Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Àngel Duarte i Montserrat

Àngel Duarte
Historiografia
Historiador.
Germà del poeta i polític Carles Duarte i Montserrat , es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona És catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del segle XX Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX 1987, Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris 1988, Possibilistes i federals Política i cultura republicana a Reus 1874-1899 1992, La España de la Restauración…
Giuseppe Fanelli

Giuseppe Fanelli
Història
Política
Polític internacionalista italià.
Arquitecte i enginyer, lluità contra els austríacs en 1848-49 i s’uní en 1860-61 als Mil de Garibaldi Formà part, essent ja diputat 1865-67 reelegit el 1867 i el 1870, del grup creat entorn de Bakunin a Nàpols en 1860-67 Després d’assistir amb ells als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat Ginebra, 1867 Berna, 1868, fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista Ginebra, 1868 i s’adherí a la Primera Internacional Poc després visità Espanya octubre del 1868 — febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido…
Agustí Viñas i Reig
Política
Ajustador i torner mecànic.
Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en…
Costa d’Ivori 2015
Estat
El president Alassane Ouattara va ser reelegit per un segon mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al final d'octubre El candidat opositor, Pascal Affi N'Guessan, del Front Popular Ivorià FPI, tan sols va aconseguir el 9% dels vots Ouattara, amb el suport de la seva formació, l'Agrupació dels Republicans RDR, i del Partit Democràtic de Costa d'Ivori PDCI, va guanyar en totes les regions del país, menys a Moronou, on va néixer Affi N'Guessan Enfortit per una victòria que no va ser contestada per l'oposició, Ouattara va…
Sierra de Teruel
Cinematografia
Pel·lícula del 1938-1939; ficció de 78 min., dirigida per André Malraux.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d’Estat, Édouard Corniglion-Molinier, amb la participació de Roland Tual ARGUMENT La novella L’Espoir 1937 d’AMalraux GUIÓ A Malraux i Denis Marion guió literari, A Malraux, Boris Peskine i Max Aub guió tècnic FOTOGRAFIA Louis Page blanc i negre, normal MUNTATGE A Malraux, George Grace MÚSICA Darius Milhaud SO René Renault, Robert Teyssere, Antoine Archimbaud INTERPRETACIÓ Andrés Mejuto el capità Muñoz, Nicolás Rodríguez Mercery, José María Lado el camperol José, Josep Santpere el comandant Peña, Julio Peña Attigues,…
batalla de l’Ebre

Mapa de la batalla de l’Ebre
© Fototeca.cat
Militar
Acció militar, una de les més importants de la guerra civil de 1936-39, la més sagnant i pugnaç i també la principal de les lliurades per les forces de Catalunya.
Fou planejada com una maniobra diversiva destinada a interrompre l’ofensiva de les forces del govern de Burgos al País Valencià, consecutiva a la ruptura del front d’Aragó i l’arribada a la Mediterrània abril del 1938, maniobra que dividí en dues zones el territori republicà Aquest objectiu fou plenament atès Franco suspengué les operaciones contra València, concentrà forces al front nou i acceptà la batalla, jutjant que les tropes republicanes que havien travessat l’Ebre lluitarien en una posició difícil, amb el riu a l’esquena de fet, els pontoners republicans guanyaren llur batalla…
Abdó Terrades i Pulí

Abdó Terrades i Pulí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Polític.
Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el gener del…
,
montagnard
Història
Dit del membre de la Montagne, grup polític de la Revolució Francesa.
Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després,…
Pedro Urraca Rendueles
Política
Agent de policia castellà.
El 1940 el Govern franquista el nomenà agregat policial a l’ambaixada espanyola a París i li encomanà la direcció de les operacions contra polítics republicans exiliats a França El 13 d’agost de 1940 detingué, amb ajuda de la Gestapo , el president Lluís Companys , al qual portà fins a Irun per lliurar-lo a les autoritats espanyoles Després de la Segona Guerra Mundial fou condemnat a mort per haver collaborat amb el Govern de Vichy i la Gestapo, però tornà abans a l’Estat espanyol, i des d’aleshores continuà vinculat als serveis secrets espanyols fins el 1982 El 15 d’octubre de…
Jorge Mas Canosa
Política
Líder de l’exili cubà.
Fill d’un militar de l’exèrcit cubà, manifestà des de molt jove la seva oposició al dictador cubà Fulgencio Batista A l’edat de catorze anys fou arrestat per la seva intervenció en una emissió en contra de Batista a la ràdio Enviat pel seu pare a estudiar als EUA, tornà a Cuba el 1959, poc després que Fidel Castro accedís al poder La seva inicial admiració per Castro es convertí en desencantament, i de seguida s’implicà en activitats antigovernamentals L’any 1960 fugí als EUA, on passà a formar part de l’exili cubà i a liderar l’oposició al règim castrista des dels EUA Els anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina