Resultats de la cerca

El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística

Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a declinar El seu fill gran…

Situada a l’aiguabarreig dels rius As i Dommel, on formen el Dieze, i a tocar del canal Zuid-Willemsvaart Té mercat ramader, i hi ha indústria tèxtil, cervesera, química, alimentària, de sabates i cigars i manufactures metàlliques

Hi ha una comissió permanent, domiciliada a Barcelona, a l' Arxiu de la Corona d’Aragó , formada per set delegats Les llengües emprades són el català, el castellà, l’italià i el francès Les comunicacions són publicades Relació de Congressos d'Història de la Corona d'Aragó lloc data tema I Barcelona 1908 Regnat de Jaume I II Osca 1920 Història i arqueologia al segle XII III València 1923 De la mort de Jaume I a la proclamació de Ferran I IV Mallorca 1955 Època de Ferran I i Alfons IV V Saragossa 1952* Regnat de Ferran II VI Sardenya 1957 Relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània…

La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…

El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea — una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d’…

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…

Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de…