Resultats de la cerca

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…

Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures…

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…

Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…

Fill d’un banquer noble, estudià dret Aprengué la tècnica pictòrica amb Barrias 1853, Lamothe i Flandrin 1854 i rebé consells d’Ingres Passà temporades a Itàlia fins el 1859, i a Florència tractà els Macchiaioli Conegué Manet el 1862, i el 1865, al Salon, exposà per primer cop Formà part del grup del Café Guerbois 1866 Fou un dels organitzadors de la primera exposició dels impressionistes 1874 i prengué part en les altres exposicions del grup, excepte en la setena 1882, en no ésser admesos uns protegits seus Féu només una exposició individual 1893, Galeria Durant-Ruel, de París…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Vida El 1914 s’inicià en el negoci de la distribució a Madrid com a representant de la Central Cinematogràfica de Barcelona Es traslladà aquell mateix any a Barcelona per fer-se càrrec del material de Manuel Trejo de Cos, firma que tancà les oficines barcelonines el 1915 Tot seguit s’associà amb Joaquim Guàrdia, distribuïdor de la London Film i la Famous Players Film Company, i, fruit d’aquesta associació, nasqué la Compañía Cinematográfica Española Miguel y Guàrdia, S en C Aviat el soci abandonà la societat i M Miguel continuà el negoci El 1917 ja donà a conèixer films de marques diverses…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A partir d’aquell moment les seves installacions de…

Llicenciat en matemàtiques i física, s’especialitzà en mecànica avançada a la Universitat Brown de Rhode Island Estats Units i amplià la seva formació a la Universitat d’Oxford Anglaterra Del 1945 al 1996 fou professor de mecànica teòrica a la Universitat de Santiago de Xile, activitat que va compaginar amb la poesia A la Universitat fundà l’Institut d’Estudis Humanístics de la Facultat d’Enginyeria juntament amb Enrique Lihn Autor políticament compromès, el 1988 participà en el Frente Amplio de Intelectuales por el No, contra l’elecció del general Pinochet en…