Resultats de la cerca

És constituït per líquid plasmàtic, cèllules leucòcits polinuclears, limfòcits, cèllules tissulars, etc i productes de la degeneració i descomposició dels teixits inflamats Segons la formació i l’aspecte físic és anomenat albuminós, fibrinós, hemorràgic , etc En comparació amb un transsudat conté, sobretot, més quantitat de proteïnes i d’enzims, com la lacticodeshidrogenasa

Així, el corrent elèctric descompon la molècula d’aigua H 2 O en els constituents H 2 una molècula d’hidrogen i O un àtom d’oxigen a temperatura elevada, molècules orgàniques, com les de la cellulosa, i proteïnes són descompostes en unes altres de més senzilles, aigua i diòxid de carboni

Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA…

Els edemes , que consisteixen en acumulacions de líquid al teixit subcutani, es poden presentar també com a signe de malaltia de l’aparell urinari, especialment del ronyó Aquests edemes es produeixen a conseqüència d’una retenció exagerada d’aigua a l’organisme, la qual cosa pot ésser causada per diversos mecanismes, que fonamentalment condueixen a una disminució de la filtració glomerular, o a un increment de la resorció tubular Un dels principals mecanismes causants d’edema és l’alteració de la permeabilitat dels capillars glomerulars, que anòmalament permet la filtració de proteïnes…

Les cèllules fúngiques , és a dir, les cèllules dels fongs, són constituïdes, de dins enfora, pel nucli cellular la membrana nuclear, que delimita el nucli el citoplasma la membrana citoplasmàtica, i la paret cellular El nucli de la cèllula fúngica, com el dels protozous i el de les cèllules dels organismes superiors, conté ADN, on es troba la dotació genètica del microorganisme, a més d’ARN i diverses proteïnes La membrana nuclear és una estructura proteica que protegeix i delimita el nucli cellular impedeix que diversos elements del citoplasma hi penetrin El citoplasma de la…

És emprada per a l’anàlisi qualitativa i quantitativa d’α-aminoàcids procedents de la hidròlisi de proteïnes, pel fet que forma un pigment blau en presència dels grups amino i carboxil lliures També és emprada per a la valoració d’aminoàcids en quantitats molt petites, mitjançant la mesura del diòxid de carboni que se'n desprèn

Això suposa el manteniment d’un equilibri dinàmic entre la síntesi i la degradació dels composts macromoleculars, com els enzims, les proteïnes, les bases nitrogenades, etc És especialment notable en cèllules i teixits que els calgui adaptar-se ràpidament a condicions canviants degudes, per exemple, a l’alimentació exògena, com el fetge i la mucosa intestinal

Hi ha disminució o abolició dels reflexos osteotendinosos, parestèsies i paràlisi flàccida En els casos més greus, poden ésser afectats els nervis cranials i la musculatura respiratòria Al líquid cefaloespinal hom troba, de manera característica, un augment de la concentració de proteïnes i una absència de cèllules dissociació albuminocitològica És anomenada també poliradiculoneuritis aguda i síndrome de Guillain-Barré

Establerts el 1899 pel nutreòleg nord-americà Wilbur D Atwood, corresponent a 4 pels hidrats de carboni i les proteïnes, a 9 pels greixos i, en cas que porti alcohol, cal afegir-hi 7 calories més per gram Per a calcular el poder calòric d’un aliment compost, hom multiplica la proporció de cada principi immediat pel seu factor

Treballà a l’institut Max Planck de Frankfurt 1974-87 i, posteriorment, a l’institut Howard Hugues, de Dallas El 1988 —juntament amb RHuber i HMichel— li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi