Resultats de la cerca
Es mostren 2929 resultats
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
Sant Martí del Fai (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, bastida a mitja cinglera propera al monestir de Sant Miquel, ara sense culte M Anglada L’esglesiola de Sant Martí del Fai, situada en un replà que es forma enmig de la cinglera del Fitor, es troba fora del clos de l’antic monestir de Sant Miquel del Fai Només és accessible des d’aquest, per un fressat camí que passa per sota de la gran cascada Es troba sobre un gran bancal de pedra tosca i a la vora hi ha coves que baixen fins a mitja cinglera Mapa L37-14364 Situació 31TDG325180 Dista uns 15 minuts de Sant Miquel del Fai seguint el camí que passa sota les…
Castell de Solivella
Art romànic
La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…
Sant Pau de Fenolhet
L’església I les restes de l’antic monestir de Sant Pau de Fenolhet són situades al N del nucli antic de la vila del mateix nom, capital de la comarca de la Fenolleda, que té el seu origen en aquest antic monestir benedictí, conegut primitivament amb el nom de Sant Pau de Monisat o de Valhòlas Aquesta abadia és esmentada en la documentació per primera vegada l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, atorgat amb data d’1 d’octubre segons l’acta testamentària, entre les deixes fetes a molts altres monestirs, llegà “ ad Sanctum Paulum apostolum cuius cenobium fundatum…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
Antonio Caldara
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…
Vòlvul intestinal
Patologia humana
És anomenada vòlvul intestinal la torsió d’un segment de l’intestí gros sobre el propi eix, que es produeix sobtadament i que provoca una obstrucció brusca del trànsit del contingut intestinal L’intestí gros es manté fix a l’interior de la cavitat abdominal, bàsicament, gràcies al mesenteri , una làmina de teixit conjuntiu que cobreix aquest òrgan i el lliga a les vísceres i els teixits propers Perquè es produeixi un vòlvul intestinal, doncs, cal que el mesenteri sigui més llarg del que hom considera normal, o bé que no cobreixi tota la superfície de l’intestí, com s’esdevé sovint en el cas…
Fissura anal
Patologia humana
Definició L’anomenada fissura anal consisteix en una erosió o un esquinçament superficial del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que es manifesta amb un dolor en la zona que característicament es presenta durant Tacte defecatori o bé posteriorment Si segueix una evolució espontània, la fissura anal tendeix a fer-se crònica Causes La majoria de les fissures anals es produeixen a conseqüència de traumatismes repetits en la zona, com per exemple els causats pel pas pel conducte anal de matèries fecals excessivament sòlides, en cas de restrenyiment, o els que provoca la…
Aproximació a la història del País Valencià
Historiografia catalana
Obra de Joan Reglà i Campistol, editada a València el 1968.
Consta de quatre capítols, que són una reelaboració d’estudis ja publicats o escrits per l’autor El primer, “El regne de València i la Corona d’Aragó”, procedeix de la seva collaboració al volum XIV 1966 de la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i, sobretot, de l’article “La Corona de Aragón en el tránsito de la Edad Media a la Moderna”, publicat en la revista Saitabi 1964 El segon, “Les institucions de València durant els Habsburg”, forma part del capítol que redactà per al volum III de la Història del País Valencià editada el 1975 i fou publicat, doncs, molt abans que aparegués…