Resultats de la cerca

La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica…

Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…

Competí representant el Club Su-Ba-Lee, del qual és entrenadora des del 1992 Fou campiona de Catalunya i d’Espanya en dotze ocasions, tant en la categoria de pes ploma com en la de pes gall Disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, i aconseguí la medalla de bronze en els primers Es proclamà subcampiona del món 1987 i d’Europa 1992, i guanyà una medalla de bronze mundial 1991 i dues de continentals 1987, 1988 Pel que fa a l’especialitat de tècnica, assolí tots els títols catalans i estatals individuals entre el 2001 i el 2007, i tres Campionats d’Europa 2001, 2003,…

Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les…

Els passeriformes tenen hàbits alimentaris diversos, que es reflecteixen en la variada estructura del bec, de la qual cosa n’és mostra la mallerenga blava Parus caeruleus , a dalt i el raspinell comú Certhia brachydactyla , a baix Oriol Alamany La família de les mallerengues pàrids, comprèn 43 espècies, sobretot paleàrtiques, de les quals el principal gènere, únic a les terres catalanes, és el Parus Els pàrids són una mena de menudes i activíssimes boletes de ploma —algunes bellament acolorides— i dotades d’un bec curt i dret, que ressegueixen acrobàticament els branquillons i…

Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragalli Emili Vilanova Collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , “Els Quatre Gats”, “Pèl & Ploma” i “Joventut”, on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç, Illusions 1905…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…

Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…

Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…