Possiblement sota l’influx de la seu de Roda i dels Estopanyà, senyors de la vila d’Albelda des de mitjan segle XII, els canonges de Solsona van engegar la restauració religiosa a l’indret, cosa que explicaria la construcció d’una església sota l’advocació a sant Vicenç màrtir, i les consegüents disputes jurisdiccionals entre les seus de Lleida i d’Urgell. En la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, en presència del comte Ermengol VII d’Urgell, el bisbe Bernat Roger de la Seu concedí als clergues de Solsona les esglésies d’Albella, a reserva dels drets episcopals (1163). Poc després, les pretensions urgel·litanes sobre Albelda foren confirmades pel papa Alexandre III l’any 1165. El comte Ermengol VII, per la seva banda, l’any 1167 dotà en el seu testament l’església de Sant Vicenç d’Albelda amb les primícies dels seus dominis senyorials. Això no obstant, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida (1143-1176) s’apoderà de les esglésies d’Albelda, i el seu successor Berenguer seguí retenint-les sense atendre les súpliques dels comunitaris dels canonges de Solsona. Certament aquests obtingueren butlles de protecció pontifícia (1180, 1181), però, interpretem que en estroncar-se la dinastia dels comtes d’Urgell perderen llur principal suport polític en aquest llarg conflicte. (JBP)
L’actual església parroquial fou construïda a partir de l’any 1562 en un indret diferent on hi havia hagut l’església primitiva de Sant Vicenç, a l’altra banda del barranc, en un terreny ocupat per corrals. Es coneix un testament de l’any 1600 en què una dona vol ser sepultada a l’església vella de Sant Vicenç, prova que encara existia. De totes maneres l’edifici devia estar en molt mal estat, ja que l’any 1690 el bisbe de Lleida, Miguel de Molina, en visitar la localitat, indicà que el vell temple estava en un deplorable estat de conservació i que ja no podia servir amb dignitat les seves funcions religioses. Les restes de l’església parroquial anteriora l’actual són al Carrer Major. Es tractava d’un petit edifici de forma rectangular, de 9 × 5 m aproximadament, que devia estar cobert amb volta de canó feta de maçoneria. L’eix principal de l’església segueix la direcció est-oest í el que podria ser la capçalera, que és totalment recta, és a llevant. Tots els murs són de carreus ben esquadrats de 30 cm d’alçada, lligats amb morter. L’edifici té senyals d’haver sofert moltes modificacions, sobretot en adaptar-se com a habitatge. Evidentment aquesta estructura no correspon a un edifici dels primers moments de la conquesta cristiana, sinó que és molt posterior; probablement es tracta d’una capella feta amb els materials de la vella església que ja estava en ruïnes al segle XVI, època en què s’inicià l’obra del temple actual. En una casa que és al costat de les ruïnes de l’església s’han trobat darrerament estructures del que podia haver estat l’església primitiva de Sant Vicenç. (JRoM-JRG)