Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
Sant Miquel de Cassibrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Les restes de l’anomenada capella de Sant Miquel es troben al cim del turó de Sant Miquel, que tanca el poble de Cassibrós pel sud, on s’han localitzat esporàdicament diversos vestigis de material ibèric Mapa 34-9 182 Situació 31TCH551152 Història No hi ha notícies històriques concretes d’aquesta església, ni de la seva advocació original, que hem presumit que era la de Sant Miquel pel topònim del turó on es troba Tampoc no sabem si es tractava de la primitiva parròquia de Cassibrós, que al segle XVIII s’hauria traslladat a l’emplaçament actual, tal com succeí amb la…
Tomba de la Mare de la Font (Cardona)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla J Barberà Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent Long 1°39’25” — Lat 41°55’00” S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada…
Sant Joan d’Ovís (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis i una gran capella adossada al mur de tramuntana ECSA - MÀ Font Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, és situada al poble d’Ovís, emplaçat sobre uns conglomerats entre el barranc del mateix nom i el rierol de Sant Marc Mapa 32-10 213 Situació 31TCG082919 Des del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa cal agafar l’antic camí de ferradura que al cap de mitja hora ens durà al poble d’Ovís Església És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau L’església actualment està en procés d…
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…
Museu de Mallorca
Historiografia catalana
Institució museística creada a Palma el 1961 a partir del fons del Museu Provincial de Belles Arts (1915) i del Museu de la Societat Arqueològica Lul·liana (1882), que cedí en dipòsit les seves col·leccions.
La seu central és situada a l’edifici de ca la Gran Cristiana, de Palma, on, des del 1976 hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII També disposa d’una interessant collecció modernista situada a les sales d’art dels s XIX i XX, que foren remodelades el 1995 El 2000 s’obriren al públic les sales de prehistòria de Mallorca, i el 2001 s’inicià la installació de la secció d’arqueologia protohistòrica, clàssica i de l’antiguitat tardana A Muro, des del 1965, hi ha la secció d’etnologia i oficis artesans Així…
Cantigas de Santa Maria
Música
Recull de més de 400 cantigas (cantiga) en llengua galaicoportuguesa de caràcter religiós atribuïdes al rei Alfons X el Savi de Castella-Lleó (1221-1284).
La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar…
Si te dicen que caí
Cinematografia
Pel·lícula del 1988-1989; ficció de 120 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1973 de Joan Marsé GUIÓ V Aranda FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell, Antoni Belart ambientador MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Licio Marcos de Oliveira INTERPRETACIÓ Victoria Abril Menchu/Ramona/Aurora Nin, Jorge Sanz Java, Antonio Banderas Marcos, Javier Gurruchaga Conrado, Guillermo Montesinos Fusam, Ferran Rañé Taylor, Lluís Homar Palau, Joan Miralles Nadal, Carlos Tristancho…
In-Cine
Cinematografia
Distribuïdora creada a Barcelona el 1968 per Alfredo Matas, que ja havia fundat l’exhibidora CINESA (1958), que explotà el sistema de projecció Cinerama, i la productora Jet Films (1961.
In-Cine nasqué amb la voluntat de ser una companyia d’abast estatal, especialitzada en la importació i presentació de films realitzats en 70 mm, un equivalent del Cinerama, produccions que, a més d’espectaculars, oferien la possibilitat d’incrementar els preus de taquilla, controlats i congelats pel govern La firma nasqué amb capital aportat pels germans Eduardo i José Antonio Sáinz de Vicuña, accionistes majoritaris de la Warner Española, i Jaume Castell i Lastortras, vicepresident de CINESA i primer president d’In-Cine El 1970, el consorci d’empreses de Matas s’associà amb el grup Impala…
Joan Serra i Oller
Cinematografia
Muntador i ajudant de direcció.
Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…
Pere Queraltó i Nou
Cinematografia
Escenògraf i cineasta amateur.
Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…