Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
Hank Jones
Música
Nom amb el qual fou conegut el pianista de jazz nord-americà Henry Jones.
Germà dels també destacats músics de jazz Thad Jones trompeta i Elvin Jones bateria, cresqué en un ambient musical Estudià piano i de molt jove començà a tocar en bandes locals de Michigan, on la seva família s’havia traslladat Influït en un principi per Earl Hines , Art Tatum i Fats Waller , el 1944 es traslladà a Nova York per treballar amb Hot Lips Page, on entrà en contacte amb el moviment renovador del be-bop amb John Kirby, Howard McGhee, Coleman Hawkins, entre d’altres, estil del qual esdevindria amb els anys un dels representants més prototípics, i amb els líders del qual tocà…
,
Adolf Georg Wilhelm Busch
Música
Violinista alemany, germà de Fritz Busch.
Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin
Carme Matas i Aurigemma
Música
Pianista i pedagoga catalana.
La seva formació pianística s’inicià amb el mestre Joan B Pujol Amplià els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué, ex aequo amb Ricard Viñes, el primer premi de piano Assolí una gran notorietat en els concerts que oferí durant l’Exposició Universal del 1888 Alternà els recitals com a solista amb la funció de l’acompanyament pianístic, tant a Catalunya com en diversos països europeus, sovint amb el seu fill, el violoncellista Josep Ricart i Matas Fou professora de piano del Conservatori Superior Municipal de Música
Rudolf Baumgartner
Música
Violinista i director d’orquestra suís.
Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Zuric i posteriorment els amplià a Viena i a París Actuà com a violinista solista en diversos països europeus, i després formà part integrant d’importants grups de cambra El 1956 fundà, amb Wolfgang Schneiderhan, el conjunt de corda Festival Strings Lucerne A banda del repertori clàssic i romàntic, afavorí les estrenes d’obres d’autors contemporanis com ara J Kubelík, B Martinů, K Penderecki, G Ligeti o I Xenakis Des del 1968 fins al 1980 dirigí el Festival de Lucerna
Maria Teresa Martínez
Música
Organista catalana.
Fou alumna del Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià piano i orgue Perfeccionà els estudis d’orgue amb Anton Heiller a l’Akademie für Musik de Viena Es diplomà l’any 1970 amb una distinció d’honor Guardonada en diferents concursos internacionals a Bolonya, Nuremberg, Ginebra, Àvila, St Albans Gran Bretanya i Arosa Suïssa, ha fet una important carrera concertística amb aparicions a tot Europa i Amèrica, com a solista i en collaboració amb diferents orquestres Ha actuat en nombrosos festivals, inclosos el de Granada i el de Santander
clarinet
Música
En l’orgue, joc suau i dolç de la llengüeteria.
Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff
Genesis
Música
Grup britànic de rock format el 1967 i integrat originalment per Peter Gabriel (veu), Anthony Phillips (guitarra), Michael Rutheford (baix), Toni Banks (teclats) i Chris Stewart (bateria, substituït poc després per Phil Collins).
Etiquetats dins l’art- rock , que barrejava la música d’avantguarda amb posades en escena pròximes a la performance , el millor de la seva producció precedí l’abandó del líder, Peter Gabriel, que el 1975 inicià una fructífera carrera en solitari Phil Collins es féu càrrec del grup, alternant el seu treball com a solista amb les gravacions amb Genesis, que els últims anys ha fet un gir radical cap al pop comercial Cal destacar els discs Trespass 1970, Selling England by the Pound 1973 i The Lamb Lies Down on Broadway 1974
Claudi Arimany
Música
Flautista.
Alumne i posteriorment company als escenaris de tot el món de Jean-Pierre Rampal, que el veia com un dels millors flautistes de la seva generació i de qui és considerat hereu directe quant a estil interpretatiu i concepte musical La seva trajectòria com a solista l’ha portat a actuar amb importants formacions, com les orquestres Franz Liszt de Budapest, Filharmònica Txeca, Israel Sinfonietta, Ensemble Orchestral de París, Solistes de Zagreb, English Chamber, Amadeus Chamber i Berliner Kammerorchester Utilitza l’emblemàtica flauta d’or WSHaynes de J-PRampal
Pere Vallribera i Moliné
Música
Pianista.
Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…
Jaume Llecha i Sans
Música
Violinista.
Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina