Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
Rafael

Autoretrat de Rafael (1505-06)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Raffaello Sanzio, pintor italià.
Artista precoç, rebé la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino Vers el 1500 anà a Perusa, on aprengué la tècnica i collaborà amb Il Perugino Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs Coronació de san Nicolau de Tolentino 1500, fragments al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, Coronació de la Mare de Déu 1502-03, Pinacoteca Vaticana No obstant això, l’ Esposori de la Mare de Déu 1504, Pinacoteca de Brera, Milà mostra la seva vinculació als dictats d’Il Perugino i el respecte a la tradició úmbria, que es tradueix en una composició…
Francesc d’Assís
Cristianisme
Místic italià, fundador dels franciscans.
Fill d’un ric marxant, Pietro Bernardone, i d’una dama provençal, Pica, es dedicà de jove a les armes Presoner dels senyors de Perusa, caigué malalt després d’alliberat Aquesta malaltia el canvià Guarit, intentà d’anar a la Pulla a combatre els infidels, però a Spoleto decidí d’emprendre una nova vida Retirat a l’esglesiola de Sant Damià, segons la tradició, el vell crucifix li parlà Abandonà la casa paterna 1207 i es reclogué de nou, com a eremita, a Sant Damià Iniciada la predicació, aplegà aviat un grup de seguidors, els quals reberen, el 1210, l’aprovació d’Innocenci III franciscà Clara…
Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà
Astronomia
Astrònom.
De vocació precoç, a quinze anys ja li fou publicat un treball a la revista francesa L’Astronomie Es llicencià en ciències fisicomatemàtiques a Barcelona 1889 fou astrònom de l’observatori privat de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols des del 1896, i el 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la qual li encarregà que dirigís la installació de l’ Observatori Fabra , la Secció Astronòmica del qual dirigí del 1904 al 1937 Ací i en el seu observatori privat, situat a la Villa Urània de la Via Augusta de Barcelona, dugué a terme importants treballs descobrí dos…
Dibujos Animados Chamartín
Cinematografia
Estudis de rodatge.
Foren el resultat de la fusió de la Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà i de Dibsono Films, d’Alejandro Fernández de la Reguera, tots editors catalans coneguts S’installaren a la Casa Batlló al passeig de Gràcia de Barcelona La seva activitat es desenvolupà entre el 1941 i el 1949 i depenien de la productora i distribuïdora madrilenya Chamartín La llei del 1941 que promovia la producció de curts fou el punt de partida de la seva intensa activitat, que donà el resultat de 35 títols, a més dels films publicitaris La secretària i cap de personal era Teresa Boix, la qual després es casà amb…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua predominant en…
Samuel Barber
Música
Compositor nord-americà.
Vida Autor precoç, inicià la seva formació a sis anys i als set realitzà les seves primeres composicions El 1924 ingressà al Curtis Institute de Filadèlfia, on, a més de continuar els estudis de piano i composició, estudià cant i direcció Després de la seva graduació el 1934, es dedicà de ple a la composició Desenvolupà un estil personal, basat en tècniques compositives modernes que encara no havien estat experimentades Abans de graduar-se començà a adquirir una certa reputació amb l’estrena, el 1933, de l’obertura The School for Scandal , opus 5, que obtingué el premi Bearns de…
,
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra d’on, per…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…
Josep Villarroya
Historiografia catalana
Història del dret
Historiador i advocat.
Llicenciat en dret l’any 1758 i advocat en exercici, dedicà la major part de la seva activitat professional al servei de la monarquia fou escrivà de cambra de la Reial Audiència de València, comptador de l’orde de Montesa i advocat del rei en l’administració general de l’orde i alcalde honorari de la casa reial, el 1782 El 1795 fou admès com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles La seva obra historiogràfica, inscrita dins la tradició crítica que caracteritzà la historiografia valenciana del segle XVIII, té una finalitat eminentment pràctica escatir els drets que corresponen a…
, ,
Josep Escobar i Saliente

Josep Escobar i Saliente
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Art
Cinematografia
Literatura catalana
Dibuixant, comediògraf i director d’animació.
Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot de Granollers També collaborà a En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut , Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina