Resultats de la cerca

Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

Estudià filosofia i lletres a l’Institut de Pamplona Posteriorment inicià la llicenciatura de dret, i endegà els estudis musicals com a afeccionat Fou en aquestes classes de música on foren descobertes les extraordinàries qualitats de la seva veu i de seguida fou animat a començar una brillant carrera com a solista El 1851 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lucrezia Borgia i fou una de les millors veus que se sentiren a Madrid en aquella època Actuà també en obres com La Cenerentola , Marco Visconti 1855, Don Bucéfalo 1856 o Ernani

Fou alumna del Conservatori Municipal de Barcelona, on estudià piano i orgue Perfeccionà els estudis d’orgue amb Anton Heiller a l’Akademie für Musik de Viena Es diplomà l’any 1970 amb una distinció d’honor Guardonada en diferents concursos internacionals a Bolonya, Nuremberg, Ginebra, Àvila, St Albans Gran Bretanya i Arosa Suïssa, ha fet una important carrera concertística amb aparicions a tot Europa i Amèrica, com a solista i en collaboració amb diferents orquestres Ha actuat en nombrosos festivals, inclosos el de Granada i el de Santander

Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon

Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’edat mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- ’profund, greu’ com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Germà dels també destacats músics de jazz Thad Jones trompeta i Elvin Jones bateria, cresqué en un ambient musical Estudià piano i de molt jove començà a tocar en bandes locals de Michigan, on la seva família s’havia traslladat Influït en un principi per Earl Hines , Art Tatum i Fats Waller , el 1944 es traslladà a Nova York per treballar amb Hot Lips Page, on entrà en contacte amb el moviment renovador del be-bop   amb John Kirby, Howard McGhee, Coleman Hawkins, entre d’altres, estil del qual esdevindria amb els anys un dels representants més prototípics, i amb els líders del qual tocà…

Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat artistes com Rosa…