Resultats de la cerca

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data…

Comprèn els departaments del Loira Atlàntic, Maine i Loira, Mayenne, Sarthe i Vendée La capital és Nantes S'estén al vessant SE del massís Armoricà, des dels turons de Normandia, al N, fins al Marais peitaví, al S, i entre les conques de París i Aquitània Correspon a les terres del baix Loira, amb el seu afluent, el Maine Presenta un paisatge de plana ondulada amb sòls foscs, que corresponen als esquists i gresos que formen el sòcol, bé que vers l’est els afloraments sedimentaris cretacis donen uns sòls clars El clima és d’influència atlàntica Els conreus són de cereals blat i sègol, llegums…

És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila 574 h agl…

El bosc alzines, roures i castanyers ocupa una bona part del terme La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge 753 ha hi ha arbres fruiters 13 ha, hortalisses 16 ha i cereals 2 ha El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins El poble 226 h 1982 820 m alt és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer , al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat La…

Hom conrea intensivament hortalisses melons, patates, enciams, etc i alguns camps de tarongers en petites parcelles La terra, molt repartida, és en la seva major part conreada directament pels seus propietaris en un 75% i per arrendataris en un 20% Hi té importància la ramaderia estabulada amb vista a l’abastament de València bestiar boví i porcí A part la indústria tèxtil tradicional, testimoniada ja al s XVIII, el 1862 fou fundada la fàbrica de mosaics Nolla, que adquirí un gran prestigi Actualment la indústria és força diversificada metallúrgia, mobles, materials per a la…

Comprèn el Barri Xinès i es distingeix per les altes densitats d’ocupació del sòl 503 h/ha el 1985 i dels habitatges 2,9 h per habitatge sense rellogats Situat a l’antic Raval, és limitat per la Rambla, el carrer de Tallers, la Ronda, el Parallel i el passeig de Colom forma una bigarrada xarxa viària, amb carrers estrets les cases la majoria dels s XVIII i XIX tenen un equipament deficient La densificació es produí des del principi del segle i arribà al màxim el 1930 1 023,6 h/ha Fou una de les zones polèmiques en els projectes urbanístics dels anys trenta El pla Macià denuncià…

La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels celtes, fou…

Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…

L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà 1 300 ha sobre el regadiu 115 ha al primer hom conrea oliveres 700 ha i vinya 200 ha el regadiu se centra en el taronger 70 ha La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari La vila 3 236 h agl 2006, valladins 291 m alt és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa L’església parroquial actual Sant Bartomeu fou…

És regat pel canal d’Aragó i Catalunya Hi ha 2857 ha de regadiu i 90 ha de secà Els conreus principals són els cereals 950 ha d’ordi, 425 de blat, 170 de blat de moro i 63 de civada, els arbres fruiters 370 ha de pomeres, 265 de pereres i 80 de presseguers, les plantes farratgeres 400 ha d’alfals, 70 de trèvol i trepadella i 50 de melca també hi ha 45 ha d’hortalisses, 10 ha de llegums, 10 ha de patates, 4 ha d’arròs, 5000 ametllers i 1000 oliveres El cens ramader és de 15000 caps de bestiar porcí, 2000 d’oví, 1000 de boví i 30000 d’aviram Hi ha dues cooperatives agrícoles La indústria, molt…