Resultats de la cerca
Es mostren 922 resultats
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
tub de raigs catòdics
Electrònica i informàtica
Tub de feix electrònic que, mitjançant uns dispositius deflectors adequats, pot fer desviar el feix a fi que incideixi sobre una pantalla fluorescent i hi produeixi un punt lluminós variable com a conseqüència de l’impacte dels electrons sobre la dita pantalla.
La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…
gradient
Física
Matemàtiques
Donada una funció f
derivable i definida en una regió de l’espai ℝ 3
, funció vectorial (grad f
o ∇ f
) definida per la fórmula
.
En cada punt, és un vector perpendicular a la superfície f = constant, que passa pel punt en què és calculat, i, per tant, té la direcció en la qual varia més ràpidament Per extensió, hom anomena gradient d’una funció en una direcció o derivada direccional la projecció del vector gradient en aquella direcció Així, fixada una direcció, el gradient d’una funció en aquella direcció dóna el ritme de variació de la funció en avançar en la direcció considerada En meteorologia i en física de fluids són molt utilitzats els gradients tèrmics i baromètrics per a referir-se a les…
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model fou el…
estructura econòmica
Economia
Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general, la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’EWagemann 1932 i FPerroux 1936 es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica , que constitueix la base física invariable de la realitat…
Estel Polar
Astronomia
Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una distància de tan…
rellotge atmosfèric
Tecnologia
Rellotge mecànic de taula o caixa alta que disposa d’un mecanisme que aprofita els petits canvis de temperatura de la cambra on és situat, a fi de poder remuntar automàticament el seu pes o molla.
Introduït pel britànic James Cox al s XVIII, actualment és fabricat industrialment només per una marca suïssa Tant el seu inventor com els seus actuals fabricants el presentaren amb el nom de rellotge perpetu El rellotge de Cox era accionat per uns recipients de mercuri, el nivell del qual variava amb la temperatura El mecanisme atmosfèric dels actuals conté una bombona hermètica de volum variable plena amb clorur d’etil en estat gasós Aquest gas és suficientment sensible als canvis de temperatura perquè una variació de només un grau provoqui un canvi de volum en el recipient…
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la …
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…
Precambrià
Gràfic del Precambrià
© Fototeca.cat
Geologia
Terme usat per a significar els temps geològics anteriors al Fanerozoic, per consegüent, immediatament anteriors al sistema o període cambrià.
Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el…