…
Lluís Vicent Aracil i Boned
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció…
,
revolució sideral
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.
En el cas d’un planeta, una revolució sideral és, doncs, una revolució completa d’aquest al voltant del Sol, i la seva duració constitueix l' any sideral per al planeta considerat El període de la revolució sideral de la Lluna constitueix el mes sideral o període sideral de la Lluna
Salvatge cor
Literatura catalana
Llibre de la maduresa poètica de Carles Riba.
Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina