Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
cítola
Música
Instrument medieval de corda pinçada de 4 o 5 cordes.
Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les…
plomejat | plomejada

plomejat
Heràldica
Dit de l’escut losanjat on surt una ploma de l’angle superior de cadascun dels losanges.
d

Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
Pau Boada i Mercader
Pintura
Pintor.
Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza…
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget, Casa…
,
Salvador Genís i Bech
Educació
Literatura catalana
Periodisme
Mestre, poeta i narrador.
Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana 1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci ,…
,
El color de les plomes
Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…
escriure
Representar (mots) per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc, amb una ploma, un llapis, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina