Resultats de la cerca

Aquesta desconeguda església apareix esmentada en un document datat l’any 1022 en què el bisbe d’Urgell Ermengol i els canonges de Santa Maria permutaren un hort amb el sacerdot Seniofred al comtat de Cerdanya, al territori del Baridà, “ in apendicio Sancti Genesii, prope ipsa ecciesia, in locum que vocant ad ipsos Torrentes ” Les afrontacions aportades pel document no permeten la identificació d’aquesta església, que molt bé podria fer referència a Sant Genís del Quer Foradat

Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII

L’any 922 hi ha una referència de la “villa Stagno” i d’un castell Però hi ha una referència a l’església del lloc de molt abans, puix que consta que l’any 882 el bisbe Teuter de Girona donà a la canònica de la seu els delmes de “Sancti Johannis de Stagneolum” Els anys 1118 i 1279 l’església surt esmentada com a parròquia L’església actual, dedicada a Sant Andreu, fou construïda l’any 1704

L’actual capella és un edifici del segle XVIII Al segle XVII era sufragània de Sant Pau d’Ordal S’esmenta per primer cop l’any 1414, en què fou visitada pel bisbe Francesc Climent, dit Saperes Tot i així, la seva construcció era molt més antiga, ja que el 1736 consta que era una capella pública, fundada des de molt antic, de la qual s’ignoraven els orígens Actualment és panteó de la família Revella, ara Camps

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe…

Possiblement sota l’influx de la seu de Roda i dels Estopanyà, senyors de la vila d’Albelda des de mitjan segle XII, els canonges de Solsona van engegar la restauració religiosa a l’indret, cosa que explicaria la construcció d’una església sota l’advocació a sant Vicenç màrtir, i les consegüents disputes jurisdiccionals entre les seus de Lleida i d’Urgell En la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, en presència del comte Ermengol VII d’Urgell, el bisbe Bernat Roger de la Seu concedí als clergues de Solsona les esglésies d’ Albella , a reserva dels drets episcopals 1163…

Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura esmentat fins l’…

Aquest castell era situat al cim del turó on hi ha el poble abandonat de Montlleó, al nord-est de Briançó L’existència d’un vèrtex geodèsic al lloc on hi hagué el castell és avui un bon recordatori de l’estratègica posició que tenia la fortalesa de Montlleó Tot i que segurament aquest castell s’edificà al segle XI, fins al començament del segle XII no se’n té la primera referència L’any 1101 Geribert Hug i la seva muller, senyors de Montlleó, Briançó i Pomar, cediren aquests castells a Guillem Berenguer, bisbe intrús de Vic Amb aquesta donació testamentària la mitra vigatana…

Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781  x  38,4   —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…