Resultats de la cerca

L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…

L’antiga església parroquial de Vacarisses fou consagrada el 20 d’octubre de l’any 1013 Amb motiu d’aquesta celebració, al mateix dia i sobre el mateix altar de l’església de Sant Feliu, es dirimí un plet entre Bernat de Viladecavalls i el veguer d’Olesa i Pierola, davant del bisbe Borrell d’Osona, que havia actuat de consagrant Tenim notícies d’un altre plet resolt també a l’església de Sant Feliu de Vacarisses l’any 1051 A precs de la reina Elisenda, que acabava de fundar el monestir de Pedralbes, l’any 1330, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedí a aquest monestir la…

L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…

Nombroses són les referències que tenim sobre aquest castell, les restes del qual Joan Serra i Vilaró situa en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena, situada prop del Bastareny, a una hora de distància de Bagà Les notícies més antigues sobre el topònim Faia apareixen en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà 983, on podem llegir “ Et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum ” Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l’any 1087, en el qual els marmessors del difunt Bremon Sinfré cedeixen a…

Coneguda des del s XVIII amb el nom de la Fontana d’Or, es desconeix quina funció tenia en època romànica, quan es va construir Es va ampliar en època gòtica, durant els s XIV i XV, però sembla que va patir un incendi que en va provocar la posterior reconstrucció Des del 1973, després d’una llarga restauració, es convertí en un important centre cultural, i actualment és la seu de CaixaForum Girona L’aspecte d’aquest edifici, construït entre mitgeres i amb façana a dos carrers, és gòtic, tot i que va reaprofitar elements de construcció anteriors Les dues façanes tenen una composició semblant,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús  Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment sobre catalanisme,…

Situació Estela funerària fixada sobre el mur del cementiri actual procedent de l’antic fossar parroquial, que té gravada una creu grega de braços exempts JM Miró Aquesta església és situada al petit poble abandonat de Cabestany, al sud-est de Montoliu Mapa 34-15 390 Situació 31TCG566048 Cabestany és al costat de la carretera L-243, passat el poble de la Guàrdia Lada en direcció a Vallfogona de Riucorb CPO Història No tenim notícies històriques d’època medieval sobre aquesta església, si bé el lloc és documentat des de l’any 1075 Fou i encara és una església sufragània de la…

Els apodiformes són ocells essencialment aeris, fins al punt que no poden parar-se si no és a una certa alçada, si volen després reprendre el vol La forma falciforme de les ales i la cua curta, visibles en els falciots en vol Apus apus , caracteritzen bé el grup i són una imatge habitual a l’estiu, tant en zones obertes com a les rodalies dels medis urbans Xavier Ferrer Comprenen 3 famílies ben diferenciades externament Als Països Catalans només tenim 3 representants de la família dels apòdids, això és, dels falciots Són ocells que sovint hom confon amb les orenetes, tot i que…

Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni…

Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o…