Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al segle IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238, garantí la seguretat als…
Castella
Claustre romànic de San Juan de Duero, Sòria (segle XIII)
© Fototeca.cat
País de l’Europa mediterrània, al centre de la península Ibèrica.
El primer nucli territorial amb característiques diferencials llengua, condicionaments polítics al qual fou aplicat el nom actual, ja al segle VIII pels autors àrabs i que es generalitzà a partir del segle IX entre els cristians, es reduïa a la Vardúlia o capçalera de l’Ebre Al segle XI, amb la primera unió amb Lleó, ja s’identificaren quatre dialectes corresponents a la Montaña la Vardúlia inicial i la meitat oriental de Santander, Burgos, La Rioja i Extremadura Al segle XIII, en incorporar-se definitivament el regne de Lleó, el concepte territorial de Castella començà a desplaçar-se cap al…
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades, sembla, sota la…
Creta

El palau de Cnossos, a Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
música de Geòrgia
Música
Música desenvolupada al país asiàtic de Geòrgia.
Al llarg de la història ha estat dominada per perses, bizantins i àrabs fins que, al segle IX, la dinastia bagràtida n’inicià la reconquesta Durant el regnat de la reina Tamar 1184-1212, Geòrgia visqué una època d’esplendor cultural, però al segle XIII els mongols i després els turcs i els perses envaïren el territori El 1801 fou annexada a Rússia i els tsars aplicaren una política de russificació del país Això portà al naixement d’un moviment de resistència nacional que es manifestà en tots els àmbits de la cultura, entre els quals la música El 1936 Geòrgia passà a ser una de les quinze…
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Liber iudiciorum
Història del dret
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
Probablement era ja acabada en 654-655 Els diversos elements que integren el recull conserven llur personalitat i indicació de procedència 319 lleis, dites antiqua —algunes amb l’expressió emendata —, són anteriors a Recared, i 192 són de sobirans posteriors, fins a Recesvint, amb 15 capítols de filosofia política extrets de les etimologies isidorianes Ervigi en feu una revisió el 681 afegint-hi altres lleis i esmenant-ne encara hi foren introduïdes després noves lleis, fins al regnat d’Ègica Abasta els drets polític, civil, penal i processal i en petita part afecta el dret eclesiàstic La…
Douglas
Llinatge feudal escocès, originari de Lanark, l’estirp del qual és William de Douglas (1175), que morí vers el 1214.
El seu rebesnet James Douglas , dit el Bo mort el 1330, fou baró de Douglas, creador de la potència del seu clan i fundador de la línia —bastarda— dels Douglas Negres Black Douglas morí en la reconquesta de la península Ibèrica El seu germà Archibald Douglas mort el 1333 fou regent d’Escòcia 1333 i pare de William Douglas mort el 1384, primer comte de Douglas 1358 i comte de Mar 1374 pel seu matrimoni 1357 amb l’hereva d’aquest feu Amb Margaret Stewart, comtessa d’Angus, tingué un fill, George Douglas mort vers el 1402, primer comte d’Angus, el qual es casà amb Maria d’Escòcia…
Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona
Història
Història general de la confederació catalanoaragonesa redactada per iniciativa de Pere el Cerimoniós com a història oficial dels seus regnes.
També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina